Confecció ben bé d’Olot

Olot va ser un dels referents del tèxtil català i, encara avui en dia, la poca producció que s’associa al nom de la ciutat manté el prestigi. De fet, hi ha una tipologia de gènere de punt que es coneix com el jersei d’Olot –en el parlar garrotxí, suet d’Olot. Es tracta d’una peça de roba feta de llana o cotó reciclats, tipus jersei de paleta. Fruit el procés de diversificació de l’economia de la capital garrotxina i, sobretot, de la deslocalització, les grans indústries del sector han anat desapareixent, deixant un panorama desolador de fàbriques en mal estat de conservació, com ara Can Vera, buides i desús, com ara Can Sacrest, reocupades per artistes, com ara les del sector del riu de la Canya, o bé que s’han enderrocat per crear nous espais urbans, com ara l’antiga Cooperació Fabril i Ca l’Artigas. N’hi ha una, però, Tèxtil Volcànic, que ha resistit i una altra, Marcelinus, que es va crear perquè no quedessin a l’atur un grup de treballadores de tota la vida del sector. Totes dues, a més, han sabut sobreviure fent una aposta per l’economia circular i, sobretot, per l’ofici, i han mantingut els preceptes de la confecció del jersei d’Olot.

Amb l’objectiu, doncs, d’ajudar a mantenir aquesta manera de fer les coses tan olotina, Pep Ramisa, el gerent de Tèxtil Volcànic, dedica la seva activitat a teixir i a ensenyar tot el procés a dues noies, que han muntat el seu propi negoci de confecció en botigues petites, de proximitat amb el client. Ramisa explica que ell és la tercera generació d’un negoci familiar que fa jerseis d’Olot, tot i que, ara, ell ha fet aquest jersei tipus paleta més prim, que abriga més i sobretot sense químics.

Cap al 2006, la vintena de fàbriques tèxtils de la ciutat es van anar tancant, perquè es van quedar sense clients, perquè no tenien relleu generacional i per la inviabilitat dels negocis, tot i treballar a preus rebentats. Pep Ramisa ho va tenir clar: l’única solució, segons explica ell mateix, era crear clients de qualitat, ensenyant com es fa un jersei, com es cus, com fer un escandall... I això s’havia de fer agafant joves que surten dels cicles de moda i confecció de l’institut La Garrotxa i que vulguessin ser empresaris. I va fundar Tèxtil Volcànic amb l’objectiu de finançar el seu projecte, ajudar els alumnes que s’hi vulguessin sumar i, a més, dur a terme investigació i recerca –de fet, és l’únic del sector que aposta per l’R+D. Fruit d’aquesta R+D, per exemple, n’ha sortit un jersei fet a Olot sense químics ni plàstics que el pot vestir el conductor d’una moto a l’hivern i no sentir l’aire. Ell l’anomena el polar garrotxí. “No aplico el cost de l’R+D, sinó que només vull tenir fil per deixar-ne a les meves alumnes, perquè si van al mercat a buscar-ne de quatre colors, per exemple, els costarà sis mil euros”, indica.

Carlota Rodríguez és una d’aquestes alumnes i ja té obert el seu obrador de confecció. Ramisa teixeix i li ensenya el procés i ella hi aporta el disseny propi i la confecció de les peces. La seva producció és limitada i es pot veure i adquirir a l’antiga llibreria Sala i a internet. “Agafo la base de com s’han teixit els jerseis d’Olot tota la vida i poso disseny als meus jerseis, pantalons, vestits i complements”, detalla.