Aturats en moviment

Diuen que qui espera des­es­pera, i que no hi ha major frus­tració que veure's engo­lit pels pro­ble­mes sense poder fer res per mini­mit­zar-los. El col·lec­tiu d'atu­rats a Cata­lu­nya, dia rere dia, veu com el con­text econòmic no revifa quan, contrària­ment, les neces­si­tats i el cost de la vida man­te­nen l'exigència. Per aquest motiu, i per reduir el risc d'exclusió, des d'ahir es porta a terme la II Marxa Con­tra l'Atur, la Pre­ca­ri­e­tat i pels Drets Soci­als a Cata­lu­nya, que durant sis dies d'iti­nerància per­metrà que aquells que no tenen feina, com a mínim, tin­guin la sen­sació d'avançar. De manera física, moral i, en la mesura del pos­si­ble, tan­gi­ble en la cons­ci­en­ci­ació política i ciu­ta­dana.

“Són per­so­nes que no tenen un lloc de tre­ball per rela­ci­o­nar-se. La marxa els per­met sor­tir de l'armari i recu­pe­rar l'orgull de ser tre­ba­lla­dors, ja que només són vícti­mes del sis­tema econòmic”, diu Dios­dado Tole­dano, un dels por­ta­veus de la ini­ci­a­tiva, que aglu­tina diver­ses enti­tats sin­di­cals, polítiques, soci­als i veïnals. “La marxa no és el final de res, sinó el començament d'una acció de la qual espe­rem poder reco­llir els fruits”, afe­geix, en el sen­tit que el tra­jecte –mig a peu i mig en trans­port públic– no està enfo­cat com un sim­ple des­fo­ga­ment, sinó que també inclou reu­ni­ons amb diver­sos alcal­des i altres res­pon­sa­bles ins­ti­tu­ci­o­nals.

La pri­mera etapa, de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat a Rubí, va incloure con­ver­ses amb els res­pon­sa­bles polítics d'aques­tes dues loca­li­tats, així com de Cor­nellà i d'Abrera. Al marge d'expres­sar les seves rei­vin­di­ca­ci­ons, els por­ta­veus de la marxa van plan­te­jar als con­sis­to­ris la pos­si­bi­li­tat de pre­sen­tar moci­ons amb mesu­res con­cre­tes.

“L'atur és una qüestió de tots, també dels que tenen feina”, con­si­dera Tole­dano. Entre el cen­te­nar de per­so­nes que en algun moment o altre hi van par­ti­ci­par durant la pri­mera etapa, també hi havia tre­ba­lla­dors actius. “Sóc sen­si­ble al pro­blema i tinc fami­li­ars atu­rats”, ho jus­ti­fica Àngel Tor­re­glosa, que ahir es va que­dar a dor­mir al cen­tre cívic de Ca n'Oriol, i diven­dres té pre­vist rein­cor­po­rar-se a la comi­tiva.

La marxa, com en la pri­mera edició de l'any 1996, s'aca­barà a la plaça Sant Jaume de Bar­ce­lona, on s'han tra­mi­tat recep­ci­ons tant a la Gene­ra­li­tat com a l'ajun­ta­ment.