Repetir dades burocràtiques: el bucle que frena l’empresa

“Fa 35 anys que dirigeixo el meu despatx d’arquitectura i cada nou projecte que presento a l’administració he de demostrar que soc arquitecte, i passa ara com passava quan tots els tràmits eren analògics”, explica Àlex Martín, un professional de Barcelona que sap i pateix de primera ma la pèrdua de temps i recursos que hi ha que destinar per donar a l’administra ció informació que ja té.

Es tracta d’un mal que han patit en silenci durant anys professionals com Martin, empreses i ciutadans. Darrerament, però, s’ha posat l’altaveu a la necessitat d’agilitzar la gestió dels tràmits amb l’administració i reduir la petició de dades. La reivindicació ha pres la categoria d’urgència per al teixit empresarial català. Ho demanen patronals, organitzacions sectorial, sindicats i entitats de tots els àmbits que veuen com la competitivitat es resenteix per una sobreburocràcia limitant per al desenvolupament econòmic del país. Aquesta “paperassa” exigeix un temps que no genera retorn ni econòmic ni per la societat, és un cost d’oportunitat per a l’economia. Les conseqüències són múltiples es frena la inversió, es desincentiva la creació de noves empreses i es limita el creixement de les ja existents.

El cert és que és un tema cíclic, que fa més de 20 anys que alerten que s’estan sobrepassant els limits, perquè ningú ha atacat l’arrel del problema. Objectivament hi ha hagut intenta de millora en el pla de simplificació administrativa, però donat que permanentment entren noves obligacions amb l’administració, els avenços no es perceben i hi ha una sensació d’estancament.

Montse Vilalta, directora de Femcat, una Fundació Privada d’Empresaris, que genera iniciatives que ajudin al desenvolupament econòmic i social de Catalunya, creu que en un moment en el que es demana més productivitat i competitivitat a les empreses urgeix atacar l’excés de burocròcia, ja sigui perquè ralenteix, perque desincentiva les inversions o pel cost que suposa.

A escala estatal, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) estima que l’excés de burocràcia podria estar costant fins a un4% del PIB, més o menys de la despesa púnblica que es destina a educació.

De fet, segons l’informe “Burocràcia i competitivitat empresarial: Diagnòstic i propostes”, elaborat per l’Observatori de la Pime de Catalunya de la Patronal Pimec, fet a finals de 2024 desvetlla que l’empresa catalana dedica cada mes 41 hores de mitjana a gestions administratives, una càrrega que s’agreuja pel fet que les empreses han de presentar documentació que l’Administració ja posseeix, a cada nou tràmit han d’aportar fins cinc o més documents repetits.

“La simplificació burocràtica i l’aplicació efectiva del principi “ una vegada i prou serien clau per reduir càrregues administratives i millorar la competitivitat empresarial”, considera Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, i membre de la Comissió d’experts per a la Reforma de l’Administració, que té en la de reduir la burocràcia un dels seus objectius.

El principi d “una vegada i prou” estableix que els ciutadans i les empreses no haurien de proporcionar la mateixa documentació diverses vegades a diferents administracions. Aquest principi que està recollit tant a la legislació catalana com a l’espanyola des de fa anys, és un dret de la ciutadania però la seva aplicació continua sent molt limitada.

“Tot i els avenços en digitalització, la interoperabilitat entre sistemes encara és insuficient el que fa que moltes administracions segueixen requerint documentació redundant”, explica Jordi Marin, expert en transformació digital i innovació, exdirector de Microsoft en Catalunya per a qui la burocràcia a Catalunya s’ha convertit en un dels grans obstacles per a la competitivitat empresarial i el benestar dels ciutadans i contribueix a la percepció de l’Administració com un obstacle en lloc d’un facilitador.

Així doncs, la fragmentació de competències entre administracions, la manca d’infraestructures digitals interconnectades i la resistència al canvi dins de l’Administració han dificultat la seva implementació real.

“És un principi molt fàcil si hi hagués una coordinació entre les diferents unitats de les administracions, no cal cap llei nova, només cal que la tecnologia s’apliqui”, creu Poveda.

Tot i certs avenços, els experts lamenten que fins ara, la tecnologia però s’ha fet servir per digitalitzar els processos que es tramitaven en paper, però no s’ha aprofitat per a repensar i simplificar els tràmits administratius. Així doncs, simplement s’ha traslladat del paper a l’ordinador, amb l’impediment afegit que davant els dubtes, ja no hi ha una persona a qui dirigir-se i electrònicament costa trobar resposta en els assistents virtuals. A més a més s’han generat doncs nous problemes a més com la bretxa digital. “En sectors, com el nostre, en el que un 60% dels propietaris de les explotacions agràries tenen més de 60 anys aquesta digitalització ha suposat un problema afegit a l’excés de burocràcia”, explica Raquel Serrat la coordinadora nacional d’Unió de Pagesos.

No és casualitat que el col·lectiu Ramaderes de Catalunya, format per una seixantena de pastores i pageses, va posar en marxa la campanya ‘Foc als papers’, una iniciativa per denunciar l’excés de burocràcia en el sector. Només per poder tenir un ramat s’han de fer fins a vint-i-cinc gestions simplement per iniciar l’activitat, i un mínim de disset durant l’activitat en si, que poden arribar a una trentena, segons expliquen.

