Quan treballes, veus, mires i contemples

En el moment de configurar un espai de treball perquè un grup de persones hi interactuïn en les diverses tasques del dia a dia i puguin concentrar-se en les seves obligacions particulars, no és pas un factor secundari la disposició de la llum, entesa com a eina motivacional, per millorar l’estat d’ànim del treballador, és a dir, que sigui més productiu. No debades, alguns estudis afirmen que una il·luminació adequada al centre de treball incrementa la productivitat laboral un 10%.

I la llum necessita qui la domini, sàpiga treballar amb el seu cicle diari, en el cas de la llum natural, la qual, si el disseny es fa amb llum artificial, el dissenyador haurà de posar en pràctica tot el seu coneixement per fer-ne una bona imitació, simular els ritmes circadians naturals. El disseny d’il·luminació és una disciplina que ja ha fet prou recorregut històric. Com explica Maria Güell, portaveu de l’Associació Professional de Dissenyadors d’Il·luminació (APDI) i fundadora de l’estudi La Invisible, “podríem dir que la disciplina com a tal es desenvolupa en la dècada dels setanta als EUA, per arribar més tard a Europa. En essència, era donar resposta als interrogants que plantejava l’arquitectura per resoldre aspectes tècnics en l’ús de la llum artificial.” El gran irradiador que va consolidar la disciplina en aquells anys va ser Richard Kelly (1910-1977), que en obres d’arquitectes de la talla de Louis Khan, Mies van de Rohe o Philip Johnson, sota la màxima que “la veritat del que veiem rau en l’estructura de la llum”, va posar en pràctica la seva gramàtica de la llum basada en tres principis: llum per veure (ambient luminescence), mirar (focal glow) i contemplar (play of brilliants), que han esdevingut el fonament tant per a un disseny d’il·luminació qualitatiu com per al disseny de lluminàries.

Més endavant, va ser notable la influència de la il·luminació d’estil nòrdic, sempre a la cerca de potenciar ambients lluminosos, i amb grans finestres, sostres alts i racons per a cada membre de la família, amb aplics per aportar llum funcional. Els darrers temps podríem dir, sense exagerar, que representen una certa era daurada del disseny d’il·luminació. Com diu Maria Güell, “la clau ha estat el canvi tecnològic, l’aparició del LED ha permès dotar les lluminàries de més possibilitats òptiques. En ser una eina electrònica, es pot regular, per aconseguir canvis de colors o configurar escenes, talment com passa a l’escenari d’una obra de teatre”. Val a dir que la disposició de sales polivalents, un costum que ha arrelat amb la pandèmia, “convida que fem servir el disseny d’il·luminació per muntar escenes diferents.” Són els beneficis de la il·luminació dinàmica, amb l’opció d’ajustament d’intensitat i color al llarg de la jornada laboral.

Sí, una nova tecnologia que, a més a més de comportar un important estalvi energètic, permet controlar el color i la intensitat, que admet 30 maneres de projectar la llum, però també hi ha l’exigència del treballador. Una enquesta internacional feta per la consultora Staples del 2018 revelava que un terç dels treballadors estarien més satisfets a la feina si tinguessin una millor il·luminació, i el 80% deien que la bona llum a l’oficina és indispensable per al benestar. “Certament, l’usuari és més exigent, demana un entorn de treball més saludable i de més confort.” A la feina, “si el que volem és que augmenti el rendiment, cal ajustar una llum freda, que facilita la concentració en tenir un espectre visual més gran per no forçar la vista.” Més enllà d’aconseguir la millor prestació del treballador, hi ha el seu benestar. “Uns llums mal ajustats que enlluernen, per exemple en un sostre massa baix en què la lluminària enfoca la cara, pot generar mal de cap. Contràriament, una temperatura de llum massa baixa, a molts treballadors no els resulta gaire amable.”

Cada espai té la seva recepta pròpia. “Una cadena de muntatge, en què la tasca requereix una molt bona visualització, una llum zenital difusa pot ser una bona solució, aplicada amb un ritme progressiu.” Ens podem trobar amb un centre de treball amb diversos espais, que demanen cadascun una solució particular. “En un estudi d’arquitectura, allà on es dissenya hem de procurar que la llum no es reflecteixi gaire sobre les pantalles, mentre que en una sala de maquetes caldria molta llum. En una sala de reunions, un espai que ha de ser amable, hi ha d’haver una llum que afavoreixi la relaxació.”

I els espais mal concebuts en termes de llum, són reformables? “Sempre es pot millorar, però cal fer avinent que és difícil treballar amb la llum si no es repensa el lloc, a banda del disseny d’il·luminació. Cal fer accions com, per exemple, canviar els mobles de lloc.” Molt sovint, “es tracta d’erradicar problemes concrets, com ara eliminar enlluernaments, o enriquir un espai amb la creació de diverses atmosferes de llum”. Malgrat el temps recorregut, aquest professional que dialoga amb arquitectes i interioristes sobre funcions, colors i atmosferes de la llum, s’ha de reivindicar. “Encara no és habitual que ens cridin, i patim un cert intrusisme, per part de fabricants o distribuïdors de lluminàries.”