Economia

JOAQUIM BOADAS DE QUINTANA

SECRETARI GENERAL DE LA FEDERACIÓ DE L’OCI NOCTURN (FECASARM)

“Una ciutat sense oci a la nit és una ciutat sense vida”

El públic, si pot, surt més ara que abans, i això fa que l’empresariat pugui remuntar i tornar a invertir en millores
Molts empresaris no han pogut tornar a obrir o han perdut la propietat [per la pandèmia]. Alguns van caure malalts

Joa­quim Boa­das de Quin­tana, secre­tari gene­ral i cap dels ser­veis jurídics de la patro­nal cata­lana de l’oci noc­turn (Feca­sarm), cons­tata que les aigües al sec­tor s’han paci­fi­cat, tot i no obli­dar els estralls econòmics de la pandèmia i les res­tric­ci­ons d’acti­vi­tat i afo­ra­ment que es van pror­ro­gar fins ben entrat l’any pas­sat. En l’entre­vista, repassa altres polèmiques, com els epi­so­dis d’agres­si­ons sexu­als que tre­ba­llen per evi­tar o detec­tar a temps, amb per­so­nal i recur­sos que al car­rer o en una festa il·legal són ine­xis­tents. Després de tres anys molt moguts, espera que aquest estiu sigui el de la recu­pe­ració defi­ni­tiva i queda més o menys clar, entre línies, que no se n’ani­ria de festa amb l’excon­se­ller de Salut Josep Maria Argi­mon, després de la gestió de la pandèmia.

Com s’ha refet el sec­tor de l’oci noc­turn de la llarga pandèmia?
Doncs venim de dos anys que van fer molt de mal, i d’un 2022 en què es va tre­ba­llar amb massa inse­gu­re­tat jurídica, amb poca inversió i encara cau­tela a l’hora de con­trac­tar per­so­nal. Mal­grat això, la tem­po­rada pas­sada va aca­bar força bé. El públic, després de dos anys sense poder-se diver­tir en els seus locals pre­fe­rits, va res­pon­dre amb més demanda fins i tot que el 2019. És la part posi­tiva: la gent ara valora molt més la funció social dels locals, l’esforç d’aixe­car cada nit les per­si­a­nes per donar diversió a milers de per­so­nes i en un ambi­ent segur. Els d’aquí i els estran­gers.
Sos­te­nen que les res­tric­ci­ons van ser exces­si­ves.
Ja vam veure el drama dels bote­llots i les fes­tes il·legals als espais públics, i el caos a les fes­tes de la Mercè de Bar­ce­lona el 2021, amb agres­si­ons sexu­als, apu­nya­la­ments, van­da­lisme. I com­par­tint cigar­re­tes o ampo­lles al car­rer amb el mateix risc de con­tagi o més alt, i vícti­mes de roba­to­ris o esta­fes, amb molèsties veïnals i la poli­cia sense donar l’abast. Com menys oferta legal, més oferta il·legal. És la llei del mer­cat. I si creix l’oferta il·legal, més con­flic­tes de con­vivència.
Saben, però, quants locals es poden haver que­dat pel camí?
És difícil donar xifres exac­tes. Però molts empre­sa­ris no han pogut tor­nar a obrir mai més, o han per­dut la pro­pi­e­tat o el con­trol, encara que pot­ser el local con­tinuï fun­ci­o­nant amb la mateixa marca i la gent no en sigui cons­ci­ent. Alguns van caure malalts. Tot això en paral·lel al fet que molts joves també han que­dat afec­tats psi­cològica­ment. Ha estat duríssim, també per a les asso­ci­a­ci­ons i per a mi mateix. La fei­nada que m’han donat com a advo­cat de l’asso­ci­ació també em va amar­gar la vida. Més de setanta caps de set­mana seguits sense parar per pre­pa­rar els 28 recur­sos con­ten­ci­o­sos con­tra les res­tric­ci­ons.
