A l’Expocasió, no val a badar

Si s’ha de com­prar un cotxe, no val a badar a For­nells de la Selva. “La gent que està molt interes­sada a com­prar, ve al prin­cipi”, explica en Marc Fer­ran, res­pon­sa­ble de vehi­cles d’ocasió de Qua­dis Andreu. Aquest és un dels expo­si­tors de la fira de vehi­cles d’ocasió Expo­casió, que s’aca­barà avui al polígon Pla de la Selva, dar­rere dels con­ces­si­o­na­ris del poble. Com­pro­vat sobre el ter­reny, les com­pres sovin­te­gen.

“Sabem que aquest [Volkswa­gen] Polo es vendrà segur en el dia d’avui”, diu un vene­dor asse­gut sobre el capó d’un vehi­cle. Està tran­quil, són dos quarts d’una del mig­dia. La filera de vehi­cles i fur­go­ne­tes és tan llarga que gai­rebé es fa difícil saber on comença una marca i acaba una marca i comença la següent.

No puc saber si el Polo es va ven­dre, però un Fiat Cin­que­cento ja duia unes lle­tres escri­tes a mà, al vidre del davant, ben visi­bles: “Venut.” Hi ha molta vari­e­tat, molta oferta i molta gent. Per exem­ple, en Joan i la Trini, que han vin­gut des de Car­de­deu (Vallès Ori­en­tal). Tots dos fan una repas­sada a una petita part dels 800 vehi­cles expo­sats. Tenen un cotxe de rènting –van pagant un llo­guer durant uns anys– que resulta que se’ls acaba, explica en Joan. Han de deci­dir si el reno­ven o can­vien de vehi­cle. És la pri­mera vegada que venen a l’Expo­casió i adme­ten que miren i remi­ren. No tenen pressa. “Si no deci­dim, no passa res”, diu la Trini. En Joan hi afe­geix que, de moment, no saben ni preus “ni mane­res de paga­ment”.

Hi ha un bar per pren­dre un refresc, refle­xi­o­nar i fer càlculs si es vol fer la des­pesa. De tant en tant, les mar­ques han mun­tat una carpa amb cadi­res, tau­les i tam­bo­rets per mos­trar les vir­tuts del pro­ducte i aju­dar a convèncer la cli­en­tela. No hi ha gai­res detalls dei­xats a l’atzar.

En Marc Fer­ran explica que els orga­nit­za­dors, amb la col·labo­ració de l’Ajun­ta­ment de For­nells, fan cam­pa­nyes publi­citàries “de molta abast” i que hi ha públic diven­dres, dis­sabte i n’hi haurà avui, diu­menge. “És una fira molt ben valo­rada a la província de Girona i ve gent de Bar­ce­lona i tot”.

Es venen cot­xes de gaso­lina, de gasoil, de canvi manual… “La gent encara com­pra de tot”, asse­nyala en Marc. “S’ha de tenir diners”, afirma una visi­tant de la fira, acom­pa­nyada d’una altra noia. Aquesta és la con­dició número 1: tenir euros.

No val a badar a l’hora de com­prar ni tam­poc a l’hora d’infor­mar-se. Un ser­vi­dor volia saber què li sem­blava un cotxe a una pare­lla amb una nena, que hi eren a dins pre­nent mides. Al cap de cinc minuts, ja no hi eren. Enfi­la­ven el camí de sor­tida del recinte amb el vene­dor per pro­var el cotxe que els agra­dava i que, segons havia sen­tit, tenia un volant que es podia pujar i bai­xar. No sé si el van com­prar o no i tam­poc no sé si es va ven­dre el cotxe que tenia just al davant d’on havia dei­xat el meu, fora del recinte. “Es ven. 11.000 euros”. Hi havia un telèfon de con­tacte, en el car­tell.