La crisi ha destruït ja 400.000 llocs de treball

La crisi va agafar Catalunya amb uns 250.000 aturats i una taxa per sota del 7%, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa. El 2009 s’ha tancat amb més de 640.000 catalans sense feina i una taxa d’atur per sobre del 17%. I és que la crisi ha destruït un de cada deu llocs de treball, més de 410.000 en els últims dos anys.

Les dades d’ocupació i atur dels últims trimestres no deixen dubtes sobre el terrible impacte de la crisi econòmica global sobre el mercat de treball. Aquest cop, però, ha tingut diverses intensitats i s’ha centrar, sobretot, en homes, joves, la construcció, la indústria i els treballadors temporals.

Per demarcacions, la que està en pitjor situació és la de Girona, amb un atur que frega el 20%, tot i que on més ha caigut l’ocupació ha estat a la de Barcelona: 340.000 llocs de treball perduts en dos anys, un 13%. Lleida té la taxa d’atur més baixa, un 13,1%, i només ha perdut 5.000 treballadors.

No només el totxo
Si a Catalunya s’han destruït 411.000 llocs de treball en dos anys –a finals del 2007 treballaven més de 3,5 milions de catalans; ara, 3,1 milions–, tres quartes parts corresponen a la indústria i la construcció, amb 150.000 cadascun. El sector del totxo va ser el primer a caure, després que la crisi financera internacional precipités la punxada de la bombolla immobiliària, i en dos anys ha expulsat un de cada tres treballadors. I és que el sector ha passat d’uns anys de rècord d’obres, especialment 2006 i 2007, a una situació de paralització de l’obra residencial i en la qual aguanten la construcció l’obra pública i l’habitatge protegit. La por, davant la crisi, i la restricció en la concessió de crèdits hipotecaris, ha provocat que amb prou feines es venguin habitatges.

Un altre sector a la UVI és la indústria, que ha perdut un 20% dels llocs de treball. Especialment l’automòbil i auxiliar, han patit dos anys d’un constant degoteig d’expedients de regulació, molts de caràcter temporal però també d’extinció. El sector ha estat víctima de l’aturada del consum i també de la restricció del crèdit.

La situació de la indústria preocupa especialment els sindicats, ja que si bé la construcció tenia un pes inèdit fins al moment i segons com es miri exagerat, la indústria ha estat tradicionalment un dels principals motors de Catalunya, i el seu deteriorament obre molts interrogants sobre el futur econòmic del país. Si un és on colocar els aturats de la construcció ja que el sector no recuperarà l’esplendor dels bons temps, l’altre és si la indústria podrà tornar a fer de locomotora.

La secretària de Comunicació de CCOO de Catalunya, Dolors Llobet, explica que “ha caigut la manufactura de poc valor afegit, que era la menys competitiva” i creu que “la transformació ha de venir del que tenim, d’innovar processos i buscar nous productes i nous mercats”.

Els serveis, en canvi, han aguantat millor i, tot i que han eliminat més de 90.000 llocs de treball, només representa una pèrdua del 4,1%, i encara ocupa més de 2,1 milions de persones. L’agricultura, immersa en una crisi de preus, ha destruït 17.000 ocupacions, un 22%.

Aquesta estructura de destrucció d’ocupació, amb la indústria i la construcció al capdavant, és el que ha provocat que l’atur pugi molt més en els homes que en les dones, ja que els sectors més afectats eren els més masculinitzats.

La destrucció d’activitat i d’ocupació ha generat una important bossa d’aturats de llarga durada –que porten més d’un any sense feina–, que s’han multiplicat per més de quatre des del 2007, fins a superar els 200.000. Aquest volum és alarmant per dos motius: perquè, en termes generals, són els que tenen més dificultats per trobar feina, i perquè molts d’aquests ja no cobren l’atur o deixaran de fer-ho aviat. A Catalunya ja hi ha més de 100.000 aturats que ja no reben cap tipus de prestació.