El model turístic que ha de fer el canvi

El turisme ha tocat sostre? Ho demanava als ponents de la taula rodona que es va fer ahir al migdia a l’Auditori Irla Joan Martí, director dels serveis territorials del Departament d’Empresa i Treball a Girona, que exercia de moderador d’un debat , el del model turístic del futur, indefectiblement lligat al canvi climàtic. Del futur al passat. La taula rodona s’emmarca en les activitats que es duen a terme arran de l’exposició Obert per vacances , a l’Espai Santa Caterina, que fa un recorregut històric des dels orígens del fenomen, lligat a l’excursionisme i a les classes benestants del segle XIX, fins al turisme de masses dels anys seixanta del segle XX. No és només una mirada retrospectiva nostàlgica sinó que convida a reflexionar sobre aspectes menys còmodes, com assenyalava Martí, “des de la substitució de referents culturals propis per d’altres aliens o la pressió urbanística en espais naturals”.

La directora general de Turisme, Marta Domènech, va destacar que com a país cal ser valents, no sentir vergonya pel model turístic d’èxit. Així, va reclamar la necessitat de tenir una conselleria de Turisme: “Som un país turístic i el turisme s’ha de governar i gestionar.” Domènech va definir el turisme com “la indústria del benestar” i en les seves intervencions va destacar tres eixos per al turisme del futur: gestió, governança i lideratge.

Per la seva banda, Dolors Vidal Casellas, directora de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme de la UdG, va insistir en el paper que té el món acadèmic, des d’antropòlegs fins a historiadors, en la construcció i lideratge d’un relat internacional del turisme a Catalunya. Vidal va mencionar els casos d’Itàlia i França i va reclamar un pacte entre Cultura i Turisme, tot recordant que el país s’ha de treure la motxilla, pesant, del desarrollismo franquista impulsat per Fraga.

Del passat i del futur en van parlar dos noms històrics de la Costa Brava: Martí Sabrià, director de la Fundació Jordi Comas Matamala, i Jordi Sargatal, exdirector del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Sabrià va posar èmfasi en com el turisme “va treure de la misèria” molts pobles durant la postguerra. En relació amb “tocar sostre”, Martí Sabrià va apostar per exigències qualitatives i va recordar que la Costa Brava va iniciar el 1998 un pla de qualitat per a la pervivència de l’hotel familiar. “Aquest model s’ha de tornar a considerar.” Per Sabrià, el futur passa també per la desestacionalització. Sargatal va insistir en el canvi climàtic i les renovables: “No m’agraden els parcs eòlics però s’ha d’aprofitar el vent i s’han de fer ben fets. Un parc a la badia de Roses tindrà un impacte però l’impacte del canvi climàtic a la costa serà molt superior en forma de grans llevantades.” Sargatal va demanar coherència pensant en el futur del turisme però també en la supervivència com a espècie.