Els municipis enfangats suposen el 10% de les empreses de València i el 5% de feines

Només els 13 municipis més afectats per la gota freda, la majoria a l’Horta Sud de València, acullen un 10 % de les empreses de tota la província, entre indústria, serveis i comerç, i el seu pes al PIB representa el 5 % del valor afegit i el 5,5 % de l’ocupació de la tercera conurbació més gran de l’Estat. Si es tenen en compte els 70 pobles on la dana ha tingut impacte en major o menor mesura, en conjunt concentren el 30 % de la població de la província, el 34,5 % del PIB i el 34,4 % del ocupació, segons l’estimació realitzada per l’investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) i doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials Alejandro Escribá. L’estimació es fa amb dades de l’Observatori de Govern, Estratègia i Competitivitat de l’Ivie, i comprèn una anàlisi empresarial, sense els autònoms, general de les més de 70 localitats que han patit els efectes del temporal i un altre de més específic de les 13 poblacions més arrasades: Alaquàs, Albal, Aldaia, Alfafar, Algemesí, Benetússer, Catarroja, Llocnou, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví i Utiel.

Escribá adverteix que el conjunt de municipis afectats, els 75, no han patit l’impacte per igual i no totes les empreses han registrat la mateixa intensitat en els efectes, i assenyala que l’anàlisi empresarial als 13 pobles obeeix al fet que impacte és gairebé total a tot el nucli urbà, els polígons industrials i les zones comercials, i encara que alguns són molt petits, engloben molta població.

En aquestes tretze localitats hi ha nombroses empreses industrials i de serveis i comerços (parc comercial d’Alfafar, parc comercial de Sedaví i els centres comercials MN4 i Bonaire), i sector agrícola, que ha resultat molt malmès per les inundacions. Serà el comerç, segons considera el també catedràtic de la UV, el sector que es recuperarà de forma més ràpida quan aconsegueixi refer-se, perquè la necessitat de béns de consum (mobiliari, electrodomèstics, decoració o cortinatges, per exemple) a la zona afectada és molt alta i això produirà un efecte rebot.

Tot i això, a l’agricultura no es produirà aquest efecte, amb cultius i plantacions molt danyades, i exigirà temps per recuperar la capacitat de producció en tot allò relacionat amb el sector, perquè els magatzems comercialitzadors i d’exportació de fruites i verdures s’han vist afectats directament.

Al món empresarial hi ha molta diversitat, i dins seu, les empreses de serveis tindran més facilitats de posar-se a treballar de nou que les industrials, perquè es basen en el capital humà. Per a les empreses de serveis intensives en coneixement (consultories, enginyeries, de salut o temes mediambientals) el repte serà menys dur que per a d’altres. Aquestes representen un 11% de les empreses totals instal·lades als 13 municipis i un 13% dels 70 pobles.

Pel que fa als polígons industrials, els més afectats han resultat els de la zona més propera a la Pista de Silla, on hi ha milers d’empreses -a Catarroja n’hi ha 1.900, a Aldaia el mateix nombre i a Paiporta 1.500- per ser parcs de grans dimensions que allotgen empreses agroalimentàries, metal·lomecàniques, de moble, logística, de transports... Una mica de tot, similar a l’estructura industrial de tota la província de València.