Els inspectors d'Hisenda reclamen el bloqueig financer per a Liechtenstein i d'altres paradisos fiscals

L'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE) ha demanat avui al govern espanyol que sol·liciti a la UE el bloqueig financer per a Liechtenstein i altres paradisos fiscals com a mesura per combatre el frau fiscal.
I és que l'Agència Tributària s'ha sumat a la llarga llista de països –tots pertanyents a l'OCDE– que haurien sigut informats de l'existència de ciutadans seus a les llistes de clients d'un o més bancs del Principat de Liechtenstein i que des d'ahir investiguen possibles fraus fiscals seguint les passes d'Alemanya.

En principi, la informació compartida per tots el països procediria d'un o diversos suports informàtics comprats pels serveis secrets alemanys a un extreballador del Banc LGT de Liechtenstein.

En concret, i segons les dades del ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, les inversions espanyoles a Liechtenstein sumen 22,11 milions d'euros en els últims quinze anys, si bé des del 2005 no s'han comptabilitzat inversions estatals en aquest paradís fiscal.

Així doncs, les administracions tributàries d'Espanya, Austràlia, Canadà, França, Itàlia, Nova Zelanda, Suècia, Regne Unit i Estats Units, entre d'altres, estan treballant de manera coordinada després de descobrir-se comptes i dipòsits bancaris a Liechtenstein amb el propòsit d'evadir el pagament d'impostos.

En aquest context, la IHE advoca com mesura "més important i efectiva" per la reforma de l'article 56 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, que prohibeix les restriccions als moviments de capitals i als pagaments entre Estats membres i entre aquests i tercers països.

"En aquest sentit, una mesura coherent que hauria de portar a terme el govern espanyol seria la proposta a les institucions europees d'aquesta modificació perquè els ciutadans i empreses de països pertanyents a la Unió Europea, entre ells Espanya, no puguin utilitzar països com Liechtenstein, i uns altres tan propers a nosaltres, com Gibraltar i Andorra, per a l'evasió d'impostos", assenyala la IHE en un comunicat.

Decisió consensuada
Val a dir, però, que cap Estat membre pot adoptar de forma unilateral mesures que suposin la restricció de moviments de capitals amb els països qualificats com paradisos fiscals.

"Per això, en el cas espanyol, de poc han valgut les mesures antiparadís existents en la nostra legislació, i, en concret, que Liechtenstein estigui inclòs en la llista de 48 territoris qualificats com a paradisos fiscals en el reial decret 1080/1991, de 5 de juliol", afegeixen els inspectors d'Hisenda.

La IHE, que considera que resultaria "molt fàcil aïllar i ofegar financerament i "eliminar la possibilitat d'utilitzar determinats territoris com a paradisos fiscals" si s'adoptés aquesta mesura assenyala que en l'àmbit de la UE "existeix una enorme hipocresia" en relació amb l'existència i utilització dels paradisos fiscals.

Primer pas
Tot va començar encara no fa dues setmanes a Alemanya, quan la fiscalia de la ciutat de Bochum, al land del Rin del nord-Westfàlia, coneguda per la seva contundència contra la corrupció fiscal, va registrar el 14 de febrer el domicili particular de Klaus Zumwinkel, el fins aleshores president de la Deutsche Post (els correus alemanys), i posteriorment el va detenir.

El fins fa ben poc prestigiós empresari hauria evadit milions d'euros a Liechtenstein a través del banc LGT. Pocs dies després la mateixa fiscalia posava el seu germà, Hartwig Zumwinkel, al punt de mira. L'home, de 73 anys, resident a la localitat mallorquina de Port d'Andratx, té previst presentar-se la setmana vinent davant les autoritats alemanyes.

Als germans Zumwinkel s'hi van sumar, fins ahir, més de 150 persones, entre les quals hi ha banquers, esportistes i artistes multimilionaris i fins i tot diputats del Bundestag, el Parlament federal alemany. L'equip que dirigeix el fiscal general de Bochum, Hans-Ulrich Krück, format per 139 investigadors fiscals i 8 fiscals, va registrar fins ahir un total de 120 domicilis particulars.

Les investigacions contra l'evasió fiscal s'han estès per tota la geografia alemanya. La major part de registres s'han fet a la ciutat de Munic, a la qual segueixen Hamburg, Stuttgart, Frankfurt i diverses localitats del Rin del nord-Westfàlia. Ahir la hisenda alemanya ja havia rebut fins a 27,8 milions d'euros en concepte de transferències per part dels contribuents que tenien "declaracions pendents". La xifra augmenta cada dia i la fiscalia de Bochum xifra en uns 400 milions d'euros el capital evadit en direcció a Liechtenstein.

L'informador més buscat
Pel que fa a l'informador, la pedra angular de tota aquesta història, es dóna la circumstància que mentre els serveis secrets alemanys l'estarien protegint –li van concedir una nova identitat a més dels 5 milions d'euros per la informació proporcionada–, a Liechtenstein és el "delinqüent" més buscat del país.

L'home, Heinrich K., de 42 anys, va treballar durant un any al banc LGT com a traductor d'alemany-espanyol, temps que va aprofitar per fotocopiar i digitalitzar milers de documents confidencials. Tot i que el van enxampar, va quedar en llibertat a canvi de tornar la informació robada, però Heinrich K. es va guardar una còpia d'una feina a la qual va dedicar moltes nits.

Fugit de la justícia espanyola
Curiosament, Heinrich K. hauria participat en diverses estafes immobiliàries a Barcelona l'any 1997, que ascendirien als 370.000 euros.

L'estafador, que actualment podria ser a Austràlia i de qui s'han publicat fotografies en alguns diaris, hauria fugit de la justícia espanyola. Alguns mitjans alemanys especulaven ahir que Heinrich K. no hauria treballat sol i que un segon informador també hauria passat informació secreta als serveis secrets alemanys.