Economia

La 5G, l’aspiració de la connectivitat total

La cinquena generació de la xarxa de comunicació sense fils s’ha desplegat deixant alguns buits al territori

L’administració pública ha d’ajudar a crear noves aplicacions per estimular la demanda de 5G arreu

Hauria estat interessant crear una assignació de freqüències d’àmbit regional
Perquè els operadors es moguin cal que la Generalitat creï necessitats de comunicació sense fils
La presència de la 5G en els entorns rurals és fonamental per reduir la desigualtat territorial
Els operadors confien que vagin apareixent més i més aplicacions que requereixin 5G
Una opció hauria estat constituir un operador neutral per servir a les operadores

Cinc anys després que es comencés a implan­tar, la 5G, la cin­quena gene­ració de les tec­no­lo­gies de comu­ni­cació sense fils, d’una manera indis­cu­ti­ble podem dir que ha permès fer un salt en la con­nec­ti­vi­tat, tot faci­li­tant con­nec­tar el món físic –des de vehi­cles a edi­fi­cis i fàbri­ques, a més de tota mena de màqui­nes– mit­jançant electrònica, pro­gra­mari, sen­sors i el núvol, gràcies a una velo­ci­tat més ele­vada que la de la 4G i una dis­mi­nució de la latència. Tan­ma­teix, no es pot obviar que la seva pene­tració al ter­ri­tori, als àmbits rurals, no ha estat com­pleta, i que cal avançar per esprémer tot el seu poten­cial.

Podem dir que la 5G té una cober­tura d’entre el 75% i el 85% a Cata­lu­nya, fona­men­tal­ment implan­tada a les àrees més den­sa­ment pobla­des. A més, cal pre­ci­sar que aquesta implan­tació no es va fer en el seu moment amb la 5G pura, l’ano­me­nada Stand Alone (SA), més veloç i de menys latència, sinó amb la Non-Stand Alone (NSA), que pot apro­fi­tar les xar­xes 4G, per una qüestió de cos­tos.

El dèficit rural
Com afirma Gui­llermo Canal, direc­tor de la Fede­ració Cata­lana d’Empre­ses de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons (Fece­minte), “es pot dir que a Cata­lu­nya estan ben cober­tes les zones urba­nes, però no és així pel que fa a les zones rurals”. I això és així perquè depèn dels plans dels qui tenen en con­cessió les freqüències radi­oelèctri­ques de la banda de 700 MHz, les tel­cos grans, com ara Telefónica, MasO­range, Voda­fone i Digi. Aques­tes poden esta­blir pac­tes amb ope­ra­dors mòbils vir­tu­als (OPV) per cedir-los la seva infra­es­truc­tura per pres­tar ser­veis 5G a l’ope­ra­dor final. La Fece­minte estima que, per escam­par la 5G arreu, pot­ser la regu­lació no ha estat l’ade­quada: “Els únics que poden posar xarxa són aquests grans ope­ra­dors, que no estan obli­gats a pres­tar-la a OPV, si no és mit­jançant una nego­ci­ació. La llei hau­ria d’obli­gar els grans a llo­gar la infra­es­truc­tura als ope­ra­dors de zona.” Així mateix, els ope­ra­dors locals ara i adés recla­men la cessió de freqüències 5G en zones rurals on aques­tes són infrau­ti­lit­za­des, per tal de dina­mit­zar l’ús de l’espec­tre i acce­le­rar l’arri­bada de la nova con­nec­ti­vi­tat al ter­ri­tori, ja que altra­ment depen­dria de l’arbi­tri del mer­cat.

