Economia
L’oferta d’enoturisme a la DO Alella
Treure el suc de la vinya
Set cellers produeixen emparats per la DO d’Alella, la més petita de Catalunya, amb 223 hectàrees
La proximitat de les vinyes amb Barcelona convida a potenciar l’enoturisme aprofitant “la cultura del vi”
Només són 223 hectàrees les que actualment integren la denominació d’origen Alella. Les vinyes havien arribat a ocupar-ne més de 2.000 dins un consell regulador reconegut des del 1954. “Ara som set cellers, amb una forta pressió urbanística de l’àrea periurbana”, assenyala Mireia Pujol-Busquets, directora del celler Alta Alella, que recorda els inicis, quan de ben petita els pares van recuperar la vinya, de només una hectàrea. “Anem cap a les 70 hectàrees en funcionament”, diu orgullosa de la projecció del celler, que exporta a més de 30 països i que contribueix a recuperar la “cultura del vi” al municipi.
La DO Alella, la més petita de Catalunya, s’estén per una trentena de municipis als dos vessants de la serralada Litoral, enfilant cap al Vallès, i Maresme amunt fins a arribar a Calella. El vi d’Alella s’identifica per l’elaboració de la varietat pansa blanca, molt similar, tot i que no idèntica, a l’anomenada xarel·lo. “Ens caracteritza la pansa blanca, la nostra orografia i el sòl”, diu la viticultora d’Alella, que destaca la qualitat del terreny granític, amb un sauló molt permeable que facilita que el raïm maduri en un microclima que alguns han batejat com “la Califòrnia catalana”.
La proximitat amb la ciutat de Barcelona és el que va portar fa deu anys Alta Alella a apostar per “compartir la cultura del vi”, amb una àmplia oferta d’activitats d’enoturisme per atraure visitants. “Volíem creure que es poden fidelitzar els consumidors més enllà d’una ampolla de vi”, explica satisfeta d’una iniciativa que s’ha consolidat i que al cap de l’any porta uns 10.000 visitants a la finca. “Les experiències busquen una connexió diferent amb el celler”, defensa Pujol-Busquets, ja que “fidelitzen” els visitants, els quals tornen a venir per altres propostes. Les visites que fan adreçades al turisme internacional han anat creixent i ja representen la meitat del total. “Quan vas a cellers a l’estranger, l’únic que pots fer són tastos de vins; no t’ensenyen res del procés d’elaboració a dins del celler”, assegura Pujol-Busquets, que destaca que es faci en molts cellers catalans per l’interès que desperta l’elaboració dels vins. L’enoturisme a Alta Alella dona feina a 35 persones, que provenen del turisme, l’hostaleria o la gastronomia. “No és fàcil trobar gent formada que vulgui treballar els caps de setmana”, reconeix Pujol-Busquets, que destaca les qualitats per fer la feina al·ludint a un tracte “acollidor i sociable” més enllà dels coneixements de la vinya i el vi.
Alta Alella va ser guardonat en els premis Vinari d’Enoturisme 2023 per l’activitat Microteatre entre Vinyes com a millor experiència enoturística. Microsensacions Teatrals és una proposta innovadora que porta els espectadors en grups reduïts a través d’un recorregut dins la finca. Els actors i els visitants es troben en espais alternatius com ara el celler, les caves i les mateixes vinyes, mentre degusten els vins. La responsable del projecte, Marta Hernàndez, explica que el circuit per les vinyes proposa espectacles d’una durada màxima de quinze minuts, buscant la sensació de tenir els actors a tocar. Una dotzena de companyies hi han actuat i la propera sessió es farà el 16 de setembre. Alta Alella ofereix també una visita teatralitzada per a un públic familiar en què pares i fills coneixen el celler i el procés del vi “amb ulls d’infant”.
Una de les últimes propostes d’enoturisme convidava a fer una ruta per reconèixer els cants dels ocells, amb el biòleg Pere Alzina. Una experiència per aprendre a dibuixar “la caricatura dels cants” a partir d’una partitura creada pel director de l’Escola de Natura del Corredor, Joan Manel Riera. Alzina defensa que tothom pot “identificar i recordar” les espècies d’ocells amb l’ajuda d’aquest mètode. Des de dalt d’un turó, on es fa el tast de vins, els participants van escoltar el cant del gafarró, el tudó, la tórtora turca i el passerell, i van veure una àliga caçant entremig dels ceps. “L’oferta és infinita i tot funciona”, reconeix la directora d’Alta Alella, on a l’estiu es fan sessions de ioga a tocar de les vinyes. Per celebrar els deu anys d’enoturisme, aquest divendres han organitzat una festa amb música de discjòqueis.