I aquesta tem­po­rada d’estiu, després de la revet­lla de Sant Joan, com es pre­senta?
La situ­ació està esta­bi­lit­zada i molts nego­cis tor­nen a tenir capa­ci­tat per fer refor­mes, millo­res, o fins i tot plan­te­jar-se obrir locals nous. El públic, si pot sor­tir diven­dres i dis­sabte, també ho fa, més que abans, i això fa que l’empre­sa­riat pugui remun­tar. I per la revet­lla, la majo­ria de locals amb els quals he pogut par­lar aquests dies havien exhau­rit entra­des amb ante­lació.
I cap a on va el negoci?
Hi ha més soli­da­ri­tat entre empre­ses i ganes de fer pinya. I la tendència és cap a la qua­li­tat, després d’anys molt cen­trats en la segu­re­tat. I d’aquests tres anys en què, aquí a Cata­lu­nya, tot­hom estava més cen­trat a sub­sis­tir i eixu­gar pèrdues i crèdits. Entre els nous pro­to­cols que hem impul­sat des de Feca­sarm i Inter­na­ti­o­nal Night­life Asso­ci­a­tion, des­ta­ca­ria el dis­tin­tiu Tri­ple Excel·lència, o el Gas­tro­moon.
En què con­sis­tei­xen?
Segu­re­tat, qua­li­tat acústica i excel·lència en el ser­vei, amb estàndards inter­na­ci­o­nals. Ser­vei­xen com a referència per als turis­tes inter­na­ci­o­nals. La segu­re­tat és molt valo­rada per les famílies: que el local tin­gui llicència, perquè si no direc­ta­ment no pot aspi­rar al dis­tin­tiu, però que també es com­plei­xin les nor­ma­ti­ves de por­tes d’emergència, extin­tors, detec­tors de metalls, càmeres, alco­holímetres o per­so­nal qua­li­fi­cat, cosa que interessa molts con­so­lats o asso­ci­a­ci­ons d’estu­di­ants. Alhora, però, anem pas­sos més enllà amb el res­pecte pel sis­tema audi­tiu dels cli­ents i la pre­venció de la con­ta­mi­nació acústica. O un ser­vei de qua­li­tat, evi­dent­ment.
I el Gas­tro­moon?
Gas­tro­moon és com una estre­lla Mic­he­lin, però per al món de la nit. La con­fluència entre una gas­tro­no­mia i un oci noc­turn d’alt nivell. Això per­met als empre­sa­ris atraure públic amb poder adqui­si­tiu a pri­mera hora del ves­pre que hi sopen, allar­guen la sobre­taula i després poden fer unes copes, sense haver de can­viar de local. Un bene­fici per al local i una como­di­tat per al cli­ent.
Ja n’hi ha algun d’acre­di­tat a Cata­lu­nya d’aques­tes carac­terísti­ques?
Hem hagut de fer un rei­nici i comen­cem de zero. L’havíem posat en marxa en dos locals, a Dubai i al Heart Eivissa, amb l’Albert Adrià, però tots dos van haver de tan­car durant la pandèmia. I ara mateix encara no el té ningú, ni a Cata­lu­nya ni a la resta de l’Estat. Però és altre cop el que comentàvem abans: els inver­sors fins l’any pas­sat no s’atre­vien a moure ni un euro en un con­text de res­tric­ci­ons, però ara és el moment de fer un pas enda­vant i ser més atrac­tius per al públic en pla­ta­for­mes digi­tals de pres­cripció.
Tot això, però, molt més cen­trat en turis­tes dins d’un món glo­bal.
