Pescadors amb l’aigua al coll
La flota d’arrossegament afronta un futur incert amb les mesures que imposa Europa, que limita cada any les jornades per reduir captures
L’administració finançarà el canvi de les malles, de més amplada, que els servirà per sortir els mateixos dies que van tenir l’any passat
-
Pescadors amb l’aigua al coll FOTO:_QUIM PUIG. -
La gamba vermella s’ha recuperat als caladors PA. -
La flota va minvantSi el 2003 hi havia 1.337 barques, avui en són 617, dada que suposa un 53% menys de pesqueres. Les Terres de l’Ebre acaparen una tercera part de la flota del país. La Ràpita és el port amb més barques, seguit de Vilanova i la Geltrú (Garraf), amb 53 naus censades, mentre que Arenys de Mar (Maresme) és el tercer, amb 50, al davant de Palamós (Baix Empordà) i Blanes (Selva), amb 45 cadascun..
La crispació del sector pesquer s’ha relaxat després de l’acord perquè la flota d’arrossegament recuperi dies com l’any passat. Els pescadors han acceptat canviar les malles per unes de més selectives que deixen passar el peix petit i recuperar així els dies que els prohibien sortir a treballar. Aquesta era una de les mesures imposades pel Ministeri d’Agricultura per guanyar dies després de l’anunci fet per Brussel·les a final d’any que limitava a 27 dies les jornades de pesca. “Preferim més dies i anar amb malla grossa que quedar-nos a port”, defensa el president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Antoni Abad, que celebra la bonificació a les tripulacions per anar al peix o a la gamba.
La retallada tan dràstica –treballar només un mes a l’any– va encendre les alarmes per una flota que és la que més captures i ingressos aporta a les confraries. També, però, és l’art de pesca més qüestionada per la Unió Europea i les ONG, que alerten del seu impacte ambiental al fons marí. Les noves directius europees s’emmarquen dins del pla de gestió a la Mediterrània per una pesca més sostenible. L’objectiu era arribar a l’1 de gener del 2025 amb una reducció del 40% de les captures respecte als tres anys precedents a l’entrada en vigor del pla. Això ha suposat un sacrifici per al sector, que fa cinc anys que veu com li retallen dies de feina o s’imposen quotes per limitar les tones de gambes que es pesquen. Les mesures del pla han obligat també les confraries a establir zones de vedats permanents, on està prohibit entrar a pescar, amb l’objectiu d’afavorir la reproducció i l’alevinatge d’espècies.
“Ho estem fent bé i ens haurien de deixar treballar tranquils per administrar-nos i no limitar els dies per treballar”, lamenta Abad, una “incertesa”que genera malestar i que s’ha convertit en la principal reivindicació del sector. “Som l’únic negoci del món que no sap els dies que treballarà”, critica, convençut que el 2025 es podrà sortir “més o menys” els mateixos dies que l’any passat. “Per menys de 180 dies, no ens surten els números”, diu amb referència a uns mínims per tenir un retorn a la tripulació.
Els pescadors se senten tractats injustament per les polítiques comunitàries, que només els deixen treballar “amb comptagotes”. El president de la Federació Territorial de Confraries de Barcelona i patró de la confraria Sant Elm d’Arenys de Mar, Antoni Marzoa, és molt crític amb la proposta de sortida compartida entre els ministres d’Espanya, Itàlia i França. “Ens escanyen més reduint volums de captura i ens cau la facturació. Paguem la festa quan no l’hem muntat nosaltres”, es lamenta amb relació a un pla de gestió pesquer que al seu parer és una “reconversió encoberta” per enfonsar una flota a la qual s’atribueixen “tots els mals” de la mar. “És kafkià que estiguem demanant que ens deixin treballar”, defensa, ja que els professionals no volen viure d’ajuts i línies de finançament. Pel patró arenyenc, el sector viu un moment crític, atès que moltes microempreses, confraries i tripulacions arrosseguen des del 2022 pèrdues que les fan inviables si no poden sortir a pescar. “Estem posant pedaços per preservar uns mínims d’activitat, però per continuar igual de fotuts”, es lamenta al·ludint a unes mesures compensatòries obligatòries que s’han imposat per guanyar més dies.