Des­a­van­tatge

Hom apunta que l’ope­ra­dor local, en aques­tes zones, com­pe­teix en unes clares con­di­ci­ons de des­a­van­tatge si no pot incloure la con­nec­ti­vi­tat 5G dins la seva oferta al cli­ent final. Com insis­teix Canal, “és fona­men­tal expan­dir la cober­tura 5G a l’àmbit rural perquè zones que ara estan depri­mi­des no es depri­mei­xin encara més, demogràfica­ment i econòmica­ment. En aquest sen­tit, és impor­tant que la Gene­ra­li­tat creï neces­si­tats al ter­ri­tori, perquè, si no és així, el gran ope­ra­dor no es mou”. L’asso­ci­ació de les tel­cos cata­la­nes des­taca la tasca rea­lit­zada per la Gene­ra­li­tat amb la seva ini­ci­a­tiva de des­ple­gar nodes de 5G per faci­li­tar la cober­tura en un radi de diver­sos quilòmetres. Com diu Canal, “els nodes són impor­tants per fomen­tar la neces­si­tat tec­nològica i incen­ti­var els ope­ra­dors a inver­tir”.

L’estiu pas­sat, la Gene­ra­li­tat va ins­tal·lar a l’aero­port de Lleida-Alguaire el pri­mer dels nou nodes de 5G que vol escam­par pel país per tren­car la bretxa digi­tal al món rural. La ins­tal·lació allotja una antena amb con­nexió de 5G que, a més de faci­li­tar la cober­tura en un radi de diver­sos quilòmetres, millora l’amplada de banda, per­met inter­can­vis de baixa latència i aug­menta la capa­ci­tat per ges­ti­o­nar usu­a­ris i dis­po­si­tius mòbils. Altres tor­res de con­nec­ti­vi­tat s’emplaçaran al Parc Agròpolis-UPC de Vila­de­cans (Baix Llo­bre­gat), a l’edi­fici Redessa-Tec­no­Parc de Reus (Baix Camp), al cen­tre expe­ri­men­tal de l’IRTA de Molle­russa (Pla d’Urgell), a CoE­bre­Lab 5G de Móra la Nova (Ribera d’Ebre), a Santa Pau (Gar­rotxa), a Olèrdola (Alt Penedès) i a l’estació d’FGC de Can Ros a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llo­bre­gat). Aquests serien exem­ples de “la implan­tació de 5G contínua des de la col·labo­ració publi­co­pri­vada”. “Hem de seguir moti­vant els ope­ra­dors, i per això es faran rea­li­tat catorze nodes cada any”, diu Albert Tort, secre­tari de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i Trans­for­mació Digi­tal de la Gene­ra­li­tat. Com remarca, cal que inter­pre­tem que “la cons­trucció d’infra­es­truc­tu­res d’aquesta mena té sen­tit si dona valor a casos d’ús, si ser­veix de palanca per a pro­jec­tes de mobi­li­tat, d’inter­net de les coses, de tele­me­di­cina, etcètera”. Així “podem pro­pi­ciar el desen­vo­lu­pa­ment, atreure empre­ses i reduir la desi­gual­tat ter­ri­to­rial”.

Gene­ra­lit­zar la 5G pot evi­tar epi­so­dis com els esde­vin­guts els dar­rers mesos en con­tra­des de mun­ta­nya, quan la con­nec­ti­vi­tat es va esvair, amb un per­ju­dici clar per a l’acti­vi­tat econòmica. “Més enllà d’aques­tes incidències, el cert és que hi ha camí per recórrer per fer més robusta la xarxa de 5G i la de fibra, així que l’estiu d’enguany cons­tituïm l’Obser­va­tori d’Infra­es­truc­tu­res i Ser­veis de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons de Cata­lu­nya, per obser­var les man­can­ces que hi pugui haver i cana­lit­zar inver­si­ons per con­so­li­dar la xarxa i tre­ba­llar en la seva redundància, per esta­blir múlti­ples rutes per garan­tir l’esta­bi­li­tat de la con­nexió quan una falli.”

