Els caçadors de morosos fan hores extra

Els bancs, les cai­xes, les enti­tats de refi­nançament i crèdits ràpids i les empre­ses de volum mitjà i gran que fins ara reso­lien amb els seus pro­pis mit­jans els casos de cli­ents moro­sos ara recor­ren en massa als ser­veis d’empre­ses espe­ci­a­lit­za­des en el reco­bra­ment. Són els encar­re­gats de per­se­guir aquests cli­ents fins que acon­se­guei­xen que sal­din el seu deute.

El BBVA, el San­tan­der, La Caixa, Caixa Cata­lu­nya, Caixa Girona, Caixa Man­resa, Cofi­dis, Banco Cete­lem i fins a una cin­quan­tena d’enti­tats finan­ce­res i grans empre­ses han exter­na­lit­zat bona part d’aquesta feina fei­xuga i des­a­gra­da­ble a Ges­co­bro, una com­pa­nyia cata­lana que és líder en el sec­tor de recu­pe­ració de deu­tes a tot l’Estat. L’entrada de nous expe­di­ents de moro­sos ha des­bor­dat l’empresa, que enguany ha hagut de con­trac­tar 60 tre­ba­lla­dors i per al 2009 n’incor­po­rarà 40 més. El seu direc­tor gene­ral, Juan Álva­rez de Lara, admet que “és un no parar”, i que les expec­ta­ti­ves són entu­si­as­tes per al sec­tor.

En el cas de Ges­co­bro, les pre­vi­si­ons apun­ten “un incre­ment d’entre el 30% i el 50% dels casos a ges­ti­o­nar per al 2009 res­pecte a aquest any, en què ja s’ha produït un incre­ment del 40%”, explica Álva­rez de Lara. El direc­tor gene­ral d’aquesta empresa, que també té seu a Andorra i Por­tu­gal, basa aques­tes pre­vi­si­ons en l’anàlisi d’un indi­ca­dor que al seu parer, és “infal·lible”: la taxa d’atur.

“Un incre­ment de l’atur deriva imme­di­a­ta­ment en més moro­si­tat, i les empre­ses ja tenen prou feina amb els seus pro­ble­mes deri­vats de la crisi com per dedi­car-se a per­se­guir un senyor que no paga la Visa”.

Des del sec­tor no s’amaga que totes les empre­ses de cobra­ment d’impa­gats sense excepció s’han bene­fi­ciat de la crisi econòmica, perquè la taxa de moro­si­tat s’ha dis­pa­rat tant que les empre­ses han hagut sub­con­trac­tar aquesta feina per la impos­si­bi­li­tat de poder ges­ti­o­nar el volum d’expe­di­ents inter­na­ment.

Una feina cada vegada més dura
Més expe­di­ents sobre la taula i molts més ingres­sos per a les empre­ses que per­se­guei­xen cli­ents que no poden, o no volen, afron­tar els seus deu­tes. Sí, però també mol­tes més hores de feina i més tra­ves per poder tan­car un cas. De fet, des que Ges­co­bro rep l’avís d’impa­ga­ment fins que acon­se­gueix sal­dar el deute, pas­sen entre 30 dies –en el cas d’impa­ga­ments petits i molt recents- i 18 mesos, quan el deute s’arros­sega de molt temps enrere i es tracta de quan­ti­tats més grans.

Álva­rez de Lara insis­teix que “en temps de crisi la difi­cul­tat de la nos­tra feina és molt supe­rior, no és tan sen­zill fer pagar quan la per­sona està a l’atur des de fa temps i no troba feina, i quan, a més, té altres deu­tes i no pot res­pon­dre amb el patri­moni perquè ja el té embar­gat”. Tot ple­gat fa que s’hagi de recórrer més a la via judi­cial, que allarga el procés i el fa més costós.

El 'cobra­dor del frac' també assetja empre­ses
Els sec­tors que con­cen­tren més impa­ga­ments en l’actu­a­li­tat són l’immo­bi­li­ari –empre­ses de la cons­trucció i en un baixíssim per­cen­tatge cli­ents amb hipo­te­ques- i l’auto­moció, en con­cret, els con­ces­si­o­na­ris i els cli­ents que han com­prat vehi­cles a ter­mini. Els préstecs per­so­nals, les tar­ge­tes de crèdit, els comp­tes des­co­berts i els crèdits a interes­sos ele­vats de com­pa­nyies com Cofi­dis o Banco Cete­lem també ocu­pen un espai subs­tan­cial en els casos d’impa­gats a Cata­lu­nya, pri­mer ter­ri­tori de l’Estat en taxa de moro­si­tat.

Per exem­ple, de cada 100 pro­duc­tes com­prats a crèdit , cinc no es paguen. Ara bé, no tots els mal­pa­ga­dors són par­ti­cu­lars. El 10% dels moro­sos són empre­ses que no paguen pels ser­veis o pels pro­duc­tes que havien con­trac­tat. I els que sí que paguen ho fan cada vegada amb més retard.

Segons Pimec, la patro­nal que aplega la petita i mit­jana empresa de Cata­lu­nya, el ter­mini de paga­ment de ser­veis entre empre­ses s’ha allar­gat fins a 94 dies de mit­jana. La dene­gació o l’endu­ri­ment dels crèdits per part de la banca ha dei­xat la caixa de diner líquid cir­cu­lant de mol­tes empre­ses en situ­ació límit, fet que els impe­deix dis­po­sar per avançat dels ingres­sos dels cobra­ments pen­dents i seguir la seva acti­vi­tat nor­mal. Es crea un cer­cle viciós, perquè aquesta empresa tam­poc no podrà pagar els seus proveïdors a temps. I pot­ser acaba essent per­se­guida pel cobra­dor del frac.