“Hauria estat impresentable tenir beneficis en plena pandèmia”

Són indicadors econòmics de quatre àmbits –progrés, benestar, sostenibilitat i qualitat de creixement–, amb una mirada social, perquè al final volem que l’economia vagi bé perquè es tradueixi en un benestar per a la ciutadania. Hem de saber com estem per poder entendre on s’ha d’invertir més.

Hem passat de tenir una Cambra de quatre empreses, de les elits, a tenir una cambra moderna i oberta a tots els empresaris i autònoms. Com a exemple, hem reformat de dalt a baix l’edifici de Diagonal, on tenim la central, i ara tothom pot venir a gaudir dels nostres serveis i instal·lacions. I també hem reforçat la Cambra a escala territorial. Hem convertit les delegacions en cambres territorials i hem mancomunat els serveis perquè una empresa d’un poble remot en pugui disposar com qualsevol altra.

Hauria estat impresentable que en plena pandèmia la Cambra hagués tingut grans beneficis. El que vam fer va ser posar tota la nostra tresoreria a disposició per poder oferir serveis i invertir en beneficis de les empreses. Però és que, a més, l’acusació no és certa, perquè la Cambra actual val molt més que fa quatre anys, començant per l’edifici de Diagonal. Hem invertit 7 milions en la seva remodelació, però s’ha revalorat en 14. I n’és només un exemple.

Abans les empreses pagaven una quota en funció dels seus beneficis i així es pagaven les funcions públiques que per llei fem les cambres. Catalunya no ha actualitzat la llei de cambres per adaptar-se als canvis i això és inacceptable.

No és la manera d’aconseguir finançament. Un 30% del ple no se sotmetia a sufragi! El vot no es pot comprar, sembla medieval, és una aberració.

És cert que té alts i baixos, però actualment Catalunya té la clau de volta del govern a l’Estat espanyol i les negociacions passen per Waterloo, cosa fins ara impensable, així que no és un moment negatiu. I cal recordar que els processos d’independència volen el seu temps i el que és important és que es vagi visibilitzant que diferents sectors de la societat pensen que la millor política, també la millor política econòmica, és tenir un estat propi.

Els empresaris pateixen en pròpia pell el dèficit fiscal i d’inversions que s’arrossega i per això molts són independentistes. El que passa és que hi ha molta repressió i tenen por de dir-ho de manera oberta. És per això que ja ho fem nosaltres per ells: que ens votin i nosaltres ja donarem la cara.