Com­par­tir
Albert Tort con­si­dera que, “si bé cal donar valor al paper de les peti­tes ope­ra­do­res locals, sense les quals la infra­es­truc­tura de 5G i fibra no hau­ria arri­bat a molts indrets, hem de pen­sar que cal enten­dre les infra­es­truc­tu­res com un ser­vei que, com més va, serà més com­par­tit entre l’admi­nis­tració i les ope­ra­do­res”. La Gene­ra­li­tat ha desen­vo­lu­pat la 5G, i tot el ven­tall de tec­no­lo­gies digi­tals, a través del pro­jecte Àrees Digi­tals, abans ano­me­nat Àrees 5G, que vol resol­dre a través de la mul­ti­tec­no­lo­gia neces­si­tats i rep­tes reals. Per a aquesta estratègia ha comp­tat amb el suport de Mobile World Capi­tal Bar­ce­lona i de la Fun­dació i2CAT. La direc­tora de desen­vo­lu­pa­ment de nego­cis d’inno­vació d’i2CAT, Rosa Para­dell, reco­neix que el fet que els ope­ra­dors tro­bin les opor­tu­ni­tats de mer­cat allà on hi ha més volum d’usu­a­ris, com ara l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, pot dur a una bretxa digi­tal res­pecte del món rural. “La Gene­ra­li­tat ha anat tre­ba­llant inten­sa­ment per por­tar la banda ampla al ter­ri­tori, i en el cas de les radi­o­freqüències es va arri­bar a pro­po­sar a l’Estat, que en té la com­petència exclu­siva, de crear un ope­ra­dor neu­tre d’infra­es­truc­tu­res de 5G, i això es va des­car­tar. Ara veiem, en canvi, com es com­par­tei­xen infra­es­truc­tu­res entre ope­ra­dors, i els cos­tos es redu­ei­xen.” També creu fona­men­tal el paper des­llo­ri­ga­dor que pot tenir Àrees Digi­tals per posar fi als greu­ges com­pa­ra­tius: “Iden­ti­fica casos d’ús a les àrees rurals perquè els ope­ra­dors enten­guin que és neces­sari des­ple­gar-hi la 5G. N’hi ha exem­ples de tota mena, com ara un pro­jecte de tele­me­di­cina a les Ter­res de l’Ebre per moni­to­rit­zar a distància malalts crònics o casos de tec­ni­fi­cació del sec­tor agrícola, per fer-lo prou atrac­tiu per garan­tir el relleu gene­ra­ci­o­nal.”
Qüestió de demanda
Andreu Fran­cisco, direc­tor de Local­ret, con­sorci de les admi­nis­tra­ci­ons locals que acom­pa­nya els muni­ci­pis en la seva trans­for­mació local, si bé reco­neix que “hi havia unes expec­ta­ti­ves per a un des­ple­ga­ment més acce­le­rat de la 5G”, també cons­tata que “no hi havia una demanda de ser­veis que reque­ris­sin la potència de la 5G”. En aquests cinc anys d’història de la con­nec­ti­vi­tat 5G a Cata­lu­nya, que les ope­ra­do­res no hagin apos­tat per deter­mi­nats indrets del ter­ri­tori s’explica perquè “el que ha pas­sat és que, si bé al prin­cipi les ope­ra­do­res van com­pe­tir a veure qui tenia tor­res plan­ta­des al ter­ri­tori, ara, amb la cai­guda dels mar­ges, han anat recu­lant, fins al punt que se les han venut a empre­ses que ara s’ocu­pen que siguin com­par­ti­des entre diver­ses ope­ra­do­res”.
Anys deci­sius
Fran­cisco creu que aquest 2025 i el 2026 seran anys deci­sius per com­ple­tar l’estratègia de la 5G. Veu­rem com es van mate­ri­a­lit­zant els pro­jec­tes d’infra­es­truc­tura de 5G del pro­grama Unico 5G Xar­xes Acti­ves que des­plega l’Estat amb finançament dels Next­Ge­ne­ra­ti­o­nEU. A Cata­lu­nya hi ha fixats 748 pro­jec­tes, amb un pres­su­post de 51.762.241,37 euros, supor­tat amb ajuts públics per un valor de 45.948.439,94 euros, el 88,7%. D’aquests pro­jec­tes, Voda­fone se’n fa càrrec de 480 i Telefónica se n’ocupa de 269. Andreu Fran­cisco des­taca la importància que ha tin­gut per al país que la Gene­ra­li­tat i les qua­tre dipu­ta­ci­ons hagin estès una xarxa de fibra òptica tron­cal que, “a més de ser­vir per donar ser­vei als equi­pa­ments de les admi­nis­tra­ci­ons locals, ha ser­vit per per­me­tre als petits ope­ra­dors poder fer l’última milla per poder arri­bar a les tor­res de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons”. En els pròxims anys, el salt de la 5G també el veu­rem, com albira Fran­cisco, en el des­ple­ga­ment gene­ra­lit­zat de les ante­nes SWAP al car­rer, per donar més cober­tura i capa­ci­tat de res­posta. “Hom havia pre­vist aquesta solució tec­nològica, que ara la podem tro­bar en espais carac­te­rit­zats per molt trànsit de comu­ni­ca­ci­ons sense fils, com ara un aero­port, però no hi havia una demanda que la fes necessària.” En el cas de Bar­ce­lona, Local­ret està tre­ba­llant amb l’Ajun­ta­ment per fixar uns cri­te­ris tipus per al des­ple­ga­ment de les ante­nes, “perquè es faci d’una forma endreçada, no pas sal­vatge”.

