“Voldria jubilar-me quan vulgui i no que m’hi obliguin”

Contents perquè hem fet el jornal. La gamba s’ha pagat bé perquè no n’hi ha tanta des que els companys de Palamós han començat la veda. Un bon comiat perquè ara ens venen tres dies de mal temps i no sortirem per enllaçar amb l’inici de la veda. Ara parem un mes i a l’agost un altre tongada. Com sempre la tripulació va a l’atur i aprofitem aquest temps per fer manteniment i posar la barca a punt.

No estem parlant de canviar tot l’art que això si que ens portaria més maldecaps. S’ha de posar el cóp, que és el sac on va a parar tot el peix. Són tres metres de llargada i no és excessiva feina ni gaire costós. A través de la confraria es va preguntar qui ho faria i tothom es va apuntar. Ens donaran dos cóps per la gamba i dos pel peix.

Estem emprenyats per les maneres amb que ens tracten perquè ens fan anar com un llençol. Abans d’acabar l’any ens van dir que tindrem els 27 dies i ara amb les malles ens augmenten els percentatges i que fins al maig no ens preocupem. Però aquesta no és la solució.

D’entrada podia pescar 130 dies però a la pràctica s’ha de comptar que tens els dos mesos de veda, una setmana la barca al varador per fer manteniment i els dies pel mal temps. Amb tot això vaig arribar a novembre que ja havia consumit els dies que em tocaven. Al final ens van obrir l’aixeta i ens van deixar sortir al desembre. Ara anem pescant i ja es concretarà al maig. Tot és molt relatiu i sense cap ordre.

Si ens deixen els dies que teníem a principi de l’any passat tornarem a estar amb el mateix problema. Tornarem a estar al novembre sense dies per anar a pescar. El problema com sempre és la incertesa que fan servir la incertesa com a mètode torturador. Perquè l’any que ve que passarà? tornarem a estar igual o pitjor. Amb aquestes polítiques que es fan als passadissos ens estan ofegant.

Això és per quedar bé i que es vegi que l’administració ens dóna suport. No es que pateixin per nosaltres perquè portem cinc anys de mesures i anar retallant dies de feina per eliminar-nos sense fer soroll. I el pitjor és que això no té final.

Em va agradar perquè vaig veure que era impossible d’aplicar i que s’havien posat de peus a la galleda. Van saltar totes les alarmes. S’excusen amb les mesures ecològiques, com ara posar el cóp més ample, però el motiu és fer-nos plegar.

Aquesta és l’etiqueta que ens posen però haurien de veure com pesquem i quedarien parats. Anem a la gamba tot l’any i a la fondària que pesquem la gamba el fons és fang. Els que van al peix tot el que agafen serveix i es comercialitza perquè es fa una pesca més selectiva.

No hi estem d’acord i s’ha recorregut. Per una barca com la meva ens han posat una quota de 6.500 quilos de gamba. L’any passat em vam pescar més d’11.000 quilos. No té cap sentit posar quotes a la gamba quan els estocs estan bé. Sí no es reverteix ens toca plegar demà mateix perquè és la ruïna. Si ens van aplicant més restriccions és impossible tirar endavant. Ens costa trobar mariners si no saben els dies que treballaran i l’empresari és normal que no s’atreveixi a fer cap inversió.

Voldria jubilar-me quan vulgui i no que m’obliguin. De moment no tinc a ningú perquè el meu fill i els nebots no van continuar i tal com anem veig difícil traspassar el negoci. Ho estan fent perfecte per desmuntar el sector. Els afectats serem els pescadors de la costa Mediterrània mentre s’està donant més quotes perquè surtin a pescar als de l’Atlàntic. Segur que alguna barca quedarà però serà testimonial i el poc peix que entrarà a la llotja només el podran menjar els rics.