“No saps l’hora a què acabes i el caps de setmana s’ha de quedar algú”

Pare i fill treballen plegats al capdavant de l’explotació familiar. S’encarreguen de cuidar els camps, on sembren cereals i farratge per alimentar el bestiar. A la granja, a Santa Eulàlia de Riuprimer, hi tenen 200 vaques. “Venint de pagès, sempre hi ha hagut animals a casa”, explica en Pere, dedicat a un ofici que ha après del pare i de l’avi i que continua el seu fill. L’Oriol fa dos anys que treballa. “Ho tenia clar des de la primària, que aniria a la granja”, explica, convençut que aquesta és una feina amb què es pot guanyar la vida i que “s’estima” pel contacte que li dona estar a la natura i amb els animals. La part més dura també la coneix bé: demana un esforç físic i uns horaris per munyir, matins i vespres, que no perdonen els caps de setmana. “No saps l’hora a què acabes i els caps de setmana s’ha de quedar algú.” Com a condició l’Oriol va posar que calia robotitzar la granja, sobretot la munyida, cosa que ja feia temps que hi donaven voltes. Un ofici que atrau poc el jovent però que el va fer decidir a formar-se a l’escola agrària Quintanes, a Osona. “Surts amb molta experiència perquè els quatre anys es fan moltes pràctiques”, explica, ja que els cicles formatius el van portar a recórrer tres granges de la comarca, incloent la seva. A la granja són ells dos i un treballador, amb qui s’organitzen per fer els torns.

“Sempre ens ha cridat l’atenció fer de pagès”, diu en Pere, i recorda que l’ofici també implica llaurar, sembrar i fer la collita als camps. Unes feines de temporada pendents del temps en què miren de fer dues collites si l’any ho permet. “Tenim dos tipus de cultius, així rendeix més, però dona molta més feina”, explica en Pere, sense oblidar que la granja on hi ha els animals ha d’estar en les condicions òptimes d’acord amb la llei de benestar animal, garantint que tinguin menjar i aigua sempre i no pateixin cap tipus d’estrès, sobretot per la calor.