Rellevància

Vera és una de les ope­ra­do­res que més afany estan posant en la reducció de la bretxa digi­tal entre les zones urba­nes i rurals mit­jançant la implan­tació de la 5G. Té adju­di­cats 3,5 mili­ons d’euros dels 448 amb què està dotat el pro­grama Unico 5G Xar­xes-Black­haul Fibra Òptica del 2022. Jordi Compte, direc­tor gene­ral de la com­pa­nyia, con­si­dera que “ha estat impor­tant l’impuls del govern cen­tral en aques­tes diver­ses con­vo­catòries”. Compte creu que “és molt relle­vant per al país rea­lit­zar les infra­es­truc­tu­res per garan­tir la con­nexió 5G”, atès que “la tec­no­lo­gia avança molt de pressa, i poden aparèixer apli­ca­ci­ons que ara pot­ser no ens ima­gi­nem i que neces­si­tin la potència de la 5G”. Algú podria pen­sar que a les àrees rurals pot­ser no hi ha prou dis­po­si­tius en dansa per dema­nar una tec­no­lo­gia que garan­teixi la baixa latència, però Compte pre­fe­reix pen­sar en un futur en què “serà habi­tual veure con­reus o pas­tu­res moni­to­rit­zats amb sen­sors que page­sos o rama­ders con­tro­la­ran gràcies a la 5G”. Com diu, “anem errats si veiem la 5G només com una eina per donar més velo­ci­tat al mòbil, el cert és que impacta en mol­tes altres àrees”. Vera rei­vin­dica el paper que poden tenir les ope­ra­do­res mit­ja­nes per garan­tir un bon ser­vei en el procés de digi­ta­lit­zació del ter­ri­tori: “És clar que en una zona rural una com­pa­nyia gran no es pre­o­cu­parà tant perquè el cli­ent tin­gui un bon ser­vei com una pime més arre­lada al ter­ri­tori. En la situ­ació actual, el cert és que qui con­trola el ser­vei és la gran com­pa­nyia i si hi ha incidències, com ara una mala cober­tura, nosal­tres només podem fer de mis­sat­gers d’aquesta incidència.”
Les dues opci­ons
Per a Xavier Gra­no­llers, direc­tor de tec­no­lo­gia de l’ope­ra­dora Par­lem, fa de mal dir si a Cata­lu­nya i a l’Estat la tran­sició de la 4G a la 5G s’ha fet de la millor manera pos­si­ble. “Hi havia dues vies per fer-ho, una de cara i una altra de més barata, i es va optar per aquesta última. Es fa difícil jut­jar si ha estat una decisió cor­recta, perquè, al cap­da­vall, aquesta solució ha faci­li­tat la pene­tració de la 5G al ter­ri­tori.” Gra­no­llers explica: “Podem enten­dre que la regu­lació és estreta, i la sub­hasta de freqüències, en fer-se a escala esta­tal, per ope­rar des de Bil­bao a Cadis, va en detri­ment d’ope­ra­dors locals que podrien ofe­rir un ser­vei més pròxim.” Al seu parer, hau­ria estat més efec­tiu, perquè la 5G s’escampés per tots els indrets del ter­ri­tori, un model com el que hi ha a Ale­ma­nya, en què l’assig­nació de freqüències va lli­gada a un espai físic deter­mi­nat. Un model com el que tenim, que d’alguna manera pro­te­geix les grans ope­ra­do­res, ve fixat, de fet, per l’estratègia que des d’un bon prin­cipi va mar­car la UE: “Brus­sel·les no vol tel­cos peti­tes per als anys vinents, en vol de grans dimen­si­ons, amb capa­ci­tat de com­pe­tir amb les grans com­pa­nyies nord-ame­ri­ca­nes i xine­ses.” En aquest sen­tit, per a Xavier Gra­no­llers seria interes­sant que “el model d’adju­di­cació de freqüències fora d’abast autonòmic, perquè obri­ria la via d’accés a les tel­cos cata­la­nes, que podrien així optar a dotar de cober­tura ter­ri­to­ris com per exem­ple els Piri­neus, que les grans ope­ra­do­res pot­ser no tro­ben gaire interes­sants”. El por­ta­veu de Par­lem també entén que en aquesta estratègia d’acon­se­guir màxima cober­tura per a la tec­no­lo­gia de la comu­ni­cació sense fils, “tot i que les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons sigui un ser­vei bàsic, com­pa­ra­ble al de l’aigua o la llum, el cert és que les com­pa­nyies seguei­xen sent pri­va­des i algu­nes parts del procés no les poden assu­mir totes soles”. En el cas català, con­si­dera que la Gene­ra­li­tat “ha d’actuar en dos eixos, els que poden ofe­rir els depar­ta­ments d’Indústria i d’Agri­cul­tura, per detec­tar deman­des noves de 5G, ja que les tel­cos no poden ser res­pon­sa­bles de donar un marc d’apli­ca­ci­ons per a la 5G si no hi ha una demanda”.

