Temps difícils per a l’avellana

La producció de l’avellana es troba en un moment d’incertesa i de certa crisi per la falta de mà d’obra i les temperatures alterades pel canvi climàtic. En aquest sentit, a les comarques gironines s’hi dediquen, especialment, els productors d’avellana de Brunyola i Sant Martí Sapresa, on també celebren la Fira de l’Avellana des de fa més de trenta anys. L’alcalde, Roger Puigdevall (Junts), convençut que aquest tipus de conreu està en perill de desaparèixer a la zona, posa en context el problema que es troben a l’hora de produir i mantenir els camps d’avellaners que rodegen el poble, en un toc d’atenció per no deixar que es mori.

D’una banda, Puigdevall explica que un dels principals problemes és que l’avellana és un cultiu “molt petit” a escala nacional i que hi falta investigació i tecnificació: “Això fa que a poc a poc la majoria dels productors optin per trencar el cultiu”, assevera, i continua: “Altres busquen un altre tipus de cultiu que pugui ser més mecanitzat i que, per tant, no porti tanta feina i els doni més rendiment econòmic.” D’altra banda, també es queixa que els controls i la burocràcia d’aquest país comporten que els costos de producció siguin molt alts; en conseqüència, tot i que el producte sigui de molta qualitat, ha de competir amb l’avellana de Xile, Turquia i altres països exportadors on les despeses d’elaboració “són inferiors i no hi ha cap control sanitari”.

Tot això ha fet que, en quinze anys, hagin passat d’unes mil hectàrees de plantacions a la meitat, entre els cultius d’avellana de Brunyola i Sant Martí Sapresa, Amer, la Cellera de Ter, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Anglès, Santa Coloma de Farners, Vilobí d’Onyar, Bescanó i Vilablareix, perquè, a més, aquest conreu té una rotació alta. És a dir, quan fan una replantació de l’arbre cal esperar entre quatre i sis anys fins que val la pena collir el fruit, perquè els primers anys la collita és molt reduïda. La suma d’aquests factors, amb l’afegit que molts productors estan en edat de jubilació i no tenen relleu generacional, ha forçat que els camps s’hagin abandonat o arrencat.

El batlle demana que es valori el producte de la terra, de proximitat, perquè aquest producte tan típic de la plana de la Selva no desaparegui, així com ajudes i tècnics d’investigació per desenvolupar millores que protegeixin les collites i facilitin la feina, fent-la més atractiva per trobar treballadors que es vulguin fer càrrec de tirar endavant aquestes produccions. “Si es poguessin destinar recursos a investigació, probablement trobarien solucions a la majoria dels problemes”, avisa.

Pel que fa al nombre de productors que visquin de l’avellana exclusivament, exclama que creu que no queda ningú. Actualment, han diversificat el producte que conreen o han buscat feina fora del sector, considerant que viure exclusivament de l’avellana “no és viable”. Puigdevall, com a alcalde de Brunyola, manifesta que fa tot el que està al seu abast per no perdre el model de vida del poble, un entorn rural que es veu amenaçat per la davallada del nombre de famílies que es dediquen a llaurar la terra.

Finalment, recorda que aquest tipus de plantacions és el que forma el paisatge característic situat entre la plana de la Selva, les Guilleries i les Gavarres, i que en cas de perdre aquests cultius també hi hauria més risc d’incendis i manca d’aigua, perquè hi creixeria bosc. Per tant, al final, és “un problema de tots”, i creu que el sector hauria de tenir cada vegada més sentiment de comunitat i “ajudar-nos entre nosaltres”, per afavorir el desenvolupament de l’economia local i el manteniment del paisatge agrícola.

En canvi, el productor i president de l’Associació Avellana de Brunyola i Comarques Gironines, Albert Horta, és una mica més positiu pel que fa al futur del producte. Coincideix amb Puigdevall que la productivitat ha baixat a causa de la falta de jovent que vulgui emprendre i llaurar la terra –aquest fruit en concret– i que existeixen limitacions com el cost de la maquinària o la importació de la llavor de fora de l’Estat espanyol. També remarca que, cada cop més, s’estan canviant els camps d’avellaners per camps de cereals, perquè la sembra és més fàcil i es recull un cop a l’any.

Així i tot, està content perquè les pluges del mes de setembre permetran que, a la primavera, les avellanes estiguin hidratades per fer una bona collita. També explica que s’ha incrementat la venda d’avellana a través de l’associació que es va crear el 2016, una empresa que han tirat endavant entre quatre productors de la zona que es dediquen a trencar, torrar i servir la pròpia collita directament al consumidor final: pastisseries, restaurants, agrobotigues i supermercats, garantint un producte de proximitat i de qualitat. Per exemple, un dels seus clients és Can Fanera, una carnisseria de la Cellera de Ter que va guanyar el premi a la segona millor hamburguesa artesanal de l’Estat espanyol del 2022 i que entre els ingredients que hi posa hi ha l’avellana de Brunyola.

Sobre el total d’hectàrees dedicades al seu cultiu, confirma que s’ha reduït amb els anys, sobretot perquè els camps que tenia gent d’edat avançada s’han anat abandonant, però que ell no es pot queixar: “De fet, jo he augmentat les hectàrees d’avellaners”, diu cofoi. A més, poden presumir que el tipus d’avellana és autòctona (així com de Tarragona), l’avellana negreta. “I quan la torrem i hi posem xocolata, queda boníssima”, destaca Horta.

En resum, tant el batlle de Brunyola com els productors de l’avellana demanen protecció en vista de la globalització del mercat, ja que representa un problema per a tota mena de productes, no només per a l’avellana. El batlle advoca per fer un “canvi de pensament” i donar suport a la diversitat de la producció al país, integrant la importància de consumir producte local per ser més autosuficients i que la producció no depengui de les subvencions, sinó que es pugui mantenir per si mateixa. Al final, en depèn la nostra economia.