El govern espanyol estudia eliminar la deducció dels 400 euros l’any que ve

Carlos Ocaña, el secretari d’Estat d’Hisenda i Pressupostos, no va descartar ahir la possibilitat que el govern central elimini la deducció de 400 d’euros en l’IRPF de l’any 2010, tot i que va rebutjar la possibilitat d’efectuar més pujades d’impostos en el que queda d’aquest any.

“Per a aquest any no esperem cap altra pujada d’impostos”, va assegurar Ocaña abans de comparèixer en la comissió d’economia i hisenda del Senat. Sobre si les marques de tabac han aprofitat l’última pujada d’impostos especials per fer pujades de preus més grans, Ocaña va recordar que el govern no entra a valorar aquest tipus de decisions. “Nosaltres simplement fixem els impostos i les empreses fixen els preus”, va explicar.

Moltes desviacions
El secretari d’Hisenda va recordar que “la intensa desacceleració” registrada el primer trimestre d’aquest any s’ha notat “moltíssim” en els comptes públics i ha provocat uns resultats pitjors del que es va avançar en els pressupostos. Segons Ocaña, la meitat de la desviació correspon a les decisions adoptades pel govern central per fer front a la crisi econòmica, per garantir la cobertura de les persones desocupades o facilitant la liquiditat, per exemple.

El secretari d’Estat d’Hisenda i Pressupostos va declarar que l’últim crèdit extraordinari de 17.000 milions per al Servei Públic d’Ocupació Estatal podrà fer front a la despesa de desocupació fins al pròxim 31 de desembre.

Recaptació extra
D’altra banda, el govern estima que l’efecte a l’Estat espanyol de la directiva europea de serveis –coneguda com a directiva Bolkenstein– permetrà augmentar els ingressos públics prop de 5.593 milions d’euros, d’acord amb el creixement previst de l’1,2% del PIB, en un termini d’entre tres i tres anys i mig.

Segons la memòria econòmica on s’expliquen aquestes xifres, i que acompanya el projecte de llei òmnibus que modificarà 47 normes per adaptar-se a la nova directiva europea, aquests prop de 5,5 milions d’euros es repartiran entre l’administració general de l’Estat, les comunitats autònomes i la resta d’administracions públiques en uns percentatges encara per decidir.

Els impostos, a Europa
El pes dels impostos sobre el PIB a l’Estat espanyol es va situar el 2007 en el 37,1%, mentre que a l’eurozona va representar un 40,4%, i a l’Europa dels Vint-i-set un 39,8%, segons va desvelar ahir l’oficina d’estadística comunitària Eurostat.

En definitiva, la pressió fiscal de l’Estat espanyol se situa 3,3 punts per sota de la mitjana de l’eurozona –Bèlgica, Alemanya, Irlanda, Grècia, França, Itàlia, Xipre, Luxemburg, Malta, Holanda, Àustria, Portugal, Eslovènia, Eslovàquia i Finlàndia– i 2,7 punts per sota de la mitjana de la Unió Europea, tot i havent superat el 2007 la xifra del 2006 en sis dècimes.

Els impostos sobre el capital es van situar a l’Estat espanyol en el 42,4%, el quart lloc, per darrere de Xipre (50,5%), Dinamarca (44,9%) i Regne Unit (42,7%). En canvi els impostos sobre el consum van resultar ser els segons més baixos de la UE i es van situar en el 15,9%.