El món pesquer es mou
El grup d’acció local Costa Brava s’ha convertit en una eina clau per ajudar el sector pesquer a impulsar projectes
Les 8 confraries que el formen, amb 167 embarcacions i 4.922 tones anuals en captures, impulsen iniciatives innovadores
El sector pesquer gironí és viu. El de la Costa Brava n’és un bon referent i vuit confraries poden servir de referència. Ja no es tracta de pescar i vendre. Ara, es valoren molts paràmetres per evolucionar amb visió de futur, com són la conscienciació en recerca de l’eficiència en la gestió dels recursos pesquers, el medi ambient, el canvi climàtic, la divulgació –per exemple, en escoles i centres hospitalaris–, la història del món pesquer i la gastronomia, entre d’altres. En parlarem més avall. I en aquest procés hi ha un actor clau: el grup d’acció local pesquer Costa Brava (vegeu peça). El seu president, Jordi Fulcarà, que és també el patró major de la confraria de pescadors de Llançà, explica que l’objectiu és innovar i apostar pel canvi amb visió de futur: “La nova estratègia de desenvolupament local participatiu pretén prioritzar, precisament, les operacions de millora de la cadena de valor dels sectors pesquer i aqüícola.”
Abans d’entrar en alguns dels projectes, parlem de dades. Les 8 confraries –Cadaqués, l’Escala, Llançà, el Port de la Selva, Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i l’Estartit– tenen una flota pesquera de 167 embarcacions que generen unes captures d’unes 4.922 tones anuals, amb una recaptació en primera venda d’aproximadament 26 milions d’euros. A més de 2 instal·lacions aqüícoles autoritzades, que produeixen anualment 107 tones de productes aqüícoles, amb una recaptació en primera venda de gairebé 1 milió d’euros. Actualment, s’identifiquen a la zona d’influència 4.441 llocs de treball que es vinculen a aquests sectors que es podrien anomenar economia blava.
Projectes amb visió de futur
Què està fent el sector? Per contestar aquesta pregunta, uns pocs exemples. L’Ajuntament de Llançà impulsa la promoció de la marca de l’escamarlà i un espai per a la divulgació de la pesca, la Casa del Mar. Els pescadors, quaranta embarcacions, del cap de Creus –dels ports pesquers de Roses, el Port de la Selva i Llançà, de les modalitats d’arrossegament i arts menors– s’han unit en una Organització de Productors de Pesca (OPP), com també van fer a Palamós. A la confraria de pescadors de l’Escala, audioguies per difondre cultura del peix i l’ofici pescador. I, a Palamós, la confraria ha encarregat un estudi per avaluar l’efecte dels camps de boies motivat pels pescadors artesanals; un treball que permetrà obtenir informació rellevant per millorar la cogestió litoral del Baix Empordà.
El GALP té, de fet, el mapa general a vista d’ocell i ajuda a canalitzar totes aquestes inquietuds i projectes. Si ens centrem en el Baix Empordà, i com a exemple, es treballa per potenciar la innovació en tots els projectes. Destacarien el que es fa des de l’Organització de Productors de Pesca de Palamós, centrat en el peix per tal de reduir residus, i el de la Fundació Hospital de Palamós, instal·lant dispensadors de peix com a nou canal de distribució per contribuir a la millora de salut.
També es vol potenciar els residus que es generen durant la neteja i el processament dels productes filetejats congelats i altres productes de pesca de valor comercial baix. El que es pretén és dotar-los d’un valor afegit, ja que poden tenir aplicacions culinàries i nutricionals.El Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava l’integren cinc ajuntaments, set confraries, quatre entitats i, també, la Universitat de Girona i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.
Una Costa Brava plena de productes estrella
Un dels objectius del GALP és promocionar el peix de les llotges de les confraries per tal que n’augmenti el consum i, a la vegada, convertir aquest producte en un referent o marca estrella de la Costa Brava.
La diversitat del que es pesca és remarcable. Així, a Llançà, hi trobem l’escamarlà, que pesquen al golf de Lleó, cosa que el fa únic. El pop és un dels actius al Port de la Selva, mentre que a Cadaqués ho és la llagosta. A Roses, destaquen el lluç –per gestionar-ne la pesca s’ha creat un vedat voluntari– i el llobarro, del qual interessa especialment potenciar l’aqüicultura i algues, i a l’Escala, la sardina, el seitó i l’anxova. Al port de l’Estartit, es treballa en règim de cogestió la sèpia i a Sant Feliu de Guíxols, el peix blau, especialment la tonyina.
A Palamós, la seva confraria ha estat un dels principals referents. Aquest port, on el producte estrella és la gamba roja, ha estat clau: s’hi va crear l’Espai del Peix, un referent i un exemple que segueixen altres ports, com ara Llançà, amb la pròxima creació de la Casa del Mar. Un treball que ha tingut l’acompanyament d’una altra institució, de fet única a la Mediterrània, el Museu de la Pesca , que hi té la seu. Aquí també ha estat clau la creació de la Càtedra d’Estudis Marítims, impulsada per l’Ajuntament i la UdG amb l’ànim de potenciar i estendre al conjunt de les comarques catalanes tota mena d’activitats universitàries relacionades amb temes marítims.