Amb vistes a Barcelona
El president de la DO Alella, Quim Batlle, té les vinyes i el celler que porta el seu nom dins del parc de la Serralada de Marina. La finca està situada a 320 metres d’altura, per sobre de Tiana, amb unes vistes espectaculars de la ciutat de Barcelona. A la part més alta, un dipòsit d’aigua es converteix en un petit mirador, pensat per fer-hi els tastos aprofitant les postes de sol i la panoràmica amb la Sagrada Família i la Torre Glòries.
El camí de sorra complica l’accés, però no és un obstacle perquè hi arribin els microbusos amb els grups de turistes que volen visitar el celler, que elabora vi amb tres varietats: pansa blanca, picapoll i garnatxa. Fa unes setmanes van rebre la visita d’un grup de turistes noruecs que feien una estada d’empresa a Barcelona i que van pujar convidats a viure l’experiència de descobrir les vinyes i el celler i sopar amb maridatge de vins.
“L’enoturisme ens està salvant i ens interessa que la gent vingui a passar-ho bé, que s’interessi pel món del vi i que, de passada, compri”, reconeix Batlle, que veu l’enoturisme com un bon reclam per captar més clientela entre els cellers més petits com el seu, que al cap de l’any produeix unes 15.000 ampolles. Les visites les fan ell i el sommelier Joan Ayra, que coneix bé el sector després de treballar durant anys a la DOQ Priorat. “S’ha de valorar més el vi d’Alella, que encara és poc conegut, i és un drama que no s’ofereixi a tots els restaurants de la comarca”, lamenta Ayra, que reconeix les dificultats amb què es troben per competir amb vins blancs, sobretot de Galícia, que envaeixen el mercat i les cartes de molts establiments. En els sopars maridatge que fan al celler, permeten diferenciar les qualitats de les tres varietats que produeixen i elaboren.
“Som un celler petit on tot el procés de recollida i elaboració és artesanal”, explica Batlle, que va començar a elaborar vi el 2006, després de recuperar la vinya la Sentiu i continuar amb la tradició familiar de fer vi. Va començar de zero plantant les tres hectàrees de ceps als pendents que miren cap al sud-oest. “Vam ser ecològics des del primer dia i ara ens atrevim amb la biodinàmica”, explica satisfet el viticultor, que des del principi va seguir el procés d’elaboració per demostrar que els vins blancs poden “aguantar tant o més” que els negres a l’ampolla i desmitificar la idea que s’han de consumir ràpid. “Ara n’hi ha molts que s’ho comencen a creure i fan vins brisats”, assenyala el president de la DO Alella, que reivindica la qualitat del vi que s’elabora al Maresme, la denominació més petita de Catalunya, en la qual es produeixen unes 800.000 ampolles entre els set cellers i productors que fan vi.
Sequera, conills i tudons
La visita per les vinyes evidencia a primer cop d’ull la falta d’aigua i com als ceps els costa brotar per la sequera. “És un desastre, perquè, en tot l’any, han caigut poc més de 80 litres”, diu Batlle, que veu com el canvi climàtic s’agreuja cada estiu que passa i va reduint el volum de producció de raïm. A les altes temperatures, s’hi han d’afegir altres elements en contra, com els senglars intrusos que malmeten els ceps, i que han mig resolt encerclant i tancant la vinya. El drama, segons expliquen al celler, el tenen ara a l’estiu amb l’escampada de conills que campen a tota hora pels marges per menjar-se els brots més tendres dels ceps. “No tenen por de res, i surten a totes hores”, explica en Joan, que ha provat de foragitar-los sense èxit amb cintes de color blau. I això no és tot, perquè el pitjor vindrà a l’agost, quan els arriben els tudons de bosc que s’enduen el raïm madurat. “No sabem què passarà aquest any, perquè ens marca el sol”, explica Batlle, pendent fins a darrera hora del temps i la temperatura per avançar o endarrerir la verema.