Algunes explotacions es plantegen augmentar els ramats pel farratge acumulat

La gran quantitat de farratge que han recopilat els pagesos de les comarques gironines aquest estiu fa que algunes explotacions de la demarcació es plantegin la possibilitat d’augmentar els ramats, segons informa l’ACN. Aquesta situació es contraposa amb la d’ara fa un any on la sequera va fer que amb prou feines hi hagués aliment pel bestiar i obligués a molts pagesos a reduir el nombre d’animals, ja que havien de comprar el farratge a mercats com el francès, amb l’increment de costos que això suposa.

Els pagesos gironins s’han assegurat aliment pel bestiar fins, almenys, la primavera de l’any que ve. Les pluges de l’estiu han provocat que hi haguessin bones dalles de farratge com civada o raigràs. Una situació que ha fet que aquest estiu es veiessin els camps de la demarcació plens de bales de palla i que dona un respir als pagesos. A diferència de l’any passat, ara hi ha excedent, si bé “no de la millor qualitat”, tal i com reconeix el coordinador d’Unió de Pagesos de l’Alt Empordà, Xavier Frigola, en declaracions a l'ACN. El fet que no sigui de la millor qualitat ha afectat també a l’hora de vendre aquest farratge, però Frigola celebra el fet que n’hi hagi “de sobres” per alimentar el bestiar.

De fet, el coordinador d’UP a l’Alt Empordà explica que hi ha explotacions ramaderes que estan valorant la possibilitat d’augmentar la cabanya, precisament per aquest excedent de palla que tenen. D’aquesta manera, moltes d’elles recuperarien els caps de bestiar que van perdre l’any passat per la falta d’aliment.

El que no ha anat tan bé ha estat la collita de cereal d’hivern, principalment ordi i blat. Molts pagesos van apostar per aquestes varietats que no se solen plantar per recollir a l’estiu, perquè la sequera que hi havia durant la sembra va espantar els pagesos. Són cereals que necessiten poca aigua i, aleshores, es preveien restriccions importants per la sequera.

La realitat, però, va ser diferent i les pluges a l’estiu va provocar que hi hagués camps que anessin “a dos temps”. Mentre una part del sembrat ja estava sec i apunt per a recollir, una altra havia rebrotat i estava verd per culpa de la pluja. Això ha fet reduir entre un 25 i un 40% la collita d’aquests cereals i afecta directament a la producció.

L’altra cara de la moneda és, precisament, la dels camps on es va plantar gira-sol i blat de moro. Molts dels que van sembrar aquests cereals que necessiten una gran quantitat d’aigua ho van fer obligats per la rotació de conreus, però la realitat és que els ha anat “molt bé la collita”.