És que és el gran valor afe­git per créixer. Un de cada tres turis­tes deci­deix la des­ti­nació de vacan­ces per l’oferta gas­tronòmica i d’oci noc­turn. La gent no vin­dria a Bar­ce­lona, o ani­ria a Roma o a París, si no tin­gues­sin diversió després. Per això, ja se’n van a la mun­ta­nya, a una casa de turisme rural, a aïllar-se. Però en molts casos o ho cer­quen ells o els ho dema­nen els fills ado­les­cents, que sovint són els que aca­ben manant. Per això és vital pre­ser­var, a més de Bar­ce­lona, ofer­tes com ara les de Platja d’Aro, Llo­ret, Bla­nes, Sit­ges o Salou, per esmen­tar algu­nes pobla­ci­ons. L’oci noc­turn dona llum i segu­re­tat. Una ciu­tat sense oci noc­turn és una ciu­tat sense vida i inse­gura de nit, i és una oferta que acaba de gene­rar negoci en hotels, res­tau­rants, boti­gues, per­ru­que­ries o super­mer­cats.
Quants locals aglu­ti­nen ara mateix a Cata­lu­nya?
Ara mateix, a Cata­lu­nya, devem aple­gar uns vuit-cents o nou-cents locals pròpia­ment d’oci noc­turn. Podríem dir que som molts més, perquè aquesta pri­ma­vera hem sig­nat un acord de col·labo­ració amb la Fede­ració d’Hos­ta­le­ria de Girona, que serien 1.400 més i també els repre­sen­tem. A la resta de l’Estat, tenim socis a les Bale­ars, Madrid, el País Valencià, les Canàries i Anda­lu­sia. Uns dos mil en total, tot i que només els 40 d’Eivissa supo­sen 10 mili­ons de cli­ents i uns 780 mili­ons d’euros de negoci anual. A escala inter­na­ci­o­nal també tenim presència en 22 països dife­rents.
A quan­tes per­so­nes pot donar feina ara mateix el món de la nit aquí?
A unes cent mil a Cata­lu­nya, entre direc­tes i tots els indi­rec­tes: a més dels cam­brers o el per­so­nal d’ani­mació, rela­ci­ons públi­ques, segu­re­tat o neteja, hi ha tota una cadena de proveïdors, dis­tribuïdors, indústries, etc. I tenim un greu dèficit de per­so­nal qua­li­fi­cat arran de la pandèmia. Amb l’allar­gada de res­tric­ci­ons, molts tre­ba­lla­dors van cer­car feina en altres sec­tors, o van mar­xar a Madrid o d’altres països. Hi ha nego­cis que encara tenen difi­cul­tats per fun­ci­o­nar al 100%.
Veient la difi­cul­tat per obrir noves acti­vi­tats, o refor­mar-les, i que diver­sos alcal­da­bles, sobre­tot en zones turísti­ques, han apos­tat en cam­pa­nya per habi­li­tar polígons d’oci noc­turn, creu que en pros­pe­rarà alguna?
S’ha de fer feina, perquè venim de dècades en què no s’ha fet res. Hi ha molts locals que no poden inver­tir en millo­res de segu­re­tat per tra­ves urbanísti­ques. I això, sumat a l’efecte de la pandèmia, també ha afa­vo­rit tan­ca­ments. Res­pecte a la con­cen­tració de locals en zones con­cre­tes, no en soc espe­ci­al­ment par­ti­dari. Tot i que és cert que també fun­ci­o­nen bé, com per exem­ple al front marítim de Bar­ce­lona. Redu­ei­xes molèsties i pots tre­ba­llar coor­di­na­da­ment amb els cos­sos de segu­re­tat per orde­nar cir­cu­lació, habi­li­tar cor­re­dors segurs cap als taxis o el trans­port públic.
Però sovint són a la diana de les quei­xes veïnals.