Les causes d’aquesta situació són múltiples. El president de l’Observatori de la Pime de Catalunya, Oriol Amat explica: “En primer lloc, tenim la normativa europea que genera una regulació ja de per si feixuga. I hi ha estats com Espanya que, en transposar-la, encara ho compliquen més. Quan aquesta normativa arriba a Catalunya, es torna encara més complexa, afegint un altre nivell de burocràcia que les empreses han de superar”. Tot plegat allarga els processos i augmenta els costos, convertint el nostre país en un dels més complicats d’Europa per iniciar un negoci. Per crear una empresa es reuqreixen 7 tràmits i 12,5 dies amb un cost equivalent al 3,9% de la renda per càpita anual, mentre que el país més eficient ho fa en 1 dia i mig.

Però si ja es farragós arrancar un negoci, un cop està en marxa, la maquinària burocràtica no va a millor. L’ informe de Pimec posa en evidència la dificultat de les empreses per mantenir-se al dia de la normativa vigent, on més del 80% d’elles manifestaven tenir problemes per la manca de en claredat i facilitat d’interpretació de les normatives i requeriments.

El cas és que la sobreregulació no ha fet més que créixer en les darreres dècades, “en tots els àmbits que afecten a una empresa hi ha tantes capes de regulació que resulta molt difícil abastar tots els camps i obliga per tant les empreses a haver de contractar diferents experts perquè sinó no tenen capacitat de respondre a les exigències de l’administració”, explica Carles Mas Director de l’Àrea d’economia i empresa de PIMEC.

De fet, Oriol Amat, explica que la producció normativa a Catalunya és molt superior a la mitjana estatal, amb 905 normes anuals enfront de les 498 de la resta de comunitats. També ha assenyalat que, segons l’Índex de Qualitat Reguladora del Banc Mundial, Espanya obté una puntuació d ’un punt per sota 1, de la mitjana de la UE.

“La sobrecàrrega reguladora genera inseguretat jurídica i retards administratius, en detriment del desenvolupament econòmic” explica Jordi Marín.

Segons un informe del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA), una reducció del 20% en la burocràcia podria augmentar la productivitat empresarial en un 2-3% anual.

El tema és crític perquè la burocràcia o més bé la manca d’agilitat d’ella acaba sent un dels condicionants a l’hora de prendre decisions d’inversió en un territori o en un altre. A un estudi Cambra de Comerç de Lleida es va analitzar els motius pels quals 428 empreses van abandonar Lleida. La conclusió és que la majoria ho van fer per problemes burocràtics i fiscals que tenen a Catalunya

Marín explica que l’orientació política de l’administració catalana ha estat més garantista que a d’altres territoris. Un exemple ha estat el desenvolupament de les instal·lacions industrials d ’energies renovables com les plaques solars, “a Catalunya estem a la cua perquè s’han buscat tantes garanties que les inversions han marxat a d’altres llocs”, afegeix Marín.

Per a Carme Poveda el problema és que l’administració ha anat regulant sense medir el cumul d’ exigències que generen a les empreses, “perquè es tendeix a fer-ho des del punt de vista del regulador i no de qui fa l’acompliment de la normativa”, diu Poveda.

Per acabar amb la teranyina burocràtica que té enganxada l’economia catalana, els experts parlen d’un canvi de mirada de l’administració cap a l’empresa, l’autònom i la ciutadania. Que passi a un model de confiança i l’autoresponsabilitat de l’empresa.

Es tracta de fer un model d’intervenció administrativa que passi de l’autorització a la declaració responsable. De manera que aquella faci les inspeccions de manera expost , en tot allò que sigui possible, per agilitzar processos i no duplicar requeriments. Així s’evitaria extrems com el d’establiments que han hagut d’esperar anys per aixecar la persiana fins que rebien la resolució d’unitats departamentals de diferents administracions.

Per a assolir-ho el primer que cal és que hi hagi voluntat política perquè el que es reclama és una transformació real del sistema, no petits ajustos. Que no vol dir reduir els compromisos ni les exigències, sinó com es trasllada a l’empresa per a que no mermi la seva capacitat competitiva.

Per a Poveda estem en un moment únic perquè la majoria de les administracions s’han compromès a millorar l’eficiència de la burocràcia. El novembre passat el govern de la Generalitat dins del Pla de reforma de l’administració va crear una comissió d’expertss sota el nom CETRA, en la que, una de les àrees persegueix simplificar la burocràcia que afecta a la activitat econòmica. Des d’Europa també s’ha assumit que la sobreregulació està afectant a la productivitat i en el seu darrer document que marca la bruixola de la competitivitat, arran de l’informe Draghi, la Comissió Europea s’ha posat com a meta reduir la burocràcia en un 25%. Un altra de les mesures que s’han anunciat a Europa vinculada a a aquest objectiu és la creació de l’Estat 28, que es regirà amb una norma comuna per a tots els estats membres. D’aquesta manera, les empreses podran obrir negocis a d’altres països europeus amb les mateixes pautes i exigències. La iniciativa, també tindrà el seu impacte a dins de l’Estat espanyol, perquè es farà que es resoldrien les diferències entre comunitats autònomes si s’acullen al règim 28.

Jordi Marín parla d’altres actuacions imprescindibles per assolir aquesta millora. com és la reenginyeria dels processos administratius, la digitalització i automatització i la col·laboració publicoprivada. “L’ideal és que hi hagi una simplificació dels tràmits l la qual cosa implica eliminar processos innecessaris i aplicar metodologies innovadores com el design thinking per optimitzar els fluxos de treball.”, considera Marín