El govern invertirà 18.500 en cinc anys per rellançar l’economia

El govern invertirà en els propers cinc anys 18.500 milions d’euros perquè Catalunya lideri el creixement econòmic de l’Estat i aconseguir que aquesta millora no deixi ningú enrere. Així ho ha anunciat avui el president Salvador Illa, que ha destacat que es tracta de la “la mobilització de recursos públics de la Generalitat més ambiciosa des del 2010”, l’equivalent al 5,8% del PIB. El pla consta de 200 mesures i inclou 13.700 milions d’euros d’inversió directa del govern i 4.800 milions a través de crèdits que aniran destinats a cinc àmbits considerats estratègics: infraestructures, modernització productiva, coneixement i innovació, bon govern i igualtat d’oportunitats.

En una conferència titulada Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat compartida que ha pronunciat davant de representants del teixit empresarial, acadèmic i social, el president de la Generalitat s’ha fixat com a objectiu “liderar l’economia espanyola i ser regió puntera d’Europa” d’aquí a 10 anys “i si pot ser en 5”. Illa ha destacat que a més de la gran mobilització de recursos, el que distingirà el seu programa econòmic és que es posarà al servei de tothom. “La resposta a la crisi del 2008 van ser sacrificis socialment innecessaris i políticament perillosos, ja que van posar en risc l’Estat del Benestar”, ha advertit, prometent ara que els ciutadans seran, en canvi, els primers que notaran la millora econòmica. Ha posat com a exemple que tot i que tenim el nivell d’atur més baix dels darrers anys, la taxa de desigualtat supera el 20% i que el 75% de joves no es poden emancipar perquè no poden accedir a l’habitatge. Per revertir-ho i aconseguir aquesta prosperitat compartida que tant ha promès, el pla presentat avui ha de permetre “apuntalar els cinc pilars de l’Estat del Benestar: habitatge, educació, sanitat, pensions i serveis socials”.

El govern planteja definir com a prioritaris sectors de l’economia catalana com l’agroalimentari, l’automoció, el sector digital, les energies renovables, la química, el turisme, la salut i la biomedicina. Aquestes branques tindran un accés preferent a les línies d’ajudes i també els fons dedicats a la recerca i a la innovació. La Generalitat calcula que el seu programa permetrà crear 78.000 llocs de treball en els propers cinc anys i que els seus efectes acumulats sobre el PIB seran del 5,7% a sis anys vista i podrien arribar al 9,5% en deu anys.

Segons consta al pla, enviat després de la conferència als mitjans de comunicació, la Generalitat crearà un nou operador públic per executar les inversions previstes. En la seva intervenció, Illa havia reflexionat que és conscient que hi ha qui creu que hi ha massa institucions públiques, però ha assegurar que la creença és per a ell “errònia” perquè sense institucions eficients no hi ha prosperitat econòmica. Això sí, ha fet èmfasi en què han de ser eficients i, un cop més, estar “al servei de tots”. De fet, “avançar en la millora institucional i en l’eficiència del funcionament de les seves administracions públiques” i també complir amb el compromís de simplificació i rapidesa administrativa és un dels àmbits estratègics marcats pel pla. També fixa com a prioritat l’autonomia hídrica, és a dir la capacitat per garantir la disponibilitat d’aigua independentment de si plou o no. Per aconseguir-ho, entre les 200 mesures del programa hi ha una inversió, en cinc anys, de més de 2.000 milions per tal que el 70% de la demanda es pugui satisfer amb nous recursos hídrics. En matèria d’habitatge, els 50.000 habitatges de protecció oficial promesos pel 2030 son la mesura estrella però també es parla del desplegament de l’estratègia integral per abordar el sensellarisme o l’ampliació del parc públic de lloguer amb 5.000 habitatges en els propers quatre anys.

Després de prometre solucionar els “colls d’ampolla” que escanyen des de fa anys l’economia catalana, Illa també ha avançat grans canvis en infraestructures. Entre les mesures destaca –sense entrar en polèmiques i concretar com– la transformació de l’aeroport del Prat “perquè guanyi capacitat amb noves connexions intercontinentals de llarg radi garantint la protecció de les àrees naturals de l’entorn”, així com “determinar les característiques del futur sistema aeroportuari català, que incorporarà els rols que també han de tenir els aeroports de Girona, Reus i Sabadell i Lleida-Alguaire”. Pel que fa al tan reclamat corredor mediterrani, assegura que el govern serà capaç d’acabar-lo i “millorar, així, el transport de mercaderies i passatgers, amb un focus especial en la connexió industrial i logística”. També s’impulsarà el corredor Tarragona-Lleida-Saragossa, “reforçant l’estratègia catalana del corredor mediterrani a tot el país”, i es crearà una gran terminal ferroviària i logística a Lleida. Accions per atreure noves inversions, descarbonitzar l’economia, enfortir la Formació Professional i contínua, garantir l’equitat en l’accés i millorar la qualitat de l’ensenyament i la recerca en el sistema universitari i potenciar les polítiques públiques per vetllar per la igualtat d’oportunitats a la feina i a la societat son altres punts prioritaris marcats pel pla Catalunya Lidera que serà aprovat dimarts pel consell executiu.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha celebrat avui l’aposta per rellançar l’economia catalana però ha demanat al govern “més concreció” sobre el pla d’acció i el “compromís” d’executar-lo en la seva totalitat. L’organisme considera “fonamental” que aquests recursos vagin “a la transformació del model productiu, estimulant la inversió en tecnologia i innovació”. La corporació confia que tot plegat es faci “en col·laboració amb la societat civil, el tercer sector i el sector privat”.