Tenim asso­ci­ats allu­nyats d’habi­tat­ges, a més d’un quilòmetre i mig, per­se­guits perquè si bufa el vent el so arriba a algu­nes llars. A través del dis­tin­tiu inter­na­ci­o­nal de qua­li­tat acústica cer­quem solu­ci­ons com ara la sono­rit­zació intel·ligent. O pel que fa a les ter­ras­ses d’estiu, polítics, sis­plau, posem recur­sos com ara ajuts d’eficiència perquè veïns sense pos­si­bi­li­tats d’ins­tal·lar una fines­tra més ben aïllada, pot­ser amb 3.000 euros, ho facin, i una qua­ran­tena de locals del car­rer Enric Gra­na­dos, a Bar­ce­lona, no hagin de tan­car a les onze de la nit. Sense haver de sacri­fi­car un cen­te­nar o dos de llocs de tre­ball i mili­ons d’ingres­sos. Hem pro­mo­gut pac­tes per la con­vivència noc­turna, subs­crits només per alguns ajun­ta­ments. Però a Sit­ges va ser­vir perquè una veïna retirés una que­re­lla con­tra l’ales­ho­res alcalde i 13 locals del car­rer del Pecat en risc de des­a­parèixer, la zona d’oci noc­turn més antiga d’Europa. La vam sal­var, i sim­ple­ment pac­tant la ins­tal·lació de tri­ple vidre amb càmera d’aire per reduir el soroll a l’inte­rior del domi­cili als 30 deci­bels legals. Siguem intel·ligents i fem coses que ser­vei­xin per a tot­hom, i no gover­nar només de cara a la gale­ria.
Hi ha alguna zona en risc?
Al front marítim de Bar­ce­lona, la senyora Ada Colau volia fer tan­car locals per fer un cen­tre de recerca ambi­en­tal i marina. No el podem fer en un altre lloc? Hi ha 1.500 llocs de tre­ball en risc, van sor­tir des de la UGT i l’asso­ci­ació de veïns a defen­sar-la, i fins ara ni cas. Espe­rem que el nou alcalde ho tin­gui en compte i ho pugui fer enrere. És una zona modèlica arreu d’Europa, oberta de dilluns a diu­menge, i que atrau esde­ve­ni­ments com ara el Mobile World Con­gress, con­certs del cir­cuit inter­na­ci­o­nal com els d’Elton John o Cold­play, fes­ti­vals com ara el Sónar o el Pri­ma­vera Sound, o el Gran Premi de Fórmula 1 a Mont­meló.
Afers com el cas de Dani Alves i la noia que el va denun­ciar per agressió sexual al Sut­ton, o el d’Igua­lada, fan mal al con­junt de nego­cis?
En qual­se­vol festa pri­vada o il·legal pot pas­sar el mateix, o encara pit­jor. I pri­mer de tot que quedi clar el res­pecte a la pre­sumpció d’innocència. Les càmeres i el per­so­nal de segu­re­tat amb for­mació i experiència, que també va donar suport a la víctima, han permès reco­llir prou ele­ments de prova perquè la justícia faci la seva feina i qual­se­vol agres­sor no quedi impune. En els dar­rers anys hem tre­ba­llat molt en els pro­to­cols des­ple­gats a Cata­lu­nya i arreu del món. Els cen­trem molt també en la pre­venció, que no s’arribi a pro­duir cap agressió, perquè el dany per a qual­se­vol víctima és irre­pa­ra­ble. Però si arriba a pas­sar, no només con­dem­nem sinó que actuem. Som acu­sació popu­lar en el cas d’Igua­lada i espe­rem que se’ns accepti aviat ser-ho en el cas Alves.
Les dis­co­te­ques, doncs, donen exem­ple.
Es fa el que es pot, perquè també hi arri­ben joves de 16 o 18 anys que pot­ser ni hi havien entrat i venen sense edu­cació, i això ja no és culpa del sec­tor, sinó de casa seva o del sis­tema edu­ca­tiu. Això en una dis­co­teca és més difícil que passi, tot i que els mal­fac­tors solen anar allà on hi ha molta gent. Però hi ha més mesu­res per evi­tar inci­dents que també poden suc­ceir en un estadi o en un con­cert mul­ti­tu­di­nari, amb molta menys dotació de per­so­nal de segu­re­tat o càmeres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia