Les claus de l'enfonsament d'Agrupació Mútua

L'ombra de Fèlix Millet és allargada, pensen avui molts després que Agrupació Mútua, institució que va presidir fins al juliol passat, hagi estat intervinguda pel ministeri d'Economia. Per què? La reputació com a espoliador que s'ha crear Millet en les últimes setmanes avalaria aquesta interpretació. Però seria massa simple. Els problemes de la mútua tenen dos responsables: l'exconseller delegat, Jordi Conejos, cessat el juliol del 2008, i Millet, que va plegar el juliol d'enguany.

Primer responsable de l'enfonsament: Conejos. Durant el seu mandat com a conseller delegat va apostar per les inversions immobiliàries. Confiat després de fer una bona operació amb la venda d'Aisa, també dedicada al totxo, Conejos inverteix molts recursos de la mútua en AMCI Habitat, la immobiliària participada en un 70% i avui responsable d'haver portat l'entitat centenària a l'abisme. Sense plantejar-se que planificar promocions a Bulgària, Reggio de Calàbria o Múrcia té poc a veure amb l'activitat mutual, Conejos presta 40 milions d'euros a AMCI Habitat, a banda dels crèdits que aquesta rep de les entitats financeres. Segon element: a la cresta de l'orgia immobiliària, Conejos fa les inversions amb una estructura de finançament a curt termini: dóna per fet que les promocions a Bulgària, Itàlia o Múrcia es vendran de pressa. Fals. El mercat immobiliari s'enfonsa i les inversions milionàries s'han fet amb crèdits de venciment immediat.

Un exemple: els 35 milions d'euros que s'havien de tornar el 2009 i que es van demanar el 2008 per construir la nova seu social de l'entitat en uns terrenys propers a la plaça Cerdà -solars que tenen la qualificació d'equipaments i que, per tant, no haurien d'allotjar la seu social d'una mútua-. El projecte avui està ajornat sine die.

Totes aquestes operacions, qüestionades divendres pel ministeri d'Economia i amb un mercat immobiliari a la deriva, han fet que l'auditora BDO, després d'estudiar els comptes del 2008, dictaminés que AMCI Habitat està enfonsada. O dit d'una altra manera, la immobiliària no podrà tornar els seus deutes i arrossegarà la mútua a una caiguda inevitable. Precisament per això, BDO recomana que es provisionin 60 milions d'euros addicionals (40 milions pels préstecs fets a la immobiliària i 20 milions pel capital que la mútua té a AMCI), que portarien els 13,8 milions de pèrdues declarats per la mútua el 2008 a 73,8 milions d'euros. A això, a més, s'hi ha d'afegir que la mútua, com que té pèrdues, s'acull a un crèdit fiscal d'11 milions d'euros que només es podria justificar tècnicament amb un horitzó de guanys a la vista. I aquest no és el cas de l'entitat. Als 73 milions d'euros caldria sumar també aquests 11 milions d'euros. Conclusió: Agrupació Mútua, a la picota.

Negligència de Millet

Segon responsable: Millet. El ministeri, per justificar la intervenció, apel·la també a "deficiències significatives de control intern". En aquest punt el culpable és Millet, que, de moment, no és sospitós d'haver posat la mà a la caixa. Amb tot, ho vam explicar a l'AVUI, es va doblar les dietes i es va assegurar un cotxe i xofer particular a compte de l'entitat.

Millet, el juliol del 2008, cessa Conejos. ¿Ho fa per les estrafolàries inversions immobiliàries? Potser. Però sobretot perquè Conejos, com a conseller delegat, li plantava cara. Millet no vol ningú que el destorbi, i precisament per això no designa un nou conseller delegat. Conseqüència: a part de fer servir el cotxe i cobrar, el que va ser prohom de la burgesia no fa res per l'entitat. No en té cura, negligeix i perd un any que hauria estat molt valuós per esmenar els errors de Conejos, desinvertint en actius avui molt devaluats i renegociant els deutes de l'entitat. Quan Millet plega i deixa pas al tàndem format per Josep Gonzáléz i Martí Parellada, president i vicepresident de la mútua -amb l'aquiescència del conseller d'Econonomia, Antoni Castells, i del ministeri-, que són nomenats el 7 de setembre, és massa tard. La mútua té una acta d'inspecció oberta i s'ensuma un mal final. Però el nou equip, amb l'assessorament de Jacint Boixasa, nomenat sorprenentment interventor provisional de l'entitat, elabora un pla de viabilitat. És l'última carta de la mútua, fins que el ministeri, obviant la Generalitat, tira pel dret i intervé l'entitat.

Un últim apunt: ahir va transcendir que el ministeri vol aplicar els eixos bàsics del pla, que com va informar l'AVUI el 3 d'octubre estaven preparant González i Parellada amb el suport de Boixasa. La pregunta és inevitable: per què s'ha intervingut la mútua contra la voluntat, a més, de la Generalitat?