Més de 800.000 empresaris aniran a Madrid el 26 de març per exigir mesures efectives contra la crisi
Crisi econòmica
Pimec i més de 500 organitzacions d'autònoms, petites i mitjanes empreses, gremis i col·legis professionals, que representen, de moment, uns 800.000 empresaris i treballadors per compte propi han decidit concentrar-se a Madrid davant el Congrés dels Diputats el pròxim 26 de març.
Diuen que estan amb la corda al coll: a la caiguda de la producció i les vendes s'afegeix una forta pressió fiscal, la manca de crèdits, la dificultat per ajustar plantilles i uns elevats costos de la Seguretat Social. I, davant del pes que tenen en l'economia espanyola, exigeixen un tracte igualitari amb els bancs i el sector de l'automòbil.
Igualment, lliuraran a l’administració i a tots els partits polítics un document de propostes conjunturals i estructurals per alleujar la crisi. Les propostes, que seran consensuades amb els col·lectius, tractaran tres grans blocs: el finançament, la morositat i la reforma laboral.
En concret, entre les peticions, hi ha l'ajornament dels pagaments a la Seguretat Social i reduir l'impacte de l'IVA. També reclamaran una modificació de la legislació sobre morositat per reduir els temps de cobrament tal com s'ha fet a França.
Segons han explicat, patronal i empresaris consideren que no es veu cap senyal que faci confiar que s’estan fent les reformes o correccions necessàries per millorar la situació, i que és l’administració central qui té la responsabilitat i competències per reorientar les polítiques econòmiques.
El president de Pimec, Josep González, ha dit que la reunió realitzada respon a les demandes dels mateixos empresaris, ressaltant que l’empresari "està tip i cansat que les mesures no vagin dirigides a les pimes i que l’administració no li faci cas, i vol que se l’escolti”.
Segons ells mateixos han reconegut, aquesta reivindicació és un missatge dirigit a l'administració i a tots els partits polítics perquè moguin fitxa, i al conjunt de la societat civil. I és que també volen sensibilitzar la població al voltant de les solucions que es veuen a la crisi, i fer conèixer que les transformacions necessàries poden comportar costos a tots els nivells.