Falten 7.272 milions

Quan el govern espa­nyol diu que cal pas­sar de l’Estat rei­vin­di­ca­tiu al coo­pe­ra­tiu sem­bla enviar un mis­satge a les comu­ni­tats autònomes i espe­ci­al­ment a Cata­lu­nya. Però si s’aplica la màxima ell mateix en el cas del finançament, qui ha de coo­pe­rar és jus­ta­ment el govern espa­nyol del PSOE, si vol cor­re­gir el dese­qui­li­bri exis­tent entre ingres­sos i neces­si­tats de des­pesa en els dos prin­ci­pals nivells de l’admi­nis­tració. 

Perquè això sigui així, la Gene­ra­li­tat cal­cula que l’Estat hau­ria de trans­fe­rir un total de 12.672 mili­ons d’euros al nou model de finançament de les comu­ni­tats autònomes per al 2009 i entre 19.000 i 21.000 mili­ons per al 2011. La xifra del pri­mer any ser­vi­ria només per res­ta­blir la dis­tri­bució d’ingres­sos entre Estat i auto­no­mies que ja hi havia l’any 1999 i que l’Estat ha anat vari­ant al seu favor. La del ter­cer any d’apli­cació ser­vi­ria per cor­re­gir els recur­sos en favor de les comu­ni­tats per tal que puguin fer front a les noves com­petències que han anat assu­mint.

Aquests són els càlculs que fa el depar­ta­ment d’Eco­no­mia de la Gene­ra­li­tat en valors de l’any 2007. Però, en canvi, la xifra que el ja exmi­nis­tre d’Eco­no­mia Pedro Sol­bes va posar sobre la taula abans de ple­gar era de 5.400 mili­ons el pri­mer any: 7.772 menys, per tant, que les expec­ta­ti­ves de la Gene­ra­li­tat. I la xifra del ter­cer any encara queda més lluny: tot just 9.000 mili­ons. D’aquesta manera es per­pe­tua el dese­qui­li­bri cen­tra­lista, mal­grat que el PSOE s’ompli la boca amb les bon­dats de l’Estat de les auto­no­mies i sem­bli voler-lo donar per tan­cat.

L’Estat de benes­tar
L’any 1999, any base del model actual, l’Estat tenia un 45,2% dels recur­sos i les comu­ni­tats un 54,8%. I en vuit anys, fins al 2007, els recur­sos de l’Estat es van mul­ti­pli­car per 2,44 i els de les comu­ni­tats només per 1,94. El fac­tor prin­ci­pal és l’impost de soci­e­tats, que ha cres­cut a una taxa del 15%, i que només rever­teix en l’Estat. Així que com a con­seqüència d’aquesta evo­lució, la dis­tri­bució dels recur­sos ha pas­sat de ser del 50,9% per a l’Estat i el 49,1% per a les comu­ni­tats. I, en canvi, la des­pesa de l’Estat ha cres­cut a una taxa intera­nual del 8,5%, men­tre que la de les comu­ni­tats ho ha fet a un 10,1%, bàsica­ment pels ser­veis de l’Estat de benes­tar –sani­tat i edu­cació, sobre­tot–, que tenen un com­por­ta­ment molt més expan­siu, amb crei­xe­ments supe­ri­ors al PIB nomi­nal, fet al qual cal afe­gir la infra­fi­nançada llei de la dependència. És a dir, que les des­pe­ses de les comu­ni­tats crei­xen per fac­tors estruc­tu­rals i és pre­vi­si­ble que es man­tin­gui aquesta tendència, més tenint en compte que els nous esta­tuts pre­ve­uen trans­fe­rir més com­petències.

Sigui com sigui, s’ha tren­cat l’equi­li­bri ini­cial en per­ju­dici de les auto­no­mies, i la Gene­ra­li­tat creu que cal res­ta­blir l’equi­li­bri ver­ti­cal del 1999 i cor­re­gir els recur­sos d’acord amb la dife­rent evo­lució de les des­pe­ses de l’Estat i de les comu­ni­tats. Això vol dir que per tor­nar al 45-55, l’Estat ha de trans­fe­rir un 5,7% dels recur­sos públics a les comu­ni­tats. Que són aquests 12.672 mili­ons d’euros. I com que les comu­ni­tats tenen ara més neces­si­tat de des­pesa que l’Estat de la que tenien el 1999, l’equi­li­bri, segons la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, hau­ria de pas­sar a ser del 41,7% de recur­sos per a l’Estat a 58,3% per a les comu­ni­tats. I això vol dir un ajus­ta­ment del 9,2% del total de recur­sos públics (uns 21.000 mili­ons d’euros), cosa que el govern català plan­teja per al 2011.

Doble dese­qui­li­bri
Però, en el cas de Cata­lu­nya, el país pateix un doble dese­qui­li­bri. D’una banda, de capa­ci­tat de des­pesa res­pecte a l’Estat –un dels pro­ble­mes que el model de finançament de l’Esta­tut volia cor­re­gir i que no troba des­llo­ri­ga­dor–. De l’altra, un dese­qui­li­bri entre les pròpies comu­ni­tats. I aquest és un dels deu­res que que­den ara per al fla­mant minis­tre de Coo­pe­ració Ter­ri­to­rial, Manuel Cha­ves, i per a la fla­mant titu­lar d’Eco­no­mia, Elena Sal­gado, que amb José Luis Rodríguez Zapa­tero aga­fen les reg­nes de la nego­ci­ació en l’enèsima recta final. I el pro­blema prin­ci­pal, ara com ara, és que en la dar­rera oferta no es com­pleix el prin­cipi d’ordi­na­li­tat, en aquest cas d’equi­li­bri entre comu­ni­tats, per tant.

La capa­ci­tat de recap­tació de la Gene­ra­li­tat és un 20% supe­rior a la de la resta de governs autònoms. Però, en canvi, un cop fet el repar­ti­ment dels recur­sos, Cata­lu­nya queda un 5,6% per sota de la mit­jana del finançament. I l’objec­tiu de la Gene­ra­li­tat quan reclama una injecció de diners per part de l’Estat és també que­dar, com a mínim, un 5% per sobre. I tot i que els nego­ci­a­dors del minis­teri accep­ten que la Gene­ra­li­tat es quedi direc­ta­ment el 25% dels seus ingres­sos i que no vagin al pot comú ano­me­nat d’ani­ve­lla­ment, la pro­li­fe­ració de fons –de suficiència i con­vergència– fa que la dis­torsió rea­pa­re­gui i Cata­lu­nya quedi encara un 3% per sota man­te­nint l’statu quo de les comu­ni­tats sobre­fi­nançades.