Economia

El món pesquer es mou

El grup d’acció local Costa Brava s’ha convertit en una eina clau per ajudar el sector pesquer a impulsar projectes

Les 8 confraries que el formen, amb 167 embarcacions i 4.922 tones anuals en captures, impulsen iniciatives innovadores

El sec­tor pes­quer gironí és viu. El de la Costa Brava n’és un bon refe­rent i vuit con­fra­ries poden ser­vir de referència. Ja no es tracta de pes­car i ven­dre. Ara, es valo­ren molts paràmetres per evo­lu­ci­o­nar amb visió de futur, com són la cons­ci­en­ci­ació en recerca de l’eficiència en la gestió dels recur­sos pes­quers, el medi ambi­ent, el canvi climàtic, la divul­gació –per exem­ple, en esco­les i cen­tres hos­pi­ta­la­ris–, la història del món pes­quer i la gas­tro­no­mia, entre d’altres. En par­la­rem més avall. I en aquest procés hi ha un actor clau: el grup d’acció local pes­quer Costa Brava (vegeu peça). El seu pre­si­dent, Jordi Ful­carà, que és també el patró major de la con­fra­ria de pes­ca­dors de Llançà, explica que l’objec­tiu és inno­var i apos­tar pel canvi amb visió de futur: “La nova estratègia de desen­vo­lu­pa­ment local par­ti­ci­pa­tiu pretén pri­o­rit­zar, pre­ci­sa­ment, les ope­ra­ci­ons de millora de la cadena de valor dels sec­tors pes­quer i aqüícola.”

Abans d’entrar en alguns dels pro­jec­tes, par­lem de dades. Les 8 con­fra­ries –Cadaqués, l’Escala, Llançà, el Port de la Selva, Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i l’Estar­tit– tenen una flota pes­quera de 167 embar­ca­ci­ons que gene­ren unes cap­tu­res d’unes 4.922 tones anu­als, amb una recap­tació en pri­mera venda d’apro­xi­ma­da­ment 26 mili­ons d’euros. A més de 2 ins­tal·laci­ons aqüícoles auto­rit­za­des, que pro­du­ei­xen anu­al­ment 107 tones de pro­duc­tes aqüícoles, amb una recap­tació en pri­mera venda de gai­rebé 1 milió d’euros. Actu­al­ment, s’iden­ti­fi­quen a la zona d’influència 4.441 llocs de tre­ball que es vin­cu­len a aquests sec­tors que es podrien ano­me­nar eco­no­mia blava.

Pro­jec­tes amb visió de futur

Què està fent el sec­tor? Per con­tes­tar aquesta pre­gunta, uns pocs exem­ples. L’Ajun­ta­ment de Llançà impulsa la pro­moció de la marca de l’esca­marlà i un espai per a la divul­gació de la pesca, la Casa del Mar. Els pes­ca­dors, qua­ranta embar­ca­ci­ons, del cap de Creus –dels ports pes­quers de Roses, el Port de la Selva i Llançà, de les moda­li­tats d’arros­se­ga­ment i arts menors– s’han unit en una Orga­nit­zació de Pro­duc­tors de Pesca (OPP), com també van fer a Palamós. A la con­fra­ria de pes­ca­dors de l’Escala, audi­o­guies per difon­dre cul­tura del peix i l’ofici pes­ca­dor. I, a Palamós, la con­fra­ria ha encar­re­gat un estudi per ava­luar l’efecte dels camps de boies moti­vat pels pes­ca­dors arte­sa­nals; un tre­ball que per­metrà obte­nir infor­mació relle­vant per millo­rar la cogestió lito­ral del Baix Empordà.

El GALP té, de fet, el mapa gene­ral a vista d’ocell i ajuda a cana­lit­zar totes aques­tes inqui­e­tuds i pro­jec­tes. Si ens cen­trem en el Baix Empordà, i com a exem­ple, es tre­ba­lla per poten­ciar la inno­vació en tots els pro­jec­tes. Des­ta­ca­rien el que es fa des de l’Orga­nit­zació de Pro­duc­tors de Pesca de Palamós, cen­trat en el peix per tal de reduir resi­dus, i el de la Fun­dació Hos­pi­tal de Palamós, ins­tal·lant dis­pen­sa­dors de peix com a nou canal de dis­tri­bució per con­tri­buir a la millora de salut.

També es vol poten­ciar els resi­dus que es gene­ren durant la neteja i el pro­ces­sa­ment dels pro­duc­tes file­te­jats con­ge­lats i altres pro­duc­tes de pesca de valor comer­cial baix. El que es pretén és dotar-los d’un valor afe­git, ja que poden tenir apli­ca­ci­ons culinàries i nutri­ci­o­nals.El Grup d’Acció Local Pes­quer Costa Brava l’inte­gren cinc ajun­ta­ments, set con­fra­ries, qua­tre enti­tats i, també, la Uni­ver­si­tat de Girona i l’Ins­ti­tut de Recerca i Tec­no­lo­gia Agro­a­li­mentàries.

Un treball transversal
Els grups d’acció local pesquers (GALP) són entitats sorgides del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) per dissenyar i desenvolupar al territori, i de manera transversal, les estratègies per gestionar els ajuts europeus, que han de permetre centrar les actuacions i els recursos en les prioritats definides pel territori. Les més destacades són crear llocs de treball en el sector pesquer, donar valor afegit als productes de la pesca i l’aqüicultura, diversificar l’activitat pesquera i fomentar l’economia blava. A més de fomentar iniciatives per protegir el medi ambient, recuperar i protegir el patrimoni cultural i impulsar nous models de participació i bona governança.

Una Costa Brava plena de productes estrella

Un dels objectius del GALP és promocionar el peix de les llotges de les confraries per tal que n’augmenti el consum i, a la vegada, convertir aquest producte en un referent o marca estrella de la Costa Brava.

La diversitat del que es pesca és remarcable. Així, a Llançà, hi trobem l’escamarlà, que pesquen al golf de Lleó, cosa que el fa únic. El pop és un dels actius al Port de la Selva, mentre que a Cadaqués ho és la llagosta. A Roses, destaquen el lluç –per gestionar-ne la pesca s’ha creat un vedat voluntari– i el llobarro, del qual interessa especialment potenciar l’aqüicultura i algues, i a l’Escala, la sardina, el seitó i l’anxova. Al port de l’Estartit, es treballa en règim de cogestió la sèpia i a Sant Feliu de Guíxols, el peix blau, especialment la tonyina.

A Palamós, la seva confraria ha estat un dels principals referents. Aquest port, on el producte estrella és la gamba roja, ha estat clau: s’hi va crear l’Espai del Peix, un referent i un exemple que segueixen altres ports, com ara Llançà, amb la pròxima creació de la Casa del Mar. Un treball que ha tingut l’acompanyament d’una altra institució, de fet única a la Mediterrània, el Museu de la Pesca , que hi té la seu. Aquí també ha estat clau la creació de la Càtedra d’Estudis Marítims, impulsada per l’Ajuntament i la UdG amb l’ànim de potenciar i estendre al conjunt de les comarques catalanes tota mena d’activitats universitàries relacionades amb temes marítims.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia