El dret a decidir i el paper dels mercats

Hi ha expres­si­ons que tenen èxit entre la ciu­ta­da­nia, i el “dret a deci­dir” n'és una. Intu­eixo que per dife­rents raons. Expressa el desig de les per­so­nes de deci­dir sobre les nos­tres vides en totes les seves dimen­si­ons, cana­litza els anhels d'auto­go­vern d'una bona part de la ciu­ta­da­nia. Ha estat útil per arti­cu­lar la res­posta de sec­tors molt diver­sos i amb idees molt dife­rents sobre la relació de Cata­lu­nya amb Espa­nya, però que s'han tro­bat units davant la sen­ten­cia del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. I sobre­tot perquè és una expressió de sig­ni­fi­cat polièdric que per­met aixo­plu­gar una gran vari­e­tat de pro­pos­tes. En aquesta deli­be­rada incon­creció hi ha la seva for­ta­lesa comu­ni­ca­tiva i elec­to­ral, però alhora la seva feblesa política.

Per això fóra bo que la soci­e­tat cata­lana apro­fundís en un debat serè i rigorós sobre què sig­ni­fica exac­ta­ment el dret a deci­dir, expres­sat des de Cata­lu­nya i en el con­text econòmic, social actual. D'entrada cal­dria dei­xar clar que avui no sig­ni­fica el mateix que a final del segle XIX, ni tan sols en la dar­rera part del segle XX. En els moments de cons­trucció dels estats naci­o­nals, con­cep­tes com auto­go­vern, sobi­ra­nia, poders i res­pon­sa­bi­li­tats ana­ven aga­fats de la mà.

Ara, quan la relació entre eco­no­mia i política, entre mer­cats i soci­e­tat s'ha fet asimètrica i juguen en dife­rents divi­si­ons, la cosa és una mica més com­plexa. Exer­cir l'auto­go­vern no sig­ni­fica necessària­ment dis­po­sar de sobi­ra­nia per deci­dir, espe­ci­al­ment en el ter­reny de l'eco­no­mia. I tenir res­pon­sa­bi­li­tats de govern no com­porta necessària­ment dis­po­sar del poder per fer front a aques­tes res­pon­sa­bi­li­tats. El dese­qui­li­bri entre una eco­no­mia glo­ba­lit­zada i unes polítiques d'àmbit esta­tal és cada vegada més evi­dent. I aquest dese­qui­li­bri és encara més sig­ni­fi­ca­tiu com més local és la política i més glo­bal és el fet que cal regu­lar o sobre el qual cal deci­dir. Sig­ni­fica això que no hi ha espai per a estats de reduïdes dimen­si­ons o que l'auto­go­vern només el poden exer­cir uni­tats polítiques de gran dimensió? És evi­dent que no, les coses no són tan sim­ples. Però sí que hi ha una regla que en gene­ral es com­pleix sem­pre. Perquè la regu­lació legal o la inter­venció política sigui útil en la seva funció de civi­lit­zar les rela­ci­ons econòmiques, cal que l'espai polític de regu­lació es cor­res­pon­gui en ter­mes ter­ri­to­ri­als amb el fet econòmic o social que es vol regu­lar. El cas més extrem i para­digmàtic el tenim en les difi­cul­tats per regu­lar la xarxa i inter­net. Dis­po­sar a Cata­lu­nya de les com­petències en matèria edu­ca­tiva, per dis­tri­buir els recur­sos econòmics o per ges­ti­o­nar l'accés a les beques als estu­di­ants uni­ver­si­ta­ris pot per­me­tre deci­dir de manera real en aquests aspec­tes. Però dis­po­sar a Cata­lu­nya de les com­petències per regu­lar els impos­tos sobre el capi­tal i el patri­moni no necessària­ment com­porta tenir capa­ci­tat real de deci­dir, perquè la mobi­li­tat del capi­tal és tal que difi­culta que una uni­tat política com Cata­lu­nya pugui deci­dir de manera efec­tiva.

En alguns àmbits es deci­deix més com­par­tint la sobi­ra­nia que no exer­cint-la de manera for­mal­ment exclu­siva. Per exem­ple, en la regu­lació de l'impost de suc­ces­si­ons i dona­ci­ons la soci­e­tat deci­di­ria més de manera efec­tiva si s'acceptés com­par­tir la sobi­ra­nia amb Espa­nya per regu­lar uns mínims comuns de totes les comu­ni­tats autònomes en aquest impost.

Perquè en la situ­ació actual, en què cada comu­ni­tat autònoma exer­ceix for­mal­ment les seves com­petències, a la pràctica qui deci­deix l'ori­en­tació política de la regu­lació de l'impost de suc­ces­si­ons no són els governs, sinó els capi­tals amb la seva capa­ci­tat de bellu­gar-se d'un lloc a l'altre per evi­tar els impos­tos, si no es regula com ells volen. Aquest és un pro­blema que afecta també els estats, i si es posa un exem­ple es podria des­ta­car l'impost de soci­e­tats.

Com­par­tir la sobi­ra­nia a nivell euro­peu ens per­me­tria deci­dir real­ment als ciu­ta­dans, encara que fos de manera com­par­tida com euro­peus. Però dis­po­sar de com­petències sobre l'impost de soci­e­tats, sigui a Cata­lu­nya –que no en tenim– o a Espa­nya –que si se'n tenen-, no sig­ni­fica poder deci­dir sobre aquest tema, perquè els capi­tals i els mer­cats són els que aca­ben impo­sant una har­mo­nit­zació com­pe­ti­tiva que va a la baixa.