Opinió

Aliments per a un nou món

El dia 1 de desembre que ve la patronal catalana Pimec acull una inèdita jornada sobre oportunitats de negoci al sector agroalimentari del Perú amb l'objectiu principal de presentar les possibilitats de transferència de coneixements i tecnologies catalanes en l'àmbit del processament d'aliments. Amb un creixement del 7%, els darrers cinc anys i una superfície de dues vegades i mitja l'espanyola, el Perú és ja un important proveïdor de productes primaris, agrícoles i pesquers, i ho serà també en els aliments processats. Els grups alimentaris xilens ja hi tenen un peu i la mirada posada a la Xina, que manté un generós acord de lliure comerç amb el Perú. El comerç sinoperuà s'ha duplicat en els últims cinc anys. Són, sobretot, països emergents com ara el Perú els que lideraran el sector agroalimentari, ja sigui com a consumidors o productors. En els pròxims 20 anys, la població mundial augmentarà cada dia en unes 200.000 persones, un 60% de les quals viuran a Àsia i un 30% a l'Àfrica. Segons la FAO, caldrà que la producció agrícola mundial es dobli en aquest període per atendre les necessitats. Alhora, un major nombre de persones, concretament uns mil milions, accedirà a aliments processats o industrialitzats gràcies a la millora del seu nivell de vida. La necessitat d'atendre una població més nombrosa i rica reobre el debat sobre la crisi alimentària, silenciat pel llarg parèntesi de la crisi global. Fins i tot en temps de recessió, però, els preus dels cereals, per exemple, són avui dia un 50-60% més alts que el 2006, arran de la demanda sostinguda i de les recents sequeres i incendis a Rússia, on s'ha perdut un terç de la collita. Els grans productors del món emergent disposen ja no només d'enorme capacitat sinó també d'empreses pròpies cada cop més endinsades en el procés vertical de conreu, elaboració i comercialització. En el sector lacti, per exemple, el tradicional domini europeu perilla davant de gegants com la russa Wimm-Bill-Dann, l'índia Hatsun o la xinesa Mengniu. A Singapur, el grup Wilmar, amb presència a Xina, l'Índia i Indonèsia, serveix oli de palma a mig món mentre s'introdueix gradualment en nous productes com ara l'oli d'oliva. Al món islàmic, els dictats de l'Alcorà i el creixement d'aquells mercats impulsen el grup tunisià Poulina, especialista en pollastre i ous, amb presència a Àfrica, Europa i la Xina. Al Brasil, primer productor mundial de suc de taronja, l'empresa Cutrale assaja un sistema de transport del suc fins al port a través de sofisticades canonades, com si es tractés de petroli. El nou món que es dibuixa és el d'una creixent rellevància dels mercats emergents en el consum i la producció d'aliments. Les empreses catalanes disposen de coneixements i tècniques avançades per transmetre a aquests processadors nous. Alhora, no hauríem d'oblidar fórmules com ara la de produir aliments a indrets com ara el Perú per a la creixent demanda xinesa. El món continuarà menjant, però ens haurem d'esforçar perquè no s'oblidi de nosaltres i dels nostres gustosos aliments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.