“Si en sortim perjudicats, que ens compensin”

Ramader que dona continuïtat a una tradició familiar que encadena ja tres generacions, el també president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Joan Carles Massó, es dedica a la producció de boví d’engreix a la seva explotació de Torre-Sarona, al Segrià. Per una estona deixa el tràfec de la feina per atendre’ns i expressar els seus recels sobre el recent acord subscrit entre la Generalitat i el Gremi de la Pagesia per aplicar intentar redreçar la situació del sector. “A mi, com a productor, aquestes mesures pactades no m’aporten res, gens ni mica, en calen de més contundents i que repercuteixin sobre la butxaca de pagesos i ramaders”, exposa Massó, que també censura que l’encaixada entre l’executiu català i només una part de la representació dels treballadors del camp “ha estat una falta de respecte als interlocutors legitimats, que som els que estem negociant a les taules creades amb l’administració justament per això”. “Aquest ha estat un acord per aturar únicament les mobilitzacions, i el conseller s’ha equivocat.”

Ja entrant més en matèria, com a ramader es mostra especialment amoïnat per l’acord de lliure comerç subscrit, però encara no ratificat, entre la Unió Europea i els països del Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai) i que obre, de bat a bat, l’opció que aquests quatre estats puguin exportar la seva producció càrnia al Vell Continent en unes condicions, pel que fa a costos d’aranzels, molt més laxes que les actuals. A tall d’exemple, el tractat preveu un contingent  anual de 180.000 tones de carn d’au que Mercosur podria vendre a la UE, sense pagar cap mena de taxa. “Els sectors més afectats seran el de la carn, i més especificament el del boví (el seu) perquè aquests països són productors, i tenen excedents, i el que més inquieta com això pot repercutir en els mercats i, alhora, també ens preocupa, molt, que no s’acabin aplicant les clàusules mirall pel que fa a reciprocitat de normatives”, destaca el president de JARC. Sobre això, la de la necessitat d’harmonitzar les regulacions entre ambdós mercats, recorda que en el cas de Mercosur “treballen en unes altres condicions laborals i costos i, per tant, entenem que quan es firma un tractat amb la Unió Europea, en això s’ha d’aplicar la seva normativa”. Però, alhora, també hi ha tema especial espinós a resoldre, el sanitari, “ja que allà, per posar un exemple, estan permesos els additius de creixement en l’alimentació dels animals”. “Calen controls, perquè entenem que aquesta línia de producció no pot acabar venint cap aquí”, rebla Masso. Per tot plegat, reclama un fons per rescabalar aquelles activitats, com la ramadera, que surten clarament esquilades d’aquest tracte. “Si el sector agrari ha de ser moneda de canvi perquè es venguin cotxes alemanys en aquests països, per dir un exemple, el que demanem és que hi hagi una caixa de solidaritat, o fons de compensació, que faci que si uns sortim perjudicats, hi hagi una dotació per compensar-nos, perquè no ens posem d’esquena al mercat internacional”, conclou.