Recompte erroni
Els pescadors assenyalen que les noves restriccions per feinejar no han tingut en compte els estudis científics d’organismes com l’Icatmar que evidencien com les espècies de referència que es fan servir per definir el pla (lluç, roger, gamba vermella, escamarlà, gamba blanca) tenen un rendiment màxim sostenible i demostren com s’han regenerat als caladors del litoral català. També qüestionen la metodologia que s’ha fet servir per comptabilitzar els estocs del peix, que hauria de ser més precisa. És per això que reclamen a l’administració, tant a la Generalitat com al ministeri, que defensi els seus interessos a la Comissió Europea i es revisi el càlcul d’avaluació d’estocs, així com els reglaments de la política pesquera comuna i del pla de gestió. “Si els estocs estan més bé del que es pensen, no té cap sentit que ens vagin restant dies”, diu el president de les confraries, que entén que la recuperació dels caladors on troben el peix demostra que l’esforç “ha valgut la pena”. El repte del sector, sense un relleu generacional, serà avançar cap a una pesca més selectiva que donarà més valor afegit al peix, però que també el farà més exclusiu. “És injust, perquè el recurs pesquer és de tots”, conclou.
El president de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, Eusebio Rosales, coincideix que la situació que viu el sector és un contrasentit. “Tenim peix, però no es creuen les nostres dades i quan ens pensàvem que ens donarien una mica d’aire ens cauen més restriccions”, opina el també patró de Sant Carles de la Ràpita, que retreu al govern espanyol que els hagi “posat el peu al coll pensant que el Mediterrani és seu”. No està d’acord amb les mesures compensatòries que s’han imposat per recuperar dies de feina que els obliguen a canviar els cops, les bosses on agafen el peix, perquè tinguin una malla més ampla i els peixos més petits se’n puguin escapolir. “Si els biòlegs diuen que hi ha peix, per què s’ha de deixar escapar?”, es pregunta el president de la confraria on entra més peix i on es factura més de tot Catalunya. Rosales alerta que la situació després de tots aquests anys ja és prou difícil per haver d’assumir més pèrdues i no té clar que el ministeri acabi subvencionant, com s’ha anunciat, la davallada de captures que tindran les barques amb el canvi de malles. “Hi som per agafar peix i mirar de guanyar-nos-hi la vida, i no ens deixen”, diu, i es queixa d’altres mesures que hauran d’adoptar com el canvi del dorsal, el fil dels cops, que serà més prim, amb el perill, segons diu, que “la bossa rebenti”.
La subdirectora de Pesca de la Generalitat, Itziar Segarra, manté que es treballarà els propers mesos de bracet amb el Ministeri d’Agricultura, i coincidint amb la representació de Catalunya davant la Comissió Europea, per demanar que es revisin els càlculs dels estocs de pesca i el reglament de la política pesquera i el pla de gestió. “La situació no és tan catastròfica com es va presentar per reduir el 79% de l’activitat de la pesqueria”, defensava la directora del Departament de Pesca, que confia que, un cop revisats els mètodes amb què s’han fet aquestes avaluacions dels estocs, es podran recuperar els mateixos dies que es tenien l’any passat. Quant al reglament, es negociarà que, quan el volum de població d’una espècie no és satisfactori, no afecti tota la resta i això limiti la pesqueria.
L’objectiu de la Generalitat, d’acord amb el ministeri, és que es puguin fixar quotes plurianuals i oferir una visió a més llarg termini sobre les jornades laborals. “La incertesa amb què es treballa genera molt desànim i és difícil traspassar un negoci o planificar una activitat econòmica”, explica la responsable de Pesca, que destaca l’esforç del sector en un any complicat que havia de ser l’inici de la recuperació. “S’ha de superar el 2025 i veure canvis per recuperar l’activitat com la que el mar permet”, conclou Segarra, convençuda que amb les dades biològiques es podrà revisar i adaptar la política pesquera per garantir el futur del sector.
