Economia

Nova York i el Food as a Service

Nova York i, particularment Manhattan, han recuperat els nivells d’ocupació comercial d’abans de la pandèmia

A finals de 2024 el New York Times publi­cava un arti­cle amb un títol sug­ge­rent i engres­ca­dor: les ober­tu­res de nous res­tau­rants revi­ta­lit­zen la façana comer­cial de Nova York.

L’arti­cle es fa eco d’un informe publi­cat pel depar­ta­ment d’urba­nisme de la ciu­tat, i parla de com Nova York i, par­ti­cu­lar­ment Man­hat­tan, han recu­pe­rat els nivells d’ocu­pació comer­cial d’abans de la pandèmia. Segons l’informe, l’auge de la res­tau­ració ha con­tribuït nota­ble­ment a la recu­pe­ració.

Xifra l’ocu­pació de locals en un 89%, fet que ens encaixa força a Eixos.​cat amb el nivell d’ocu­pació pre-pandèmia que hi vam mesu­rar al 2019, que era, pre­ci­sa­ment, del 89%.

Si no em cre­ieu, us con­vido a veure la pre­sen­tació de l’informe que vam fer a l’Ate­neu Bar­ce­lonès: “Bar­ce­lona & New York, el poder de les dades”.

A l’informe de Nova York que vam fer al 2019 ja ens va sob­tar una dada: Man­hat­tan, que tenia la mateixa població resi­dent que Bar­ce­lona ciu­tat (1,6M) i la mateixa extensió de tei­xit urbà con­so­li­dat (uns 55 km2), tenia la mei­tat d’esta­bli­ments que Bar­ce­lona. Bar­ce­lona ron­dava els 60mil, i Man­hat­tan en tenia 30mil. Però Bar­ce­lona i Man­hat­tan tenien el mateix nom­bre de res­tau­rants: uns 3mil. En pro­porció al nom­bre d’esta­bli­ments, a Man­hat­tan hi havia el doble de res­tau­rants. Per con­tra, men­tre a Bar­ce­lona hi trovàvem 39 mer­cats muni­ci­pals ali­men­ta­ris i milers d’esta­bli­ments d’ali­men­tació espe­ci­a­lit­zada, a tot Man­hat­tan només hi vam tro­bar un mer­cat ali­men­tari (l’Essex Market). I, a tot Man­hat­tan, 55 car­nis­se­ries, en front de les més de 500 que haviem mape­jat a Bar­ce­lona.

La con­clusió que vam treure és que, si vius a Man­hat­tan i t’agrada cui­nar a casa, no ho tens tan fàcil com si vius a Bar­ce­lona. De fet, si vius a Har­lem i bus­ques esta­bli­ments d’ali­men­tació fresca espe­ci­a­lit­zada, ho tens fotut. Al 2019 a Man­hat­tan ja s’esti­lava el “food as a ser­vice”, el men­jar cui­nat i ser­vit per un esta­bli­ment de res­tau­ració.

Quan vaig visi­tar Nova York per pre­sen­tar l’informe al depar­ta­ment de desen­vo­lu­pa­ment econòmic de la ciu­tat, vaig poder par­lar amb el secre­tari del pre­si­dent del borough de Man­hat­tan. Em con­fes­sava que ell s’havia mudat a Long Island perquè li agra­dava molt cui­nar i les cui­nes dels apar­ta­ments de Man­hat­tan eren massa peti­tes. Curi­o­sa­ment, un “car­toon” pel Newyorker que va sor­tir al març del 2019 iro­nit­zava sobre el mateix. Una agent immo­biliària mos­trava un apar­ta­ment a una pare­lla jove i els deia: “I aquí teniu la cuina dels qui agrada men­jar a fora.”

Ales­ho­res, si això ja era així al 2019, per què és notícia que la res­tau­ració hagi ocu­pat un per­cen­tatge de locals més gran que la resta d’acti­vi­tats comer­ci­als a Nova York? “No news is good news”, suposo. Que no hi hagi nove­tat i tot torni a la nor­ma­li­tat, després del que hem pas­sat tots ple­gats, és una molt bona notícia.

.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.