el sistema de finançament dels ajuntaments
Els marginats de la rectificació
La flexibilització del decret estatal que prohibia endeutar-se als ajuntaments només deixarà de beneficiar-ne un 4% del total... entre els quals molts al Camp i l'Ebre
Molts encara confien en altres matisacions del ministeri
La marxa enrere del govern de l'Estat, anunciada aquesta setmana, en el decret que prohibia als ajuntaments endeutar-se durant el 2011–en el marc de les mesures d'austeritat de la hisenda pública–, beneficiarà, segons dades del mateix Ministeri d'Hisenda, un 96% dels ajuntaments. Això vol dir que només un 4% tenen un nivell d'endeutament superior al llindar fixat del 75% dels seus ingressos ordinaris, un reduït grup en què, tanmateix, es troben una bona colla de municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
És el cas, sense anar més lluny, de Tarragona, on la ràtio oficial puja al 97%. De tota manera, l'alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, resta importància al fet que no es puguin beneficiar de la rectificació. “Les disposicions de la ministra Salgado no ens afecten, ni per bé ni per mal, perquè nosaltres ja havíem demanat tots els crèdits per fer inversions i, a més, ja els tenim autoritzats”, explicava divendres, després de signar tres crèdits per valor de 26 milions d'euros per a la reforma del mercat central. Tot i que la vigília el regidor d'Hisenda, Pau Pérez, admetia que el nivell d'endeutament real del consistori és fins i tot superior al 140% (amb una desviació de més de 170 milions), Ballesteros va matisar que el deute real a 31 de desembre del 2009 era del 95%.
El Baix Penedès endeutat
Calafell i el Vendrell tampoc no es podran endeutar el 2011. Però així com el batlle calafellenc, Jordi Sánchez, apel·la a tornar a reflexionar de forma “seriosa” sobre la necessitat de replantejar el finançament local i es mostra confiat que hi hagi mesures del govern estatal “a favor dels municipis”, al Vendrell la rectificació s'ha vist de manera més crítica. “Continuem maltractats”, sentencia el regidor d'Hisenda, Joan Maria Diu, que, amb tot, espera la interpretació que en farà la Generalitat, la qual confia que permeti la concertació de crèdits nous si es presenta un pla financer adequat per a la seva amortització. D'això en dependrien diverses inversions importants, com ara la darrera anualitat del pla de barris del nucli antic, la nova casa museu d'Àngel Guimerà i un equipament per a la gent gran al Tancat. Recorda també que el descens dels ingressos ordinaris fa que molts ajuntaments se situïn més fàcilment per damunt del 75% i que, així, els nous crèdits que es puguin permetre seran “irrisoris”.
A Valls no, però de poc
El consistori de Valls tampoc no entra en els paràmetres de la rectificació, ja que el seu endeutament és del 80%. L'alcalde, Albert Batet, insisteix, però, que el seu “és un dels ajuntaments grans de les comarques tarragonines que tenen un deute per càpita més baix”, i assenyala que inversions com ara la de la biblioteca de Ca Creus, la llar d'infants, el centre cívic i el pla general les té garantides gràcies a l'operació de crèdit d'1,7 milions que es va aprovar el 24 de maig, en un ple d'urgència convocat en saber-se que el govern espanyol pretenia evitar operacions de crèdit per a ajuntaments.
A Tortosa, molt crítics
L'Ajuntament de Tortosa, amb un ràtio d'endeutament del 130%, tampoc no podrà beneficiar-se de la rectificació. La regidora d'Hisenda, Matilde Villarroya, lamenta que l'indult no inclogui Tortosa, amb un pla de sanejament financer des del 2007. “Ens vam trobar l'Ajuntament molt endeutat i, en un exercici de responsabilitat, vam sol·licitar a Política Financera de la Generalitat entrar en un pla de sanejament”, recorda. Segons Villarroya, la ràtio del 130% estava autoritzada pel govern, amb la condició que s'anessin aplicant una sèrie de mesures que ajudessin a eixugar el deute. “Hem intentat complir-les al màxim i ens deien que ho fèiem bé, però ara aquests paràmetres no valdran perquè no estem per sota del 75%”, indica.
La regidora adverteix que la prohibició els perjudica “molt”, ja que no es podran complir les previsions d'endeutament del 2011, i hi afegeix que, sense la possibilitat de demanar més crèdits d'inversions, perillen obres com ara la rehabilitació del nucli antic. Siga com siga, totes les àrees del consistori ja fa uns dies que treballen en la redacció de l'esborrany del pressupost municipal del 2011, que hauria d'estar enllestit al novembre. L'equip de govern vol tenir-lo aprovat al desembre, i durant aquest temps estudiarà com finançar les obres prioritàries, si no és possible contractar un crèdit el 2011. Una solució seria buscar fonts alternatives, com ara l'ajornament de la cancel·lació del crèdit de l'Empresa Municipal de Serveis Públics amb els diners que l'Ajuntament ha obtingut amb l'externalització del 49% del nombre de participacions d'Aigües de Tortosa.
Móra d'Ebre, tampoc
Móra d'Ebre tampoc no se salvarà de la restricció financera de l'Estat. L'alcalde, Josep Solé Biosca, explica que el consistori té un pla de sanejament, amb una ràtio d'endeutament del 110%, i que tampoc no tenia la intenció de demanar crèdits el 2011. “No ens volem endeutar més, ja que només podem fer inversions amb una subvenció molt alta; per això, intentem agrupar ajuts fins a assolir entre un 90% i un 95% d'aportacions externes”, remarca. És el cas de les reformes al nucli antic: la llei de barris de la Generalitat només en cobreix el 50%. Solé Biosca també destaca que Móra d'Ebre es beneficiarà de l'augment d'un 9% en el nombre d'aportacions estatals als ajuntaments.
Els altres endeutats
El regidor d'Hisenda de Montblanc, Joan Mogas, indica que tampoc no afectarà a la població la flexibilització de la mesura perquè està en un pla de sanejament (2008-2012). Cada vegada que han de demanar un crèdit, és el Departament de Finances que l'autoritza, així que estan condicionats per això.
A Falset, el percentatge d'endeutament del consistori, per sobre del 80%, també supera el límit, així que tampoc no es beneficiarà del decret. Quant a projectes que quedin aturats, no n'hi ha cap perquè ja era una causa prevista.
L'Ajuntament de Cambrils, amb un endeutament superior al 100%, no podrà acollir-se a cap nova línia de crèdit, com tampoc ho podrà fer el d'Alcover, un dels més endeutats de la demarcació, que ja va rebre un crèdit el 2009 que ha de servir per rehabilitar el barri antic i fer la piscina climatitzada.