Cap al 2028

Jordi Alvinyà, con­se­ller dele­gat de la telco Cata­lu­nya Tele­com, també cons­tata que “encara resta molt ter­ri­tori per cobrir amb la tec­no­lo­gia 5G, mal­grat que, pel que fa a habi­tants, es pugui dir que arriba ja al 95%”. I quan podrem dir que aquesta tec­no­lo­gia ha cul­mi­nat la seva pene­tració capil·lar per tot el ter­ri­tori? “Si hem de fer cas de les pre­vi­si­ons de les grans ope­ra­do­res, seria pels volts de l’any 2028 que ja es podria par­lar d’un ple des­ple­ga­ment.” No hem de per­dre de vista, com s’encar­rega de remar­car Alvinyà, que si final­ment aquesta cin­quena gene­ració de la tec­no­lo­gia de comu­ni­cació sense fils abasta defi­ni­ti­va­ment tot el ter­ri­tori, serà per l’apor­tació del diner públic: “Com que inver­tir a l’àmbit rural és car i el retorn econòmic no és prou garan­tit, la sub­venció de l’Estat, com va pas­sar amb la fibra, ha estat indis­pen­sa­ble, fins al punt que s’ha finançat amb un 80% de diner públic, pro­ce­dent en bona part dels fons euro­peus.” En ser inter­ro­gat sobre si seria interes­sant que les con­ces­si­ons d’espec­tre fos­sin d’àmbit autonòmic, el con­se­ller dele­gat de Cata­lu­nya Tele­com res­pon: “Vist amb pers­pec­tiva, va ser un error que des de la mateixa UE es pro­mogués que cada com­pa­nyia cons­truís la seva pròpia infra­es­truc­tura. L’Estat podia haver con­ver­tit Telefónica en una ope­ra­dora neu­tra d’infra­es­truc­tu­res.” A la UE podríem tro­bar experiències reei­xi­des en aquest sen­tit, com ara la de Finlàndia, en què un ope­ra­dor neu­tre no presta ser­veis a cli­ents finals però sí als diver­sos ope­ra­dors. Hau­ria estat una forma efi­ci­ent d’estal­viar cos­tos i fer que el desen­vo­lu­pa­ment de les diver­ses tec­no­lo­gies de comu­ni­cació que s’han anat suc­ceint al llarg de les dar­re­res dècades fos més orde­nat.

