La hipoteca endureix condicions

Fa poc més d'un any anar a demanar un crèdit hipotecari era un passeig més que agradable en què cada nova entitat visitada s'esforçava a millorar les condicions de l'anterior. Avui dia la situació és ben diferent.

Independentment de l'actitud venedora dels responsables de bancs i caixes, sempre disposats a fer "vestits a mida", les condicions de les hipoteques s'han endurit considerablement.

Per exemple, si una hipoteca de fa un parell d'anys era normal que oferís en el primer tram de vida un interès resultant de sumar un 0,3 a l'Euribor, ara el diferencial amb l'índex interbancari supera, en alguns casos de molt, el punt percentual i pot arribar a un 1,5, segons el cas.

En bona part, això últim podria estar justificat perquè l'Euribor ha experimentat una caiguda en picat i seria relativament normal que les entitats financeres miressin de mantenir els seus marges d'una forma raonable. Però n'hi ha més, de motius: el control del risc, per exemple.

Així, la morositat, que segons s'està veient aquests dies durant les presentacions de resultats de bancs i caixes està triplicant la de fa un any i ha passat de vorejar un 1% a superar el 5% en alguns casos (amb una previsió general no inferior al 6% per a final d'aquest exercici), hi té molt a dir.

Així, l'estratègia de les entitats, a banda de focalitzar-se molt més en la captació de recursos per afavorir la seva liquiditat, passa per filtrar per un sedàs molt més fi la –diuen– escassa demanda.

Per exemple, iniciar papers per a una hipoteca implica, al contrari del que passava fa uns anys, l'aportació d'almenys un 20% del capital. S'ha acabat, segurament per sempre, la pràctica que gairebé fregava la temuda categoria subprime consistent a oferir el 100%, o més, de la taxació de l'habitatge.

Taxacions inflades
En aquest sentit, també queden enrere els temps de les taxacions inflades per escurar fins a l'última possibilitat del crèdit. I han tornat les revisions cada sis mesos, en comptes d'any en any. I encara amb el control ferri del risc, les paraules màgiques ara són avalista o feina fixa.

Una hipoteca tipus seria, per exemple, la de Caixa Catalunya, on el preu de sortida situa l'interès en un 6,5%, al qual cal sumar un 0,75% de comissió d'obertura. A partir dels primers sis mesos, el diferencial que se suma a l'Euribor és d'1,2 punts i l'exigència de traslladar-se a l'entitat com a client amb tots els patracols: nòmines, targetes, assegurances de llar, de vida, etc. En aquesta línia se situen per exemple el Santander, que proposa un Euribor més 1,25, reduïble a un punt a base de fidelitzar el client si domicilia la nòmina i subscriu altres productes.

Aquesta fórmula de bonificacions encara està més elaborada a Caixa Terrassa, on, partint d'un 1,25 de diferencial amb l'Euribor, es pot arribar a un mínim del 0,75 gràcies al retorn que proporciona la contractació de diversos productes, des de les assegurances de vida i llar clàssiques fins a una de vehicles o una targeta financera. Al Popular són una mica més agressius i, a més de comptar amb fulls informatius, ofereixen, sempre des del màxim del 80% del preu del pis, uns 6 primers mesos amb Euribor + 0,5 i després Euribor + 1,05.