Les MIP (o ‘mips’)

Tothom té un mòbil, però mòbil vol dir ‘capaç de moure’s’. Tothom pot identificar un ordinador, però ordinador vol dir ‘que posa ordre’. O, en anglès, computer, ‘que compta, que fa càlculs’. Com que els mòbils i els ordinadors són quasi les mateixes màquines, seria més còmode donar-los un nom comú. Com que són les primeres màquines de la història preparades per actuar de manera intel·ligent i, a més, estableixen una relació quasi personal amb qui les utilitza prioritàriament, fora molt millor, o més aclaridor, dir-ne màquines intel·ligents personals (MIP). Com succeeix amb totes les innovacions, les MIP no han aparegut de sobte. Són fruit de l’articulació, de la suma, d’una llarga llista d’innovacions en la qual els catalans, valencians i balears han tingut un cert paper. Deixant de banda Ramon Llull, el pare de la informàtica, la primera invenció que marca un abans i un després és la del telègraf elèctric, definit el 1795 pel Dr. Francesc Salvà i Campillo i millorat el 1843 pel professor Joan Agell. És una peça de les MIP: la teleescriptura. De moment, però, amb cable.

El pas següent fou, el 1839, la fotografia, la possibilitat de reproduir imatges amb total precisió. En blanc-i-negre, és clar. No era encara telefotografia, però sí que van poder arribar a moltíssima gent, car Francesc Aragó, el científic català que havia esdevingut un polític francès de primera fila, aconseguí que l’Estat francès regalés l’invent a la humanitat pagant una pensió a Daguerre, l’inventor. Una MIP és, també, un telèfon. Des de fa pocs anys, sabem que l’inventor fou el florentí Antonio Meucci. El 1849, a l’Havana. I que el nord-americà Graham Bell fou qui el patentà. Però Meucci instal·là el primer telèfon al Teatre Tacón de l’Havana, del qual era empresari el bescantat Francesc Martí. La ràdio és un àudio que funciona amb ones, sense fils. Una MIP no està connectada amb cables. És, doncs, en part, una ràdio. El mateix Marconi, el reconegut inventor de la ràdio, va declarar que era deutor de les provatures de l’enginyer valencià Juli Cervera. El 1902, emet de Xàbia a Eivissa, 85 km. Per damunt del mar. Els mòbils i els ordinadors, o les MIP, són ara uns televisors amb arxiu de memòria. Una de les primeres formulacions teòriques de la televisió fou, el 1907, la de l’enginyer i empresari Guillem J. Guillén i Garcia. En va dir “transmissió de dibuixos i fotografies per telegrafia sense fils”. El 1930, ho reinventà i ho patentà Pau Abad. Des del 1933, un programa de 15 minuts de telefotografia seria emès per Ràdio Barcelona amb els aparells d’Abad.

Els primers ordinadors fabricats a les terres catalanes foren els projectats per Joan Majó a Barcelona (1967) i els sortits de les naus d’IBM a la Pobla de Vallbona (1974). No eren, encara, unes MIP, car aquestes màquines necessiten connectar-se a un arxiu, un núvol, i necessiten el que s’anomena cercadors. L’empresa Google, creada a Califòrnia el 1997, és una de les bases de l’existència de les MIP. Ara, la també californiana fundació Wikipedia, la catalana Viquipèdia (ambdues del 2001) i les 163 Wikis que les han seguit són, també, bàsiques per a l’èxit social i econòmic de les MIP. Les MIP són, alhora, una pàgina en blanc, un correu, un telèfon, un diari digital, un banc d’imatges i de vídeos, una càmera fotogràfica, una immensa biblioteca, moltes finestres al món (inclòs, ben entès, el món de les botigues i el dels jocs). El gran secret és que coneixen els interessos, les necessitats dels usuaris. Sovint, únics usuaris. I, és clar, gràcies als algoritmes dissenyats per persones, els donen resposta. O, de vegades, ens fan preguntes. Mai s’havia projectat una màquina que pogués establir lligams personals.