Gran angular

DE MEMÒRIA

13.000 fàbriques, abans del luxe

A l'economia catalana de 1909 encara no hi ha les produccions dels articles de luxe, que són una de les claus de l'èxit de Suïssa ja aleshores. Però ja es troben pistes del que està a punt de succeir

El 1908 es publicà, a París, un estudi excel·lent sobre la indústria cata­lana, sig­nat pel pro­fes­sor Édouard Escarra. “Sense incloure una mul­ti­tud de petits tallers –traduïm- a Cata­lu­nya hi hau­ria més de 13.000 fàbri­ques, xifra real­ment enorme…”. L'objec­tiu de l'informe és molt pràctic. Els fran­ce­sos “hem per­dut ja una gran part de la nos­tra cli­en­tela espa­nyola, molts dels nos­tres pro­duc­tes, abans molt apre­ci­ats, han estat des­plaçats per arti­cles cata­lans. Ara bé: dis­po­sem de mer­cats a les repúbli­ques ame­ri­ca­nes” Però, segons Escarra, “també Cata­lu­nya té interes­sos a diri­gir vers aquells estats les seves expor­ta­ci­ons”. Breu: l'estudi francès vol saber fins a quin punt les expor­ta­ci­ons cata­la­nes poden des­plaçar les expor­ta­ci­ons fran­ce­ses.

A ini­cis del segle XX, els pro­duc­tes cata­lans expor­tats, seguint Escarra, són: 1) els taps de suro: Cata­lu­nya “té quasi el mono­poli mun­dial en la venda de pro­duc­tes surers”, 2) els tei­xits de cotó, i el gènere de punt, que tenen com a destí nínxols de mer­cat de qua­tre con­ti­nents: Cuba, Colòmbia, Argen­tina-Uru­guai, Mar­roc-Egipte, Tur­quia, Fili­pi­nes, 3) dife­rents clas­ses de paper i de car­to­nat­ges, a molts punts d'Amèrica, 4) les espar­de­nyes (700.000 parells!, mig milió, a les anti­gues colònies espa­nyo­les) i les saba­tes, sovint, mallor­qui­nes i expor­ta­des des de Bar­ce­lona, 5) els sabons, amb destí pri­o­ri­tari a Cuba , 6) els tei­xits de llana, de lli, de cànem, sedes, venuts al Carib, Sud-amèrica i Ori­ent, 7) la farina fabri­cada amb blat, que, segons els anys, és, impor­tat, de Rússia i Roma­nia. Altres pro­duc­tes expor­tats eren els agrícoles: l'oli “d'excel·lent qua­li­tat”, els fruits secs, els vins i els aiguar­dents.

cot­xes de gran luxe.

Segons Escarra, “els arti­cles molt fins, de qua­li­tat supe­rior i alts preus, així com, en gene­ral, els arti­cles de luxe no són fabri­cats a Cata­lu­nya”. Aquesta afir­mació tan gene­ral, i tan con­tun­dent, però, es pot mati­sar. Pri­mer, a par­tir d'infor­ma­ci­ons que ell mateix dóna: a) al 1908, ja som a l'inici de l'expor­tació d'automòbils de gran luxe, els aviat mítics His­pano-Suïssa, que, cent anys després, han esde­vin­gut unes valo­radíssi­mes peces de museu, b) els pia­nos de cua, car a Cata­lu­nya, “només les indústries químiques i elèctri­ques, i les dedi­ca­des a la fabri­cació de pia­nos i d'automòbils (són) exem­ples de gran empresa capi­ta­lista”, c) alguns tipus de taps de suro de preu ele­vat, car “els preus van de 2 pes­se­tes el miler, a 0,35 pes­se­tes la uni­tat”.

A l'eco­no­mia cata­lana de 1909 encara no hi ha les pro­duc­ci­ons dels arti­cles de luxe, que són una de les claus de l'èxit de Suïssa ja ales­ho­res. Però ja es tro­ben pis­tes del que està a punt de suc­ceir. i) “l'edició de luxe”, la cro­mo­li­to­gra­fia, que és “encara poc avançada”, però la Casa Tho­mas comença, ii) la joie­ria, que, amb la fàbrica tem­ple del car­rer Bailèn de Bar­ce­lona dels Mas­ri­era i Cam­pins, farà un gran salt, iii) les rajo­les cristàl·liques hidràuli­ques, que són una inno­vació de la Casa Oliva, iv) la fone­ria d'Indústries Artísti­ques Fran­cesc Vidal, al ser­vei de l'arqui­tec­tura moder­nista, v) la “per­fu­me­ria fina, que és quasi des­co­ne­guda a Cata­lu­nya”, està a punt d'expe­ri­men­tar un gran canvi. (I, un xic lluny de Cata­lu­nya, a Venècia, la Fàbrica For­tuny).

Aques­tes noves línies pro­duc­ti­ves, que poden aug­men­tar el des­plaçament dels pro­duc­tes fran­ce­sos, tin­dran un gran futur.

De fet, l'eco­no­mia cata­lana ja es debat ales­ho­res –i segueix- entre la pro­ducció d'arti­cles de qua­li­tat mit­jana des­ti­nats al con­sum mas­siu, i la pro­ducció d'alta qua­li­tat, des­ti­nada en una part ben des­ta­cada a l'expor­tació.

L'opció pel luxe no va ser la pri­mera opció de l'eco­no­mia cata­lana, però sí que va ser la d'alguns sec­tors i d'algu­nes empre­ses, que seria absurd menys­te­nir amb el pes que van tenir ales­ho­res.

Grijalbo edita Escarra

Fins al 1970, no era gens fàcil trobar el llibre Le développement industriel de la Catalogne 1900-1908 del professor de la Universitat de Lille Edouard Escarra, publicat per A.Rousseau, el 1908, a París. El polifacètic Joan Grijalbo i Serres (Gandesa, 1911-Barcelona, 2002), editor a Mèxic i antic membre del Consell d'Economia de Catalunya de 1936-1939, l'incorporà al catàleg d'Edicions Grijalbo de Mèxic DF que ja tenien un peu a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.