La consulta de la Diagonal ha costat més de 3 milions d'euros

El cost de la consulta de la reforma de l'avinguda Diagonal de Barcelona s'eleva a 3,17 milions d'euros, dels quals 947.000 euros es van destinar a comunicació i publicitat i 376.292 a difusió de les propostes, segons ha explicat el quart tinent d'alcalde d'Urbanisme i Règim Interior, Ramon García Bragado, a la comissió de Presidència, Territori i Funció Pública.

A la sessió, els grups han donat suport per unanimitat a una proposició d'ERC per avaluar la consulta i resoldre els errors en relació amb les garanties del vot lliure, directe, individual i secret, i la integritat del vot. En canvi, no ha prosperat una iniciativa del PP que només ha tingut el suport de CiU, per constatar la mala gestió i determinar els responsables polítics i tècnics.

L'alcalde, Jordi Hereu, va dir dilluns que el cost havia estat de 2,7 milions d'euros, xifra que no comptava l'IVA. Més enllà dels 1,3 milions euros en comunicació i difusió, els 3,17 milions es reparteixen en 606.000 de la fase prèvia i d'aportacions ciutadanes, 239.000 de mobiliari, 424.948 de personal en els punts de votació i 130.000 de seguretat i infraestructures.

Les empreses, el cap de turc
El sistema de votació va costar 452.983 euros, una quantitat que l'Ajuntament estudia recuperar pels incidents i problemes tècnics. Fonts municipals han explicat que Scytl es va encarregar de la plataforma del vot electrònic, que va funcionar correctament, mentre que Indra va ser l'encarregada de la integració de tot el sistema, elements que van registrar els errors de funcionament.

"Cap d'ells té justificació des del punt de vista del que s'havia contractat", ha advertit Bragado, i ha sentenciat que "la consulta que es va fer no és la que l'Ajuntament havia contractat". Per aquesta raó, els serveis jurídics es plantegen obrir un expedient de responsabilitat que després derivi en una reclamació.

Bragado ha destacat que el vot electrònic funciona "perfectament" en diversos països, i que "el que no funciona enlloc és el vot electrònic remot", excepte a Lituània, on el 80% de la població té certificat digital. Donada la naturalesa d'aquesta votació, van acceptar la votació via telèfon mòbil, que "no és correcte davant d'eleccions de caràcter polític", ha explicat.

Pluja de crítiques per a Hereu
Des de l'oposició, han reiterat les seves crítiques sobre el funcionament de la consulta. Joaquim Forn (CiU) ha advertit que el sistema ha contribuït "a desprestigiar i crear dubtes", i ha formulat múltiples preguntes que Bragado no ha respost.

Àngels Esteller (PP) ha insistit en "els despropòsits de la gestió", i ha reclamat més responsabilitats polítiques, ja que l'alcalde "és protagonista i ha sortit derrotat de la consulta pel seu aval i pel que significava de plebiscit".

Ester Capella (ERC) ha instat a posar en valor la consulta, s'ha preguntat per què va fallar el sistema quan els tècnics deien que era "infal·lible", i ha afegit que "l'error no és preguntar a la ciutadania, és com hem fet tot el procés".

El soci del PSC i segon tinent d'alcalde d'Acció Social i Ciutadania, Ricard Gomà (ICV-EUiA), ha insistit que el bipartit ha mantingut "unes actituds i decisions ajustades", mentre que altres grups han mantingut un debat "desvinculat sobre la Diagonal del futur".