Les comarques gironines, les que més s’han recuperat del xoc econòmic de la pandèmia

L’anuari del BBVA ressalta que durant el 2023 Catalunya va superar per primer cop des de l’esclat de la covid-19 els nivells de PIB prepandèmia i, en aquest sentit, observa que les comarques de Girona van ser les que més s’han recuperat del “xoc” que va suposar la covid-19, amb la Garrotxa, el Gironès i el Pla de l’Estany liderant l’avenç. En segon terme, s’assegura en l’informe, es va situar l’àrea de Barcelona, sobretot el Baix Llobregat i el Vallès Occidental; i Lleida va superar lleugerament els registres prepandèmia. En canvi, l’estudi assegura que a les comarques de muntanya (Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i la Val d’Aran) encara noten els “estralls” de la covid. En termes de valor afegit brut (VAB), Catalunya va créixer un 2,9% el 2023 respecte de l’any anterior. Aquest augment va ser “més intens” a les vegueries de la costa, entre elles les comarques de Girona (+3%) però també el Camp de Tarragona (+3,2%), ) i l’àrea metropolitana de Barcelona (+2,9%). En menys mesura van créixer les Terres de l’Ebre (+2,7%), les comarques centrals (+2,6%), el Pla de Lleida (+2,1%) i el Pirineu (+2%).

L’empenta terciària (4,0 %) situa a les comarques de l’eix gironí amb un avenç del Valor Afegit Brut (VAB) del 3,0 %. La millora del Valor Afegit Brut (VAB) a Catalunya el 2023 es va traduir en un avenç a l’eix gironí (Alt i Baix Empordà; Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i Selva) del 3,0 % que, essencialment, va ser producte de l’augment del 4,0 % dels serveis, unes branques que aporten més del 70,0 % del VAB i que, tot i créixer molt menys que el 2022, es va mostrar molt dinàmiques (8,3 %), amb el suport de la recuperació de la indústria (2,6 %) mentre la construcció creixia força menys (1,1 %) i el primari retrocedia d’un -19,5 %.

L’increment del 2023 i els avenços 2021-22 han situat el VAB generat a la vegueria ja un 4,0 % per sobre l’assolit el 2019. En l’àmbit laboral, les pèrdues del 2020 (caiguda d’afiliats del -4,6 %) ja s’havien pràcticament recuperat el 2021, de forma que els augments posteriors han permès situar els 337 mil afiliats del 2023 un 8,4 % per sobre els del 2019, alhora que els 30,3 mil aturats es troben ja un 13,5 % per sota. L’avenç del terciari el 2023 va reflectir la intensa empenta dels serveis privats personals (44 % del VAB el 2022 i increment el 2023 del 4,2 %), tot i que van augmentar més la resta dels privats (un 4,8 % en unes branques que aportaven vora l’11 % del VAB), mentre els col·lectius van créixer menys (2,5 %).

La progressió del VAB dels serveis privats personals va ser el resultat de la continuïtat en la millora del VAB de branques vinculades, directament o indirectament, al turisme: transports (6,1 %), comerç (5,8 %) i hostaleria i restauració (5,5 %), es detalla en l’Anuari. Amb aquests registres, el balanç del VAB terciari a Girona el cicle 2019-23 ha estat d’un increment acumulat del 6,2 %, expressió de millores més intenses a la resta dels serveis privats no personals (11,3 %) que a les dels personals (5,8 %) i dels col·lectius (un 2,5 %).

Aquesta dinàmica es va traduir en positius increments, encara que força diferenciats, en afiliació als serveis: el 2023, fort augment del 5,1 % en els personals, increment de l’1,5 % a la resta de privats i del 3,5 % en els col·lectius. Tot plegat, un prou notable avenç del 4,0 % de l’afiliació terciària. Alguns indicadors reflecteixen prou aquesta progressió. Per exemple, en un àmbit més detallat de l’afiliació, destaquen els creixements en transports de passatgers (6,5 %), serveis de menjars i begudes (5,4 %), activitats d’entreteniment (3,2 %), venda i reparació de vehicles (3,2 %) i el prou notable increment al comerç a l’engròs i al detall (2,2 %).Del seu costat, d’altres van reforçar aquesta intensa millora: l’augment de més del 20 % dels passatgers a l’aeroport de Girona el 2023 fins als 1,6 milions, tot i que encara continuaven un 18 % per sota els valors previs a la COVID (el 2019 van ser 1,9 milions).