Economia

DE MEMÒRIA

Virtuts

Les necessitats semblen interessar a molta gent del món en la seva pròpia llengua

En la defi­nició del que és l’eco­no­mia la idea de neces­si­tat ocupa un lloc cen­tral. Ara, si cer­quem a la Viquipèdia la veu neces­si­tat veu­rem que hi ha ver­si­ons en 61 llengües! Les neces­si­tats, doncs, sem­blen interes­sar a molta gent del món, en la seva pròpia llen­gua.

En català, la veu enllaça amb tres per­so­na­li­tats que han ela­bo­rat teo­ries de la neces­si­tat. Pri­mer, Abra­ham Mas­low, que dis­tin­geix, en forma de piràmide, cinc nivells. Des de, a la base, les neces­si­tats biològiques, fins, al cim, la d’auto­re­a­lit­zació, pas­sant per les neces­si­tats de pro­tecció i segu­re­tat, de par­ti­ci­pació social, i d’estima.

D’aquest psicòleg nord-ame­ricà no sabem si va tenir en compte una vella idea reco­llida en un dic­ci­o­nari català-cas­te­lla-llatí publi­cat en dos volums a Bar­ce­lona el 1803-1805. La idea –prou cone­guda– és: “Fer de la neces­si­tat, vir­tut”. Les man­can­ces, els pro­ble­mes, els dèficits, els Onze de Setem­bre, poden gene­rar res­pos­tes posi­ti­ves, inno­va­ci­ons, para­do­xal­ment: millo­res. El Dic­ci­o­nari català-valencià-balear (DCVB) d’Alco­ver i Moll inclou una quarta vari­ant de neces­si­tat: “Tenir una neces­si­tat; fer les neces­si­tats”. D’altra banda, el DCVB recull dues fra­ses amb un indis­cu­ti­ble sen­tit econòmic: “La neces­si­tat és la mare de la indústria”, i, també, perquè quedi ben clar: “La neces­si­tat no té llei.”

La segona teo­ria és la de les catorze neces­si­tats de Vir­gi­nia Hen­der­son (que, per cert, va morir el 1996, als 98 anys). La seva ter­cera neces­si­tat és: “Eli­mi­nar els pro­duc­tes de rebuig de l’orga­nisme.” Al món català, una part d’aquesta neces­si­tat és ben visi­ble als caga­ners dels pes­se­bres i de les rajo­les d’ofi­cis. Ara, l’empresa ale­ma­nya Kathe Woh­fahrt fabrica caga­ners en sèrie i els comer­ci­a­litza per tot el món. Aquesta infor­mació prové del dis­se­nya­dor i museògraf Enric Franch.

La neces­si­tat número 13 de Hen­der­son és tre­ba­llar i sen­tir-se rea­lit­zat i la número 14, par­ti­ci­par en acti­vi­tats recre­a­ti­ves. El 1977, un par­tit polític català, el PSUC, va orga­nit­zar a la mun­ta­nya de Montjuïc de Bar­ce­lona un con­junt d’acti­vi­tats recre­a­ti­ves, de debats polítics, i d’ofer­tes gas­tronòmiques, que va rebre el nom de Festa de Tre­ball. Amb un nom que unia dues neces­si­tats dife­rents (tre­ball i festa), el PSUC volia pre­sen­tar el seu òrgan d’expressió en paper, que, des del moment de la seva cre­ació, el 1936, es deia Tre­ball. Durant anys, l’èxit d’aquesta festa va ser escla­tant. Un lli­bre de Manuel Vicente a Edi­to­rial Base ho recorda.

El ter­cer enllaç de la veu neces­si­tat de Viquipèdia és el dedi­cat a la teo­ria de l’eco­no­mista xilè Man­fred Max-Neet, que ho sin­te­titza en nou neces­si­tats a les quals donem res­posta amb qua­tre ins­tru­ments: idees, eines, acci­ons, espais. Total: 9x4=36 case­lles. El tre­ball res­pon a qua­tre de les nou neces­si­tats fona­men­tals: 1) sub­sistència, 2) par­ti­ci­pació, 3) cre­ació, 4) iden­ti­tat. Però sem­bla que el tre­ball és pre­sent, també, a les altres cinc: pro­tecció, afecte, com­prensió, oci i lli­ber­tat. Els Mos­sos, les famílies, l’ense­nya­ment, les fes­tes, arris­car-se, són, de segur, tre­balls que res­po­nen a neces­si­tats. I, des del 1803, es pot lle­gir (i, ara, digi­tal­ment, més que mai) que és pos­si­ble fer de la neces­si­tat vir­tut.

400 aforismes

El 1636 el doctor en medicina Joan Carles i Amat (1572-1652) va publicar a Barcelona Quatrecents aforismes catalans. Per primera vegada, un llibre d’aforismes era presentat com un producte específic sorgit d’una societat nació. Els temes –i les opcions– són d’una perfecta actualitat: el treball, la família, els fills, els vells, els amics, els grups, la política, la ciència, la natura. Se’n van fer reedicions. Al segle XXI, dues als EUA, en paper.

1936

Treball

El juliol del 1936, es comença a publicar Treball. Diari dels Treballadors de la Ciutat i del Camp. És l’òrgan del PSUC, partit creat per la fusió de quatre partits d’esquerres. Des del gener del 1939 fins a l’abril del 1977, el diari segueix com a revista clandestina. El 1977, se celebra la 1a Festa del Treball. El treball / les necessitats pot/poden generar la festa/la virtut.

2008-

Necessitat

Tot i la qualitat de les veus de la Viquipèdia, la definició inicial (és del 2008) de necessitat inclou una idea tòpica, i falsa: “un dels objectius de la publicitat és provocar el sentiment de necessitat en el consumidor potencial”. Setze anys després, encara ningú ho ha corregit. Les necessitats no es provoquen; existeixen, són. I se’n pot fer virtut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia