“No interessen els casos d’èxit industrial i sí els de diner fàcil”

El 2015 creem IQS Tech Factory i ens adonem que mentre que als anys cinquanta i seixanta molts dels que havien estudiat a l’IQS havien creat empreses industrials, el 2015, en canvi, semblava que l’emprenedoria havia d’estar lligada només als serveis digitalitzats. Som un país on el sector industrial havia arribat a tenir el 26% del PIB, però es menystenien les noves empreses industrials. Vam veure que hi havia molts projectes amb una tecnologia validada però necessitaven industrialitzar-se i no sabien per on començar i acabaven morint en l’intent.

Sí, més o menys, és un punt molt delicat, per això vam crear el primer programa de l’Estat espanyol que es dedicava exclusivament a ajudar a industrialitzar. Treballàvem molt amb la xarxa d’empreses productives del territori i vam ajudar quasi cent start-ups.

Sí, i continuem amb l’objectiu d’identificar start-ups industrials, però ara en captem de tot Europa. Les empreses seleccionades passen per un programa de suport de sis mesos, en el qual les ajudem a industrialitzar-se, a equilibrar els equips i a definir el seu creixement, i a més l’acceleradora entra a l’accionariat de la companyia. Som un grup de 10 persones que creiem que és important invertir en la creació d’aquest tipus d’empresa de nova creació, per fer una Europa més competitiva i, a més, fer de Barcelona un lloc de referència de la innovació d’emprenedoria industrial. Els ingredients hi són.

Afavorim que projectes europeus industrials molt potents, amb patents al darrere, vinguin a treballar aquí i els posem en contacte amb tot un ecosistema local de proveïdors i de fabricants ja establert. I els connectem també amb la gran corporació que busca innovació. Fins ara, tenim deu empreses participades, de les quals set són de fora. Compta que acabarem l’any amb vint empreses participades.

El que fem és crear una cartera de participades a les quals impulsem perquè augmenti la seva valoració i al cap d’un temps en sortim perquè s’ha assolit un rèdit. De la primera formada ja tenim companyies que han multiplicat per tres el seu valor. El model està validat.

Fins fa poc els instruments que hi havia en inversió privada per a projectes que sortissin de la recerca eren pràcticament nuls, però en els darrers temps hem viscut una certa primavera. La Generalitat va aprovar conjuntament amb el Fons Europeu d’Inversions la creació del fons FITA, del qual Growth Ventures porta la gestió. Conceptualment és un pas gegantí. Comencen a aparèixer vehicles d’inversió més especialitzats, però tot i aquests avenços la inversió en aquest tipus de projectes és encara immadur.

L’any vinent voldríem tenir un vehicle propi per poder invertir en aquests tipus de projectes industrials.

Fa temps que es va decidir que som un país de serveis, i aquest sector ha anat creixent en detriment de l’industrial. Tothom és conscient que això té conseqüències, però no hi ha accions concretes per donar-li la volta. Jo no en veig cap. I sí que hi ha molta anàlisi. S’escriu molt sobre la importància de la independència que porta la industrialització, però, després, la reindustralització de la Nissan no acaba de reeixir, hi ha una part dels fons Next Generation que no s’han repartit. Alguna cosa no estem fent bé.

Si esperem que l’administració faci el primer pas, ens costarà molt. Des de la societat civil, des del sector privat, cadascú que pensi què pot fer i que ho faci.

El que ens falta és donar valor a tot el que s’està fent aquí; un cop assolit aquest reconeixement toca desenvolupar les polítiques industrials i tot el que calgui. A Catalunya estan sorgint iniciatives industrials de valor afegit que si estiguessin als Estats Units o en altres llocs del món tindrien moltíssima repercussió. I aquí no la tenen perquè ens agraden més les històries de diner ràpid. I el sector industrial no creix ràpid. No tenen el finançament que tenen als Estats Units, però tecnològicament són projectes que estan en el mateix nivell. I n’hauríem d’estar orgullosos, però el públic en general no n’és gaire coneixedor. I parlem de casos com l’empresa catalana Fractus, que va crear l’antena fractal que hi ha a tots els mòbils del món. O Pangea Aerospace, que ha creat el primer motor aeroespacial funcional del món, una aspiració que des dels anys seixanta s’estava intentant. O Keybotic, que fabriquen robots de quatre potes i que va guanyar el premi Darpa Challenge, que és el concurs de robòtica més exigent del món. O Able Human Motion, que ha creat l’exosquelet de rehabilitació més lleuger del mercat.