Economia

Economia

Supervivents de la pesca artesanal

Les confraries de pescadors van veient com s’extingeixen els professionals que fan servir les modalitats més tradicionals

Prop d’una desena de confraries estan a punt de tancar o tenen un futur incert

“No hi ha relleu per al pescador que es jubila, pels horaris, pel sou i perquè cada cop hi ha menys peix”
“A s’Alguer, hi vivien pescadors de bonítol i, ara, només s’hi pot fondejar, però no descarregar-hi peix”

Són els més resis­tents, els que es fan a la mar gai­rebé cada dia, són els dar­rers pes­ca­dors del tres­mall, una moda­li­tat arte­sa­nal que comença a escas­se­jar. Tot i ser un art de pesca que acu­mula segles de tra­dició, actu­al­ment veu com només uns quants super­vi­vents s’hi dedi­quen. I aquells que sobre­vi­uen, ho han de fer afron­tant un munt de difi­cul­tats. A Cata­lu­nya, hi ha fins a nou con­fra­ries que apos­ten pel mètode arte­sa­nal de la pesca amb xarxa, dis­tribuïdes al llarg de tot el lito­ral, que veuen pro­pera la des­a­pa­rició per falta d’embar­ca­ci­ons. Són les que estan ubi­ca­des a l’Estar­tit, Cadaqués, Llo­ret de Mar, Mataró, el Mas­nou, Bada­lona, Sit­ges, Segur de Cala­fell i Tor­re­dem­barra.

La secretària de la Con­fra­ria de Pes­ca­dors de Cadaqués, Sílvia Cla­va­guera, lamenta que durant els últims anys hagin pas­sat de més de vint pes­ca­dors als dos actu­als. “Per a cada pes­ca­dor que es jubila, no hi ha relleu, perquè els hora­ris són intem­pes­tius, es tre­ba­lla mol­tes hores, no tens un sou asse­gu­rat, tre­ba­lles al mar amb una barca petita i cada vegada hi ha menys peix”, sen­ten­cia. Ella mateixa remarca que també hi ha mol­tes tra­ves admi­nis­tra­ti­ves. “L’admi­nis­tració ho com­plica molt. Els fun­ci­o­na­ris són molt ama­bles, però les nor­ma­ti­ves com­pli­quen cada vegada més la feina”, indica.

Cla­va­guera hi afe­geix que la con­fra­ria cada­que­senca té la sort que és una de les poques del lito­ral gironí que tenen auto­rit­zació per fer venda directa, excepte quan la pesca és molt impor­tant en nom­bre de qui­los. En aquest últim cas, han de ven­dre els exem­plars pes­cats a la llotja de Roses o a la del Port de la Selva. “De fet, no és habi­tual que hàgim d’anar a Roses o al Port de la Selva. L’any pas­sat, només hi vam haver de dur la pesca tres dies”, explica. Els altres dies, quan les bar­ques tor­nen a port, venen els pei­xos pes­cats al moll de Port­lli­gat.

Les dues bar­ques de la con­fra­ria tenen sis i cinc metres d’eslora i pes­quen amb diver­sos arts menors, segons el cas: palan­gre fi, nan­ses, xarxa... Sem­pre a la zona del cap de Creus. Les espècies que pes­quen majo­ritària­ment són lla­gos­tes, escórpo­res, molls i, en gene­ral, peix medi­ter­rani.

L’angula de l’Estar­tit

La Con­fra­ria de l’Estar­tit té més efec­tius, però el seu patró major, Joan Mas­sa­guer, afirma que el futur és poc clar, sobre­tot perquè els entre­bancs burocràtics són cada vegada més impor­tants, cosa que afa­vo­reix el fur­ti­visme. El cap dels pes­ca­dors de l’Estar­tit posa com a exem­ple els pro­ble­mes que té un pes­ca­dor jove de la con­fra­ria per can­viar la barca vella de fusta que té per falta de sub­ven­ci­ons. La con­fra­ria, però, té un bon actiu amb la pesca de l’angula al Baix Ter.

Mas­sa­guer explica que aple­guen dis­set pes­ca­dors. En con­cret, ha deta­llat que cinc i un mari­ner es dedi­quen a l’angula, un dels quals té 54 anys; un altre, 34 i un altre, 35 –aquests dos últims seguei­xen la tra­dició fami­liar–, un mari­ner de 24 anys que es dedica a la pesca del sonso i dos pes­ca­dors de la mateixa espècie que pro­ve­nen d’una “família de pes­ca­dors de tota la vida”. La resta són més grans.

El patró major lamenta la política actual de l’admi­nis­tració, que intenta cen­tri­fu­gar tota la pesca als ports grans. Cri­tica que, fruit d’aquesta política, s’han per­dut zones de pesca com la cala de s’Alguer de Palamós. “S’Alguer és un racó de pes­ca­dors de tota la vida; hi vivien pes­ca­dors de bonítol i, ara, només s’hi pot fon­de­jar, però no des­car­re­gar-hi peix”, diu.

Mas­sa­guer remarca la importància de la pesca amb arts menors, ja que és total­ment selec­tiva, cosa que afa­vo­reix l’equi­li­bri de les pes­que­res i, per això, no estan sot­me­sos a vedes. A més, insis­teix en el paper dels pes­ca­dors com a col·labo­ra­dors d’arts menors neces­sa­ris per a la sos­te­ni­bi­li­tat de la pesca. En aquest sen­tit, explica la par­ti­ci­pació que té la Con­fra­ria de l’Estar­tit en el Pro­jecte Sèpia, que té com a objec­tiu la con­ser­vació i recu­pe­ració d’aquesta espècie a la badia de Pals i al golf de Roses.

Final­ment, el màxim res­pon­sa­ble de la con­fra­ria diu que tenen un bri d’espe­rança amb l’empresa de venda del seu peix que ara posen en marxa.

LA XIFRA

9
confraries de pescadors
que utilitzen mètodes tradicionals encara perviuen a Catalunya.

LA FRASE

La normativa actual de la Direcció General de Pesca és molt complicada, però el mar també ho és
Sílvia Clavaguera
Secretària de la Confraria de pescadors de Cadaqués


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia