‘Telcos’ en ebullició
El ric ecosistema d’operadores catalanes petites i mitjanes està entrant en una fase de fusions
L’aspiració de diverses companyies és assolir entre un 15% i un 20% del pastís del mercat
-
El sector de les operadores de telefonia petites i mitjanes a Catalunya ja està immers en una fase de concentracions Moltes companyies s’han dedicat a garantir que el servei arribava adequadament a qualsevol indret del territori JOSEP LOSADA ORIOL DURAN. -
‘Telcos’ en ebullició. -
Imatge del node 5G de l’aeroport Lleida-Alguaire ARXIU.
En les seves diverses escales, el sector de les telecomunicacions bull d’expectatives de cara als pròxims moviments de concentració. Així, si en els propers anys potser veurem una nova geografia d’operadors a la UE, menys en nombre i més musculosos financerament per escometre noves inversions, el fenomen també es pot replicar a casa nostra, on, a banda d’esperar nous moviments que hi pugui haver entre els grans grups d’abast estatal, també cal estar amatent a la transformació per fusions del ric ecosistema de petites i mitjanes operadores catalanes, en la cursa perquè es consolidi un campió català amb capacitat de controlar entre un 15% i un 20% del mercat.
Aquest nou interès d’Europa perquè s’aixequin gegants de les telecomunicacions és perfectament comprensible, com interpreta Ernest Pérez-Mas, president de Parlem, “si observem que als EUA el mercat està plenament dominat per tres operadores, com a la Xina i a l’Índia, mentre que a Europa en trobaríem fins a una vuitantena amb una posició de predomini.” Al seu parer, “Europa sempre ha fet prevaldre la política de competència contra la política industrial, i això ha suposat que s’hagi avançat menys tecnològicament, perquè per a això cal molta caixa. Podem veure el cas del 5G, en què els EUA ens porten dos anys d’avantatge”. Així doncs, en un futur no gaire llunyà, ens trobarem un mercat comunitari amb l’hegemonia clara de tres o quatre grups, Telefónica, Vodafone, Orange, Tim i Deutsche Telekom, que puguin capgirar la paradoxal situació actual, en què la pressió competitiva ha dut les empreses a decréixer un 30% en ingressos, malgrat que l’activitat creix. Justament, l’Estat espanyol és un dels casos en què l’ingrés mitjà per usuari és més baix.
És clar que, per assolir aquest nou entorn, caldrà una harmonització de la regulació a la UE perquè les empreses que creuin fronteres a l’arc comunitari no hagin de topar amb les peculiaritats de la norma de cada país. I, és clar, amb menys competència, possiblement el consumidor, a canvi d’un millor servei, haurà de pagar més.
Parlem, amb més de 220.000 línies contractades, i amb la previsió de tancar el 2024 amb més de 50 milions d’euros de facturació i un Ebitda d’entre 5,5 i 5,75 milions d’euros, que pràcticament duplica el del 2023, ha consolidat la seva posició en aquesta quota de mercat que ocupen les operadores catalanes petites i mitjanes escampades pel territori (entre 70 i 90, segons diverses fonts), que no oblidem que a hores d’ara ocupen el 5% d’un sector dominat essencialment pels grans grups, Telefónica, MasOrange i Vodafone.
Parlem ha crescut durant aquests anys concentrant-se més en l’estratègia comercial que no pas en el desplegament de xarxa pròpia, llogada a un altre, sota el principi que l’objectiu ha de ser créixer en nombre de clients, els quals han d’estar ben identificats amb la marca, que hi tinguin “una adscripció emocional”, com diu Ernest Pérez-Mas, que fa avinent que voler créixer per infraestructura requereix molt capital.
Quan se li pregunta si pot emergir un campió català en el sector telco, Pérez-Mas indica que ho veu “factible”, i recorda que ja es va especular sobre aquesta possibilitat als anys noranta del segle passat, quan hi va haver moviments per crear un grup semblant a Euskaltel, ara filial de MasOrange, però que va ser fundada pel govern basc i les caixes d’estalvi basques. A Catalunya es va fer una crida a inversors, alguns de fora, però finalment l’intent no va reeixir. I ara som en un moment en què el sector està sent sacsejat pel deler de concentrar, i si fa poc a tota la geografia espanyola podíem comptabilitzar 1.100 operadors, ara el sector s’ha aprimat fins a 700. Entre els grans animadors del ball de fusions, hi ha Avatel, firma amb seu a Madrid que ha fet incursions a Catalunya, on ha adquirit fins a set companyies, entre les quals hi ha la manresana Fibracat, una operació que va acabar amb l’acomiadament dels fundadors, Josep Olivet i Meritxell Quiñones, els quals van anunciar que Avatel havia incomplert l’acord de venda pel que fa al capítol d’inversions per estendre fibra o el manteniment d’un alt estàndard de qualitat en el servei. I la seu central va viatjar de la capital del Bages a Madrid. Val a dir que fins a 25 companyies catalanes ja han estat adquirides per fons espanyols.
Parlem també juga la partida: “Ja hem adquirit onze companyies, i la voluntat és seguir en la cursa. Des de la nostra òptica, a Catalunya, d’aquí a pocs anys, a banda dels quatre grans, quedaran menys d’una dotzena de companyies locals.” I Parlem no s’imposa límits geogràfics: ja és al País Valencià, amb la marca Aproop; a les Balears, amb Lemon, i a Galícia, on ha entrat a través de l’operadora Toxo. I més enllà? “El límit és tot el mercat global. Un cop siguem el pal de paller aquí i hàgim consolidat la nostra posició en el mercat estatal, tirarem endavant projectes en territori europeu.”
Qüestió de rendibilitats
A Catalunya, com arreu de l’Estat i d’Europa, van proliferar els operadors petits per necessitat. Com explica Guillermo Canal, director de la Federació Catalana de les Empreses de Telecomunicacions, “si al seu moment van aparèixer tants operadors locals, més de 2.000 a tot l’Estat, va ser perquè les grans companyies no veien rendible desplegar la xarxa de fibra en àmbits rurals. En molts casos, van ser companyies que es van crear a partir de televisions locals. Si tenim un país tan cablejat, és perquè ho han fet els petits.” Els operadors, abans, i ara encara més, “veuen que l’interès no rau en la infraestructura, sinó en els serveis que es poden oferir a través d’aquesta infraestructura més enllà dels de telefonia, com televisió, energia i ciberseguretat.” Així, veurem un nou mercat molt segmentat, en què, d’una banda, s’enfortiran els gestors d’infraestructures, com Cellnex amb les torres de telecomunicacions i Onivia amb la fibra òptica, i, de l’altra, els operadors tradicionals es dedicaran a oferir serveis de tota mena al client final.
Pèrdua de poder de decisió
Tot i que considera agosarat preveure cap a on va el sector a Catalunya, sí que ha pogut constatar que els petits van desapareixent: “Si fa tres o quatre anys n’hi havia 96, jo crec que ara ens situaríem en la seixantena. A més, veiem que moltes operacions de concentració estan suposant que es perdi poder de decisió a Catalunya.” Per Canal, sí que és important que hi hagi un operador català amb unes dimensions rellevants, així com companyies importants que decideixin plantar el quarter central a Catalunya, com és el cas d’Adamo, que opera a tot l’Estat des de Barcelona. “Això seria interessant: un operador amb seu a Catalunya i fent negoci a tot Europa.”
En un mercat en què les coses passen molt de pressa, hom ha d’estar disposat a fer, si molt convé, un canvi dràstic d’estratègia. És el cas de Vera, l’operadora amb seu a Gurb (Osona), fruit de la fusió de Goufone, Iguana i Soomfibra. Si a principis d’any estava disposada a invertir 60 milions d’euros per estendre la seva xarxa de fibra, ara la prioritat és la cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil, el 5G. “En el moment en què estàvem construint el model de l’empresa, era prioritari estendre la xarxa de fibra òptica pel territori, però ara interpretem que el que cal potenciar és el 5G, i alhora buscar més clients”, explica Jordi Compte, director general de la companyia. Amb presència en 220 municipis de la Catalunya Central, el Gironès, el Vallès Oriental i el Maresme, Vera invertirà 3,5 milions per desplegar 5G per diverses contrades de les comarques de Barcelona. L’operadora, que espera cloure el 2024 amb uns ingressos de 37 milions d’euros, creu que els seus ambiciosos objectius de futur –“assolir uns 55.000 clients”, fet que els podria permetre “ocupar entre un 10% i un 12% del mercat i esdevenir l’operador català de referència, el paraigua d’altres que es vulguin afegir al projecte”– són factibles a partir d’aquesta reorientació, que té com a base l’aliança amb Bluevía, el proveïdor de fibra òptica propietat de Telefónica que li cedirà la infraestructura de fibra òptica per oferir-la als clients. La regulació del sector a l’Estat, que permet que xarxes de titularitat diversa puguin conviure al territori, potser no ha estat el millor exemple d’eficiència, però inqüestionablement ha dotat de bona connexió el territori, òptima per