Focus

Crida per regenerar el sòl industrial

L'estat precari en què es troben els polígons reclama una intervenció urgent per aturar la degradació. Una llei sectorial i la creació de gestors, entre les propostes

La degra­dació que patei­xen els polígons indus­tri­als de més edat –el 50% dels polígons de l'àrea metro­po­li­tana són ante­ri­ors a l'any 1980– ha arri­bat a un extrem tan pre­o­cu­pant que s'ha fet neces­sari un pacte naci­o­nal per rege­ne­rar-los. Les cau­ses que han por­tat a aquesta situ­ació són mol­tes i, en con­seqüència, la solució també ha de ser múlti­ple, i hau­ria d'impli­car el sec­tor pri­vat i públic –tots els nivells de l'admi­nis­tració: muni­ci­pis i Gene­ra­li­tat– i els agents soci­als. Aquest podria ser també un moment oportú per abor­dar el pro­blema perquè la pressió immo­biliària s'ha reduït i serà més fàcil que es pugui anar més enllà en la presa de deci­si­ons. Per con­tra, la con­vo­catòria d'elec­ci­ons a Cata­lu­nya anti­cipa un parèntesi en els pro­jec­tes d'enver­ga­dura –aquest n'hau­ria de ser un– fins que el nou govern pren­gui pos­sessió del càrrec i comenci a tre­ba­llar.

“Comença a ser urgent un pro­grama d'inter­venció com el que s'ha desen­vo­lu­pat als bar­ris i àrees urba­nes d'atenció espe­cial. És un assumpte que haurà de pri­o­rit­zar el nou govern de la Gene­ra­li­tat”, afirma Antoni Soy, secre­tari d'Indústria i Empresa. A la Unió de Polígons Indus­tri­als de Cata­lu­nya (UPIC) –una agru­pació cre­ada el 2005 i en la qual par­ti­ci­pen repre­sen­tants de polígons, les tretze cam­bres de comerç cata­la­nes i el Con­sell Gene­ral de Cam­bres– pen­sen que el refe­rent hau­ria de ser la llei de regu­lació i millora d'urba­nit­za­ci­ons amb dèficits urbanístics. No és estrany que aquest sigui el punt de mira si s'obser­ven el paral·lelisme exis­tent entre les deficiències, la falta de regu­lació i l'històric aban­do­na­ment públic que totes dues rea­li­tats urbanísti­ques com­par­tei­xen.

I qui­nes són aques­tes deficiències? La pri­mera de totes, la falta de dades. “Par­tim d'un gran des­co­nei­xe­ment de la rea­li­tat: no tenim bases de dades uni­fi­ca­des sobre polígons, no hi ha cap cens d'ins­tal·laci­ons i empre­ses i ni la ter­mi­no­lo­gia no és comuna”, explica Maria Buhi­gas, cap d'estu­dis estratègics urbans de Bar­ce­lona Regi­o­nal, l'agència de desen­vo­lu­pa­ment urbanístic de l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona.

TRE­BALLS DE CAMP.

Pre­ci­sa­ment per inten­tar pal·liar aquesta man­cança la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, ha encar­re­gat un seguit de tre­balls de camp a través de les seves Ante­nes o dele­ga­ci­ons en el ter­ri­tori, que d'una banda, estan pale­sant “l'estat pre­cari en què es tro­ben el polígons”, segons fonts de la Cam­bra, i de l'altra, han arren­cat com­pro­mi­sos de cor­recció.

El pri­mer d'aquests estu­dis es va con­cen­trar en els muni­ci­pis de Mollet del Vallès, la Lla­gosta, Mar­to­re­lles, Mont­meló, Mon­tornès, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsen­te­lles i Santa Maria de Mar­to­re­lles, a l'ano­me­nat Baix Vallès, on es con­cen­tren uns 26 sec­tors d'acti­vi­tat econòmica; i es va ana­lit­zar qua­tre aspec­tes bàsics: els acces­sos i les infra­es­truc­tu­res de mobi­li­tat, la il·lumi­nació, la senya­lit­zació i la neteja i el man­te­ni­ment. El resul­tat, cone­gut ara fa un any, va ser demo­li­dor: els polígons ana­lit­zats sus­pe­nien. Quan es baixa al detall, es tro­ben rea­li­tats de carències extre­mes: “Hem detec­tat car­rers sense sor­tida que obli­guen els cami­ons a recu­lar. Pri­mer pen­ses que és fruit de la dei­xa­desa, però quan ho ana­lit­zes més a fons des­co­brei­xes que són polígons que mai no es van aca­bar d'urba­nit­zar”, explica Josep Maria Cabré, direc­tor de la UPIC i de l'estudi.

