editorial

“Voldràs que fem una fac­tura per aquest ser­vei?” Quan­tes vega­des no ens hem tro­bat, a títol per­so­nal, amb aquesta dis­jun­tiva davant de la pre­gunta del qui ens fa una feina pun­tual. Doncs la rea­li­tat és que el pes de les fei­nes no decla­ra­des en el pro­ducte inte­rior brut (PIB) ja és el 23% del total, per­cen­tatge que duplica la mit­jana euro­pea. I no només això, sinó que com a con­seqüència de la crisi econòmica l'eco­no­mia en negre evo­lu­ci­ona a l'alça. Segons els càlculs que fa el Sin­di­cat de Tècnics del Minis­teri d'Hisenda, l'eco­no­mia sub­mer­gida de l'Estat espa­nyol esta­ria entorn dels 240.000 mili­ons d'euros, una xifra esgar­ri­fosa que difi­culta els ingres­sos públics en un con­text de forta crisi.

Algu­nes fonts asse­gu­ren que aquesta tolerància cal impu­tar-la a un model cul­tu­ral, és a dir, a una manera medi­terrània de fer les coses. El cert és que bona part del col·lec­tiu que està immers en la dinàmica il·legal de no decla­rar el que marca la llei s'ha vist expul­sat del mer­cat de tre­ball per la crisi. Un fet que en un moment de recessió ja va bé perquè ser­veix de coixí, ja que aquesta rea­li­tat actua com a para-xocs social davant una ofi­ci­a­li­tat tan ele­vada de l'atur, el 20% a l'Estat espa­nyol.

És evi­dent que les admi­nis­tra­ci­ons no tenen com a pri­o­ri­tat la lluita con­tra l'eco­no­mia en negre o la uti­lit­zació de la popu­lar caixa B. Cal recor­dar que algu­nes fonts afir­men que si la lluita con­tra el frau fis­cal fos encara més efi­ci­ent -i no només a Cata­lu­nya- es podria ingres­sar 38.500 mili­ons d'euros extres. L'admi­nis­tració ha de fer la seva feina, els empre­sa­ris han de com­plir la llei i els ciu­ta­dans han de ser cons­ci­ents de les seves obli­ga­ci­ons.

L'Anoia porta massa temps en dic sec i sense rumb clar. La comarca, un ter­ri­tori bàsic per enten­dre el pas­sat indus­trial de Cata­lu­nya, fa temps que viu de les glòries pas­sa­des, deso­ri­en­tada i sense un camí clar per afron­tar el seu futur. Cir­cumstàncies que no han fet sinó agreu­jar els pro­ble­mes econòmics. Això està començant a can­viar. Apro­fi­tant la cele­bració de la Fira de Setem­bre d'Igua­lada, capi­tal de la comarca, s'ha pre­sen­tat el pla estratègic de la comarca, pro­mo­gut pel Con­sell Econòmic i Social de l'Anoia. Pri­mer s'ha de dir que la ini­ci­a­tiva suposa una sac­se­jada col·lec­tiva, un acte d'autocrítica i un dei­xar de cos­tat un vic­ti­misme que no porta enlloc. En segon lloc, marca un rumb per als pròxims anys, que, més enllà dels encerts, té el valor de ser un exer­cici de reflexió sobre els actius de la comarca i una deci­dida actu­ació per aglu­ti­nar els esforços que s'estan fent però de manera dis­persa.

Com molt bé asse­nyala el pla estratègic, la clau és atreure nous sec­tors emer­gents en els quals la comarca pot tenir coses a ofe­rir, com ara el medi ambi­ent, la logística o els ser­veis. Però també saber apro­fi­tar tot el bagatge indus­trial i empre­ne­dors en sec­tors tra­di­ci­o­nals que s'estan recon­ver­tint per la via de la inno­vació i l'aposta per la qua­li­tat. L'Anoia sap que és la comarca mateixa la que ha de llui­tar pel seu futur, però també que no ho pot fer tota sola. Però el suport no acaba d'arri­bar amb prou visi­bi­li­tat i, avui dia, l'Anoia, entre ter­ri­to­ris amb molt caràcter com ara el Penedès i el Bages, no acaba de tenir una per­so­na­li­tat pròpia. Per això el pla situa com una de les pri­o­ri­tats la comu­ni­cació. L'Anoia ja té un pla.