Economia

La crisi engreixa el compte dels advocats d'ofici

LA CRISI DÓNA FEINA (2)

La crisi econòmica ha gene­rat més atur, més aco­mi­a­da­ments impro­ce­dents, i en con­seqüència, una situ­ació finan­cera més precària per a les famílies, que poden tro­bar-se inca­pa­ces de fer front als paga­ments. Aquest qua­dre, que se suma a una major con­flic­ti­vi­tat social i a un incre­ment mode­rat de la petita delinqüència, ha dis­pa­rat les sol·lici­tuds d'assistència jurídica gratuïta a Cata­lu­nya, segons cons­tata el Col·legi d'Advo­cats de Bar­ce­lona. De fet, els seus advo­cats han rebut un 48% més de sol·lici­tuds de ser­vei durant els sis pri­mers mesos del 2008 que el mateix període del 2007.

Les deman­des per impa­gats que inter­po­sen els bancs, les cai­xes d'estalvi i les empre­ses de refi­nançament i crèdits ràpids, així com les ordres de des­no­na­ment i les denúncies d'un dels cònju­ges per impa­ga­ment de la pensió en cas de sepa­ra­ci­ons o divor­cis amb fills, encapçalen la llista de ser­veis més deman­dats dels advo­cats d'ofici.

“La reducció brusca del poder adqui­si­tiu de mol­tes famílies en època de crisi con­du­eix a situ­a­ci­ons d'impa­ga­ment que no tenen solució imme­di­ata, de manera que les enti­tats finan­ce­res no s'espe­ren i denun­cien el cli­ent, que òbvi­a­ment no té altra alter­na­tiva que recórrer a la justícia gratuïta. Ales­ho­res s'ini­cia un procés que pot aca­bar en des­no­na­ment o en l'embar­ga­ment dels béns”, explica Verònica Romero, ads­crita al torn d'ofici del Col·legi d'Advo­cats de Sant Feliu de Llo­bre­gat en qüesti­ons civils i penals.

Aquesta lle­trada apunta que les recla­ma­ci­ons d'impa­gats han aug­men­tat prop d'un 30% en aquest col·legi. Des del 2007 fins ara, també s'ha produït un incre­ment força nota­ble de cli­ents que sol·lici­ten assistència gratuïta per recla­mar el paga­ment de pen­si­ons ali­mentàries en sentències de sepa­ra­ci­ons o divor­cis.

En aquest sen­tit, Romero con­si­dera que “pro­ba­ble­ment l'admi­nis­tració no ha pre­vist cor­rec­ta­ment que l'incre­ment de ciu­ta­dans immi­grats aug­menta el seg­ment de ciu­ta­dans amb dret a aquesta assistència, ja que gene­ral­ment pre­sen­ten recur­sos econòmics escas­sos, tenen més difi­cul­tats per acce­dir a crèdits ordi­na­ris i a fei­nes esta­bles”.

En la mateixa línia, el Col·legi d'Advo­cats de Bar­ce­lona ha adver­tit que hi ha el perill que els jut­jats soci­als de la capi­tal cata­lana es col·lapsin el 2009 si segueix el ritme de crei­xe­ment de deman­des d'aquest àmbit. Per acce­dir a la justícia gratuïta, la llei esta­bleix que els ingres­sos men­su­als de la per­sona física no poden superar el doble del salari mínim inter­pro­fes­si­o­nal, és a dir, 1.200 euros

Les falli­des d'empre­ses també donen diners
Durant el ter­cer tri­mes­tre del 2008, a Cata­lu­nya han pre­sen­tat con­curs de cre­di­tors –l'antiga sus­pensió de paga­ments– 165 empre­ses, que són el 20% del total d'expe­di­ents pre­sen­tats a l'Estat. Com que les soci­e­tats no tenen dret a assistència jurídica gratuïta, les empre­ses no tenen cap altre remei que aco­llir-se als con­cur­sos de cre­di­tors i pagar un advo­cat pri­vat per inten­tar acon­se­guir una decla­ració d'insolvència. Així doncs, una opor­tu­ni­tat d'or per als advo­cats espe­ci­a­lit­zats en dret mer­can­til.

Si bé és cert que els advo­cats ads­crits a un torn d'ofici i a deter­mi­na­des espe­ci­a­li­tats estan fent l'agost amb la crisi, en l'àmbit pri­vat de la seva acti­vi­tat es tro­ben amb els efec­tes nega­tius d'aquesta crisi. Els casos pri­vats s'han reduït molt, i els cli­ents també paguen amb retard els ser­veis con­trac­tats. “Una part impor­tant dels cli­ents encara deu diners a l'advo­cat quan acaba el pro­ce­di­ment, i només ens queda l'opció de recla­mar-los els hono­ra­ris a través del jut­jat”, reco­neix Verònica Romero.

La Gene­ra­li­tat, la gran per­ju­di­cada
L'incre­ment de sol·lici­tuds d'assistència jurídica gratuïta però, reper­cu­teix de manera directa en els comp­tes públics, ja que és la Gene­ra­li­tat qui paga els hono­ra­ris dels lle­trats que fan el torn d'ofici. De fet, l'ofec de l'admi­nis­tració cata­lana en matèria de justícia ja va començar el 2007, moment en què els advo­cats van començar a rebre els paga­ments amb retard o frac­ci­o­nats. El més habi­tual és que l'admi­nis­tració pagui entre el 70% i el 90% dels hono­ra­ris d'un mes i deixi per al següent la resta, que es va acu­mu­lant amb els deu­tes ante­ri­ors.

 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.