Sec­tor Mollet, al muni­cipi de Parets del Vallès, és un dels que reben més mala nota , una mit­jana de dos en una escala de deu. Mal­grat que hi ha empre­ses de la talla de Miquel­rius, de manu­fac­tu­res de paper, el polígon pre­sen­tava un estat de dei­xa­desa molt alt: la tota­li­tat de car­rers tenen deficiències, hi ha esvo­rancs i algun no està asfal­tat, no hi ha vore­res per als via­nants, no dis­posa de cap enllu­me­nat públic i la brutícia s'acu­mula. Des de la publi­cació de l'estudi s'han fet pro­gres­sos per cor­re­gir algu­nes de les deficiències.

Quan les man­can­ces són tan bàsiques i fla­grants, resulta ino­portú anar més enllà i ana­lit­zar l'ade­quació dels polígons a les noves tec­no­lo­gies, per exem­ple, tot i que hau­ria de ser el que real­ment ens hau­ria de pre­o­cu­par a aques­tes altu­res.

“Amb aquests estu­dis pre­te­nem que els ajun­ta­ments dei­xin de donar l'esquena als polígons”, apun­ten fonts de la Cam­bra. Per la seva banda, Maria Buhi­gas, que recent­ment ha par­ti­ci­pat en una jor­nada sobre el sec­tor orga­nit­zada pel Col·legi d'Engi­nyers Indus­tri­als, subrat­lla el “caràcter mar­gi­nal” que el sòl indus­trial té per a molts muni­ci­pis: “Allà és on ubi­quen allò que els fa nosa com ara les dis­co­te­ques o, últi­ma­ment, també les mes­qui­tes”. “Als polígons no hi ha vots”, afe­gei­xen des de la Cam­bra.

En aquest sen­tit, des de la UPIC es lamenta que, en gene­ral, les actu­a­ci­ons dels ajun­ta­ments en matèria de pro­moció de sòl indus­trial al seu ter­ri­tori hagin estat més aviat d'“apa­ra­dor” i que ho han vist més com una font d'ingres­sos sense cap volun­tat de retorn.

Tot i les crítiques als ajun­ta­ment, el que és cert és que la res­pon­sa­bi­li­tat de la situ­ació a què s'ha arri­bat no té un únic res­pon­sa­ble. Si féssim un paral·lelisme amb les fin­ques d'habi­tat­ges, estaríem d'acord que el paga­ment de la con­tri­bució i els tri­buts dels ser­veis muni­ci­pals obliga els ajun­ta­ments però no exi­meix els pro­pi­e­ta­ris d'allò que passa en el seu ter­reny. La cre­ació de comu­ni­tats de pro­pi­e­ta­ris no és la norma, sinó l'excepció, als 1.923 polígons que hi ha a Cata­lu­nya. Si la relació fos una altra, la situ­ació seria ben dife­rent, perquè allà on els empre­sa­ris s'han orga­nit­zats, els pro­ble­mes han començat a solu­ci­o­nar-se (vegeu pàgina 4). Així doncs, una de les clau és el buit exis­tent en la gestió dels polígons.

PRO­MOCIÓ PÚBLICA.

Al llarg de trenta anys d'existència, l'Incasòl, l'agència de la Gene­ra­li­tat que pro­mou sòl indus­trial, ha desen­vo­lu­pat 170 polígons, cosa que equi­val a 4.000 hectàrees de ter­reny urba­nit­zat. L'acti­vi­tat ha con­sis­tit bàsica­ment a com­prar sòl, pla­ni­fi­car, urba­nit­zar, ven­dre i obte­nir plusvàlues amb les quals començar una altra vegada la roda. El leit­mo­tiv que ha ins­pi­rat des del 1980 l'Incasòl ha estat posar al mer­cat sòl a bon preu. “Si avui fem una pas­se­jada pels nos­tres polígons més antics com­pro­varíem que no han resis­tit gens bé el pas del temps; s'ha malmès el sòl que vam pro­moure i s'han dete­ri­o­rat les acti­vi­tats dels usu­a­ris”, reco­neix Lluís Beren­guer, sots­di­rec­tor d'Incasòl.