Col·locar malles noves
Els armadors hauran de posar les malles de 45 mil·límetres per anar al peix i de 50 mil·límetres els qui pesquen gamba. La Generalitat té oberta una línia d’ajudes, amb una aportació inicial de 700.000 euros, per pagar a cada embarcació dos cops a l’any, de cada modalitat, que tindran coberts al 100%. “És un esforç posar les malles, però tindrà un rendiment econòmic a la llarga: es deixaran a mar peixos i gambes que s’agafaran més grans i es vendran millor”, diu Segarra tot defensant un model més selectiu de pesca que algunes barques ja fan servir pel seu compte. La resta de mesures, com ara les portes voladores, no s’apliquen a efectes d’incrementar dies, però el sector les podrà implementar voluntàriament. En tot cas, l’administració subvencionarà el 75% per incentivar el canvi tenint en compte que suposa un estalvi de combustible.
El Departament d’Agricultura incrementarà la línia d’ajuts directes a les confraries i federacions de confraries amb un total de 3,2 milions d’euros per pal·liar els efectes del pla de pesca aprovat per Europa i va anunciar una bonificació del 80% de la taxa que paguen les confraries per l’ocupació del domini públic. “Tant els pescadors com les llotges veuran reduïda la facturació, tot i que els costos estructurals es mantenen”, diu Segarra, pendent de les negociacions per accedir als fons europeus que han de servir per pal·liar la pèrdua d’ingressos pel canvi de malles.
Una crisi crònica
Les llotges catalanes tenen cada vegada menys captures i comercialitzen menys peix. L’any passat hi van entrar 16.560 tones, la xifra més baixa des que se’n tenen registres. Aquestes xifres responen a la davallada estructurada dins del pla de gestió, que limita els dies d’anar a pescar, i coincideix amb un procés d’abandonament constant de l’activitat, que els últims anys ha vist com es reduïa a la meitat el nombre d’embarcacions. La flota d’arrossegament disposa de poc més de 200 embarcacions a tot el litoral.
La Generalitat aquest any manté les ajudes dels 52 dies (30 en concepte de reducció d’esforç i 22 en concepte de veda biològica) per la paralització temporal de l’activitat pesquera que han començat a fer les confraries. Els ports tarragonins seran els últims a amarrar dos mesos seguits tota la flota i les barques d’Alcanar i la Ràpita no ho faran fins al juliol i agost. Aquestes vedes temporals i els vedats, en què es restringeix la pesca i es fa seguiment de la reproducció dels peixos, són tècniques de gestió pesquera que funcionen. No passa el mateix amb el fet de treure dies de feina, perquè els números no surten.
Cinc grups locals per impulsar l’economia blava
A tot el litoral català, s’han constituït cinc grups d’acció local pesquers (GALP), amb l’objectiu de diversificar projectes per impulsar l’economia als municipis pesquers. Activitats i iniciatives que generin ocupació a l’entorn del que es coneix com a “economia blava”. La conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Fons Europeu Marítim de la Pesca i l’Aqüicultura (Fempa) van destinar l’any passat 2,1 milions d’euros per ajudar a finançar 137 iniciatives que generaran una inversió total de 3,4 milions. El GALP de la Mar de l’Ebre és el que ha presentat més projectes i el que ha obtingut més pressupost.
Pioners en l’aplicació de vedes biològiques de dos mesos
Catalunya fa més de 30 anys que autogestiona el recurs pesquer i és pionera aplicant un sistema de vedes biològiques. Les confraries estableixen el calendari per deixar aturades a port, durant dos mesos, les barques d’arrossegament. A la Costa Brava, Roses i Llançà han estat els darrers ports a començar-la, darrere de Palamós. Al mateix moment que Arenys de Mar, i ben aviat ho farà Barcelona. Són els ports de Tarragona els últims a partir del maig i les Cases d’Alcanar i la Ràpita, fins al juliol i l’agost. També fa aquestes aturades temporals la flota d’encerclament que captura el seitó i la sardina.
Palamós, model d’èxit per a la pesca de la gamba
La flota d’arrossegament de la gamba vermella de Palamós es posa com a exemple perquè és la més sostenible. Des del 2017 operen amb la malla ampla i les barques fan servir portes voladores que no toquen el fons. Els índexs de sobrepesca als seus caladors són un 25% inferiors als de la resta de pesqueries de gamba.
