L'informe tècnic manté Ascó entre els candidats “idonis"
El municipi riberenc és el que acumula més criteris ben valorats per la comissió interministerial, però en última instància aconsegueix quatre punts menys que el candidat del País Valencià
Zarra, 374. Ascó, 370. La cursa s'hauria acabat, però oficialment els jutges han de deliberar. L'informe presentat ahir en el Consell de Ministres “no prejutja com a guanyadora cap candidatura”, com es diu en el preàmbul de les conclusions, a què ha tingut accés El Punt, però estableix una jerarquia que, un cop feta pública, no serà fàcil modificar sense justificacions sòlides. Amb els números al davant, Ascó s'hauria quedat a quatre punts d'assolir el gran objectiu de l'equip de l'alcalde Rafael Vidal: atorgar continuïtat al model econòmic nuclearitzat del municipi més enllà del 2025, data en què expira la vida útil dels dos reactors en funcionament. La diferència és molt estreta –el tercer en discòrdia, Yebra, acumula 17 punt menys que el municipi valencià al qual ara assenyalen tots els pronòstics– i, de fet, en les qualificacions dels criteris de valoració de les candidatures [vegeu gràfic] Ascó acumula més bones notes que la resta: 14 circumstàncies estan valorades com a “molt bones”, respecte de les 11 de Zarra. A més a més, el municipi riberenc és el més ben valorat en aspectes com infraestructures o escomeses elèctriques. I també és, entre els tres candidats més ben situats, el que millor ha dotat la contribució de l'Ajuntament al projecte.
L'aptitud d'Ascó ja era ben coneguda. És la conseqüència del fet que estigui a la vora d'un complex nuclear en funcionament i de la via del tren entre Reus i Casp, i connectat per carretera amb l'N-420 per l'eix de l'Ebre. Però ara mateix tot fa pensar que no n'hi haurà prou. El ministeri no ha revelat els criteris de puntuació, però el resultat final, que és el que compta, deixa ara mateix Ascó amb un pam de nas i els seus detractors, amb satisfacció continguda. Les conclusions de l'informe, en tot cas, ho deixen tot obert: “El resum és que els vuit emplaçaments finalistes són vàlids i quatre són idonis (Zarra, Ascó, Yebra i Villar de Cañas), i les diferències entre uns i altres són menors”, diu el document.
Un informe jurídic
Un cop tancat l'estudi tècnic de la comissió interministerial sobre les candidatures, i al marge del debat polític en el si del govern espanyol que sembla que és el que ahir va evitar que s'oficialitzés l'elecció de Zarra, la vicepresidenta primera, Maria Teresa Fernández de la Vega, va anunciar que ara s'encomanarà un informe jurídic. Fonts oficials d'Indústria van restar-hi importància: “És per lligar-ho tot amb les màximes garanties, res més”. Però el cas és que les crítiques al procediment de selecció, inclosa una demanda de Greenpeace per la vulneració del conveni europeu Aarhus, que exigeix transparència i participació, o el paper de les comunitats autònomes, que el ministeri recorda que legalment no havien de tenir cap protagonisme, han anat esquitxant d'incertesa el procés.
LA XIFRA
Uns 700 milions i el repte d'obrir l'any 2015
El que queda més clar és que el serial del procés de selecció d'una seu per al controvertit MTC és a tocar de resoldre's, la qual cosa aplanarà el camí del gran objectiu estratègic de la pública Enresa, amoïnada per l'ocupació creixent de les piscines que actualment guarden el combustible gastat de les centrals en funcionament i per l'amenaça imminent d'haver de pagar una fiança de penalització a la francesa Cogema pels residus de Vandellòs I emmagatzemats a França. El projecte de l'MTC inclou, en unes 25 hectàrees, un magatzem per guardar, durant un mínim de 60 anys, fins a un màxim de 6.700 tones de combustible utilitzat i residus vitrificats; i un centre tecnològic que hauria d'ajudar a trobar una solució definitiva als residus. En total, uns 700 milions d'euros d'inversió, al marge dels 7 milions anuals de fons d'Enresa que es repartiran els municipis de l'àrea elegida. Aquesta era l'aposta asconenca que, de tota manera, no comptava ni de bon tros amb el consens territorial suficient. De fet, la candidatura ha dividit la comarca de la Ribera d'Ebre, on només un de cada tres habitants volia el magatzem; els partits polítics i els agents socioeconòmics. Ara, si el Consell de Ministres dóna en les properes setmanes el llum verd al candidat escollit, faran falta uns 15 mesos per disposar de les llicències oportunes i presentar el projecte de detall al CSN, que és qui l'ha de supervisar. L'MTC havia d'estar operatiu el 2015, però fonts d'Enresa ja ho veuen complicat.