Per una empresa pública que es defi­neix com a ins­tru­ment de política econòmica del govern, la lec­tura només pot ser que caldrà can­viar el model de fun­ci­o­na­ment. Beren­guer asse­gura que l'Incasòl tre­ba­lla per fer un cop de timó sobre la base d'una nova filo­so­fia: la de per­manència en el ter­ri­tori, segu­ra­ment obli­dant la política de ven­des per la de ren­des. “No n'hi ha prou de cons­truir polígons, cal ges­ti­o­nar-los i estem tre­ba­llant per desen­vo­lu­par un model de negoci entorn a aquest prin­cipi”, abunda Beren­guer.

“El futur dels polígons passa per la cons­ti­tució d'ens ges­tors”, afe­geix el pre­si­dent de la UPIC, Josep Miquel Aced. La mateixa asso­ci­ació s'ofe­reix als polígons més petits per actuar com a ens ges­tor. No és res que no passi actu­al­ment amb els polígons que for­men part de pro­mo­ci­ons recents, que ja nei­xen amb un admi­nis­tra­dor.

Per al Col·legi d'Engi­nyers Indus­tri­als, vin­cu­lat al pro­blema de la gestió hi ha el de l'escala. En con­cret, Josep Ber­nis, mem­bre de la comissió d'urba­nisme pro­posa ele­var el llistó com­pe­ten­cial de muni­ci­pal a supra­mu­ni­ci­pal.

En tots dos casos sem­bla clar que el punt d'arren­cada ha de ser la redacció d'una llei de polígons indus­tri­als “que doti d'enti­tat jurídica aquests espais i esta­bleixi les res­pon­sa­bi­li­tats dels seus actors”, explica Ber­nis, que apunta a la llei de les urba­nit­za­ci­ons resi­den­ci­als com a refe­rent.

Cal una llei que res­cati els polígons de l'esta­tus de gai­rebé pària social que avui malau­ra­da­ment tenen i reco­ne­gui la impor­tant funció que com­plei­xen. “Els polígons són patri­moni indus­trial, infra­es­truc­tu­res econòmiques que gene­ren riquesa, són ens que arti­cu­len el ter­ri­tori i un apa­ra­dor del país de pri­mer ordre”, subrat­lla Maria Buhi­gas de Bar­ce­lona Regi­o­nal. Antoni Soy afe­geix que uns polígons efi­ci­ents són un clar fac­tor de com­pe­ti­ti­vi­tat.

La llei ha de crear el marc per a la rege­ne­ració del sòl indus­trial de casa nos­tra. Però també caldrà un pro­grama de posada al dia, que recla­marà la col·labo­ració entre les admi­nis­tra­ci­ons i el sec­tor pri­vat. El sub­di­rec­tor de l'Incasòl avança que al Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial ja s'ha començat a tre­ba­llar en una pro­posta en aquest sen­tit.

La UPIC va més enllà i posa sobre la taula la neces­si­tat que la ini­ci­a­tiva pública posi el focus en la reha­bi­li­tació més que no en les noves actu­a­ci­ons. “Els polígons s'estan bui­dant i les noves pro­mo­ci­ons que s'han fet no s'omplen. És el moment de la reha­bi­li­tació” explica Josep Miquel Aced.

A la con­sul­tora Jones Lang LaSa­lle cre­uen que el pro­blema no és que no hi hagi demanda, sinó que l'oferta gene­rada no res­pon a les neces­si­tats de les empre­ses, i apun­ten que, per exem­ple falta sòl per a logística prop de Bar­ce­lona. “Els nous desen­vo­lu­pa­ments no es fan amb cri­te­ris econòmics”, afirma Luis Guar­dia, direc­tor indus­trial a Cata­lu­nya de la con­sul­tora.

NOUS DESEN­VO­LU­PA­MENTS.

Una llei de polígons indus­tri­als no només ha de mirar enrere per solu­ci­o­nar els pro­ble­mes del pas­sat, sinó que també hau­ria de ser­vir per posar les bases de les actu­a­ci­ons futu­res. Cata­lu­nya no pot con­ti­nuar ges­ti­o­nant el seu sòl indus­trial com s'ha fet fins ara.

Des d'una visió del con­junt del país no té sen­tit que deci­si­ons estratègiques com és el desen­vo­lu­pa­ment d'espais per a les empre­ses es faci des de la pers­pec­tiva local. Els esque­mes d'aquest tipus han conduït en alguns ter­ri­to­ris a un mini­fun­disme gens fun­ci­o­nal amb poc recur­sos que agreu­gen encara més els pro­ble­mes de man­te­ni­ment, neteja, il·lumi­nació, moder­nit­zació, etc.