748
projectes
d’infraestructura 5G es materialitzaran a Catalunya dins del programa Unico 5G Xarxes Actives del govern estatal
51,7 M€
pressupostats
per als projectes situats a Catalunya del programa Unico 5G Xarxes Actives. Un 88,7% estan suportats per subvencions
9
nodes de 5G instal·larà la Generalitat arreu del territori per millorar la cobertura, millorar l’amplada de banda o facilitar intercanvis de baixa latència
Trobar-hi aplicacions
Al projecte Àrees Digitals hi trobem un bon reguitzell d’exemples en què la connectivitat 5G hi té un paper. Com ara l’IA@dermato, en què es transmeten imatges de la pell d’un pacient gràcies a un dermatoscopi acoblable al mòbil. En un altre cas, en l’àmbit de la recollida de residus municipal, la xarxa 5G permet que una càmera connectada reculli imatges de voluminosos detectades per un algoritme. En ramaderia, tenim el cas que la 5G fa viable un dispositiu per calcular els trets d’un porc sense haver-hi de contactar: pes, mesures i temperatura en diversos punts del cos. A les Terres de l’Ebre, s’ha assajat la detecció i mesura de fissures d’infraestructures amb dron en temps real i amb control remot amb 5G.
Tecnologies de nova generació

I quan s’esdevindrà el desplegament de la 6G?

La propera generació de xarxes sense fil, la 6G, promet una velocitat de dades 50 vegades més gran que la 5G i una latència 10 vegades menor, a més a més de millorar el rendiment en altres aspectes com el nombre de connexions, la mobilitat, l’ús d’espectre i la precisió de la ubicació. Cal esperar, donat que la implantació de la 5G no s’ha acabat, que “la 6G vagi per llarg”, com comenta Jordi Alvinyà, que explica que “ara mateix hi ha dos estàndards que rivalitzen, el dels EUA i el de la Xina, i no n’hi ha cap d’aprovat, tot i que hi ha grans empreses com Ericsson o Huawei que ja estan dissenyant productes per a la 6G”.

I no podem deixar de banda les xarxes de satèl·lits de les empreses d’Elon Musk o Jeff Bezos, que “encara no suposen una competència real, tenen una velocitat més baixa i una latència més alta”. Potser el seu destí, segons Alvinyà, sigui “servir de back up, de xarxa de suport, per si falla la 5G”.

Per al director de Feceminte, Guillermo Canal, “seria possible posar en marxa a nivell comercial la 6G, però quin sentit tindria si no s’ha tret ni el 30% de tot el profit que podria oferir la 5G?” Segons la seva opinió, seria un risc abocar molts diners al desenvolupament d’una nova tecnologia quan “el retorn és incert”. El futur desplegament de la 6G suposa un repte tècnic que divideix els experts. Uns defensen que, perquè aquesta xarxa es desenvolupi, caldrà més espectre electromagnètic, mentre que altres veus del sector asseguren que no és necessari ampliar les freqüències per dotar les xarxes de més potència, sinó que només cal fer servir les actuals d’una forma més òptima i eficient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.