La telefonia mòbil 'low cost' rebenta els preus

Una trucada nacional li pot costar 22 cèntims per minut o bé 7 cèntims. No se sentirà pitjor, ni tindrà una cobertura deficient, ni acabarà parlant amb la persona que no volia. L'única diferència entre els dos preus és la companyia escollida. El preu alt correspon a una operadora tradicional, mentre que el barat és d'una operadora mòbil virtual (OMV). La diferència entre les dues operadores s'acaba aquí, ja que sovint totes dues comparteixen la mateixa cobertura de xarxa, les mateixes infraestructures i les estacions base.

Això és així perquè les operadores low cost o virtuals no tenen xarxa de telefonia pròpia, i el que fan és llogar-ne una part a les operadores tradicionals que sí que en tenen: Movistar, Vodafone i Orange. Per tant, la veu circula pel mateix espai telefònic, sigui operadora low cost o tradicional, però les tarifes que tenen les primeres són sensiblement inferiors.

Oferint tarifes més econòmiques, aquestes companyies estan trobant un espai en el mercat de la telefonia, fins fa poc dominat completament per les tres operadores tradicionals. Al llogar un espai de la seva xarxa i oferir al consumidor un servei més econòmic, el que estan fent és trencar l'hegemonia de Movistar, Vodafone i Orange, que veuen com molts dels seus clients les abandonen per pagar un preu menor. I és que, en temps de crisi, 15 cèntims de diferència per minut es noten. En el primer trimestre de l'any, els clients de les operadores low cost han crescut un 42,12%, i això ha afectat principalment Movistar, que ha tingut un descens del 21,69%. Es calcula que un 30% de les noves altes pertanyen a les operadores de baix cost, que en només dos anys ja ocupen un 4,13% de les línies operatives i han multiplicat l'oferta.

De les tres companyies el setembre del 2007 es va passar a 10 el març del 2008 i han augmentat fins a les 30 que hi ha actualment. Tot i que encara ocupen una part molt petita del mercat, s'han convertit en una alternativa econòmica necessària.