La fle­xi­bi­li­tat dels polígons també hau­ria de ser un cri­teri que regís les futu­res pro­mo­ci­ons, segons s'apunta des de la Unió de Polígons Indus­tri­als de Cata­lu­nya. L'eco­no­mia evo­lu­ci­ona i els polígons hau­rien de ser prou elàstics per poder anar adap­tant-se als nous temps. El dis­tricte econòmic de Bar­ce­lona 22@ va tenir un pri­mer ús indus­trial, després va tenir un període en què el trans­port va aga­far un cert pro­ta­go­nisme i ara s'ha trans­for­mat en un espai modern amb poten­cial per atraure acti­vi­tat amb valor afe­git. Les rea­li­tats can­vien.

Per con­tra, “els muni­ci­pis han actuat amb mio­pia, tots volien atreure indústria neta, quan les dinàmiques econòmiques no fun­ci­o­nen així. El pla­ne­ja­ment és l'últim pas, no el pri­mer”, explica Josep Maria Cabré de la UPIC.

El finançament serà clau en el futur. Beren­guer de l'Incasòl creu que un dels rep­tes del demà és que les pro­mo­ci­ons no siguin one­ro­ses per als pres­su­pos­tos públics ni per a les empre­ses. En aquest sen­tit, Buhi­gas afirma que “calen noves fórmu­les de finançament públic-pri­vat que per­meti crear nou sòl indus­trial sense neces­si­tat de plusvàlues”.

Com a con­seqüència de tot això, Antoni Soy reclama que l'Incasòl passi a depen­dre del depar­ta­ment que faci la política indus­trial.

El gran cavall de batalla de la mobilitat

La Zona Franca de Barcelona, –600 hectàrees, 250 empreses i 43.000 treballadors– és la gran superfície industrial de Catalunya. Si s'hi afegeix la ZAL i el Polígon Pratenc, el delta del Llobregat es converteix en una de les grans àrees de desplaçaments laborals del país, cosa que no vol dir la més ben comunicada. De fet, aquest ha estat un dels grans dèficits de la zona.L'any 2005 es va crear el consell de mobilitat de la Zona Franca, germen de l'actual consell de mobilitat del delta del Llobregat, que integren els gestors dels polígons, els empresaris, les centrals sindicals i l'administració. Dos grups de treball, un sobre transport públic i un altre sobre infraestructures, proposen millores de comunicació per potenciar una mobilitat sostenible. Actualment, només el 30% dels desplaçaments es fan en transport públic. De les vuit línies d'autobusos que connecten els polígons amb l'exterior, quatre son subvencionades i quatre són finançades per les empreses. Amb l'arribada de la línia 9 del metro, el bus passarà a tenir una funció de connector intern, i es crearà un sistema de carrils bicis.

“La mobilitat és el pecat original dels nostres polígons”, reconeix Manel Villalante, director general de Transports de la Generalitat. El pla de transports de viatgers 2008-2012 instava a la creació de la figura del gestor de mobilitat als polígons: “Encara n'hi ha a pocs llocs”, es lamenta Villalante. Un d'aquests llocs és Granollers, on es va instaurar un responsable per a tots els polígons del municipi. Es va proposar allargar una línia de bus per atendre els polígons, però la falta de finançament ha obligat a suspendre-la.

Accions contra la falta de dades

1 ESTUDIS DE LA CAMBRA

A l'estudi de Mollet, l'ha seguit un altre en l'àrea de l'Antena de Manlleu, i ara s'està desenvolupant el treball de camp al delta del Llobregat, on hi ha alguns dels grans polígons de Catalunya. Des de la Cambra de Barcelona ja s'avança que aquest tercer estudi incorporarà propostes de futur per al sector. Aquests estudis tindran un caràcter periòdic per analitzar si hi ha actuacions de correcció.

2 SIPAE

El departament d'Indústria promou l'anomenat Sistema d'Informació de Polígons d'Activitat Econòmica (SIPAE), que ha de ser una eina d'informació fiable i actualitzada dels polígons i les empreses que hi ha. El SIPAE fusiona les dades que avui dia generen diferents organismes d'informació, serveis, cartografia, etc. La presentació no s'ha pogut fer abans que acabi la legislatura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.