fer arribar fàcilment la xarxa a antenes de 5G desplegades pel territori, una iniciativa en la qual Vera té dipositades moltes esperances. “Entenem que és rellevant que hi hagi una bona infraestructura a tot el territori, cosa que genera oportunitats de negoci arreu, i permet que el talent local no hagi d’emigrar”, diu Compte. Una estratègia per fer-se forts en un moment en què l’espai dels grans operadors sembla ja una àrea privada per a Telefónica, Vodafone i MasOrange, que ja concentren el 90,2% del pastís i deixen vetes de mercat concretes per a filials d’aquests grups, com Jazztel i Pepephone (MasOrange), o O2 (Telefónica), mentre que el mercat low cost seria cosa de companyies com ara Digi, que ha aconseguit absorbir bona part de clients de rivals com Lowi (Telefónica) amb ofertes molt a la baixa i ha provocat que el mercat, tot i les concentracions, no s’acabi d’estabilitzar i que la guerra de preus continuï el seu curs. Pel que fa a les operadores mitjanes, també sembla que estiguin menant cap a la desaparició. Veiem el cas d’Adamo, que vol vendre la seva unitat de serveis a client final, i ara la gran especulació és qui es quedarà amb la seva bossa de 50.000 clients. Potser la podria absorbir Vodafone, en una maniobra dels propietaris, el fons d’inversió Zigona, per potenciar la marca i revendre-la? Un altre pes mitjà, Avatel, si fins no fa pas gaire semblava que acabaria sota la fèrula de Telefónica, disposada a desembutxacar 700 milions d’euros, finalment ha anat a parar a mans d’un dels fundadors, Víctor Rodríguez, que controlarà el 60% de la companyia, i un grup liderat pel fons Inveready, un dels principals accionistes de Parlem.
Després ja baixaríem al nivell autonòmic, on l’operador local, si vol tenir possibilitats de presentar competència als grans, ho ha de fer mitjançant elements ben tangibles, com la qualitat del servei, i d’altres de menys visibles però igualment importants, com el vincle amb el territori.
Catalunya Telecom és una altra telco catalana que malda per fer-se lloc al país, amb presència en les diverses demarcacions catalanes. El president de la companyia, Jordi Alvinyà, que va ser secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, és dels que demanen, pel que fa a aquesta transformació per fusions del sector telco, una mica de tranquil·litat: “La UE esperona aquestes fusions, però no acaba de fer passes decidides com demanava Mario Draghi en el seu informe, per la pressió dels estats, que es resisteixen a perdre el control que exerceixen sobre els operadors a través de la seva participació accionarial. Si acaba passant, quedaran tres o quatre grans players, com als EUA, però costarà.”
En tot cas, la guerra de Catalunya Telecom és la de les operadores locals. “En les meves estimacions, a Catalunya n’hi hauria un centenar, i la immensa majoria són realment molt petites, microempreses que cobreixen les necessitats de telecomunicacions d’un o dos pobles. Nosaltres cerquem adquisicions dins d’aquest teixit, a banda de prosseguir en el creixement orgànic sumant més clients.”
Al voltant de la creació d’un operador català, convé fer alguns aclariments pel que fa al nou panorama que es dibuixa amb la tecnologia 5G, ara mateix en mans dels qui tenen la concessió d’espectre radioelèctric 5G, els grans operadors estatals, mentre que els altres operadors són simples usuaris de les torres de telecomunicacions i l’espectre. “Veritablement, en termes 5G, els clients de telefonia mòbil són en realitat dels grans operadors estatals. Només poden ser teus si creixes prou per desenvolupar una plataforma de gestió, amb tot el cost que això suposa, i pots assolir una massa crítica de 100.000 clients”, assenyala Jordi Alvinyà. Els operadors locals d’arreu ja fa temps que demanen a l’administració modificacions normatives perquè se cedeixi espectre 5G no usat pels grans operadors a les zones rurals. Els arguments d’aquesta demanda són assolir més connectivitat al territori i incorporar més actors en la creació d’infraestructures 5G i explotació de l’espectre.
Orígens diversos
D’altra banda, també caldria tenir en compte altres peculiaritats de la geografia telco catalana. En un 90% dels casos, estan vinculades a companyies elèctriques locals, que així ofereixen un nou servei als clients. D’altres han entrat al sector des de la identitat anterior d’antenistes o televisions comunitàries. Com explica Alvinyà, “la immensa majoria s’hi guanyen molt bé la vida i no tenen pas gaires ganes de vendre; el negoci que tenen els resulta estable”. Tanmateix, a la pregunta de si acabaran immerses en processos de concentració, hi respon: “Cal pensar que sí, perquè aquestes empreses no estan en condicions d’aguantar les andanades que els puguin llançar les grans companyies. Si ve una gran companyia a ensorrar-te el mercat a preu, poca cosa hi pots fer.” Així, és clau per mantenir la posició, com passa en totes aquestes companyies, “oferir un bon servei i proximitat, perquè al client li pot compensar ser a la banda dels qui paguen una mica més en l’interval de preus.”
Mutualitzar
Xarxes de Telecomunicacions Alternatives (XTA) és un operador local de l’àrea de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i l’Anoia. Present en 45 municipis i amb 40.000 clients, aquesta companyia va ser adquirida pel fons Asterion Industrial Partners a través de la firma Olin Group, i vol dedicar els pròxims anys a créixer pel territori, com explica el seu director general, Sergi Galofré. “Després d’una inversió forta per estendre infraestructura, ara és l’hora de penetrar més en el territori, i aconseguir una xifra de mercat més alta. Dels moviments de concentració que s’estan coent en aquests moments al sector, Galofré en treu la conclusió que, “atès que les inversions que caldrà anar fent són molt altes, i resulta difícil aconseguir rendibilitat, hi haurà una tendència cap a la mutualització, és a dir, compartir la xarxa de fibra. Nosaltres ja estem estudiant obrir la nostra xarxa a altres operadors.” Això sí, no es poden perdre els trets distintius d’operador local: “No volem perdre els tres pilars: territori, proximitat amb la gent –que valora que t’hi adrecis en la seva llengua– i inversió social.” A diferència dels que no consideren important operar amb xarxa pròpia, Galofré exposa que “quan no en tens, hi ha el risc de perdre el client”. “Amb xarxa pròpia, podem assegurar que es mantenen els nostres estàndards de qualitat, i resoldre les incidències amb el nostre servei tècnic”, diu.
Malgrat que pel territori català hi ha estesa realment molta xarxa i hi ha disseminats molts operadors, Galofré considera que “encara hi ha zones sense bona connexió; és necessari créixer encara més en connectivitat.” En aquest sentit, quan se li pregunta sobre la necessitat o no de tenir un campió català en el sector, respon: “La prioritat és millorar el servei i les instal·lacions al país. Crec més en l’esforç per la garantia del servei, però en tot cas el mercat ja ho demanarà.”
Pel que fa al 5G, XTA, que també duu la xarxa a les torres de telefonia, Galofré assegura: “No té la capil·laritat sobre el territori que caldria, i hem de recordar que els grans operadors inverteixen en aquells indrets on tenen molts clients i tenen més rendibilitat.”
Som Connexió, la via cooperativa
En l’univers de les operadores catalanes, Som Connexió proposa el model cooperatiu, “per posar-hi consciència, una mirada crítica”. “Cap telco et diu com pots consumir menys dades, o que no has d’oferir el mòbil al nen”, diu Bernat Alcolea, responsable de la gestió econòmica. Aquesta cooperativa de telefonia mòbil i internet va tancar l’any 2023 amb una facturació de 3,6 milions d’euros i més de 23.000 contractes. Preocupat per un sector que es pot convertir en “un oligopoli on el poder està concentrat en poques mans”, critica “la política de preus baixos de certes operadores, que no volen oferir un servei al client, sinó generar un gran volum d’usuaris per cridar l’atenció d’inversors per a una possible fusió.”
Som Connexió espera que “el mercat, de manera natural, acabi amb una única xarxa, lliure i neutral, per una qüestió de pura eficiència”. “Aquest escenari a nosaltres ens permetria escalar el negoci, i arribar en un termini de tres o quatre anys als 65.000 contractes, ja que no hauríem d’estar negociant cada vegada amb un proveïdor de xarxa diferent.” En la seva tasca de presa de consciència, Som Connexió també treballa en projectes sobre protecció de dades i spam, i per superar la bretxa digital: “Tal com hi ha pobresa energètica, hi ha bretxa digital, i per això oferim preus econòmics a col·lectius vulnerables perquè accedeixin a internet.”