Hotelers innovadors

La ideació d'hotels i d'entorns acollidors i funcionals produint coses ben diverses (espais, menges, sensacions) ha estat –i és- una feina ben difícil. Amb èxits i fracassos, com succeeix en totes les activitats empresarials.

En molts casos, els hotelers catalans dels inicis del segle XX han anat formant-se en circumstàncies familiars singulars. Xiquet Sabater, fundador de l'hotel Aiguablava de Begur i nascut a Yokohama, provenia del món surotaper. Francesc Armengol, promotor de l'hotel Terramar, de la urbanització Terramar, i de l'Autòdrom de Sitges, era un industrial llaner terrassenc. El doctor Salvador Andreu, promotor de la Societat d'Urbanització El Tibidabo i de l'hotel de La Rotonda, era un industrial farmacèutic. Els Ensesa, creadors de l'hostal de La Gavina de s'Agaró, eren industrials (primer, farina; després, maquinària per a la indústria alimentària; més tard, els Químics de Girona).

A partir del 1900, els empresaris hotelers catalans, a més d'hotels urbans situats al centre de les ciutats, com ara l'hotel Colon o l'hotel Terminus de Barcelona, el Gran Hotel París de Reus o l'hotel Sant Roc de Solsona, comencen a inventar hotels localitzats en nous entorns. Només cal pensar en: a. les noves ciutats jardí, b. els refugis d'alta muntanya, c. els establiments hotelers prop de cales i platges, d. el projecte de “cases i hotels' de 1914.

a. Les primeres ciutats jardí es localitzaran als vessants de la serra de Collserola, al Vallès-Montseny, i a la macroàrea dels Pirineus. Però aviat s'acostaran a la línia de la Mediterrània. A Collserola, ben comunicada amb Barcelona, l'hotel Tibidabo, l'hotel Buenos Aires; a Vallvidrera, el Casino Hotel de l'Arrabassada (projectat per Andreu Audet, el mateix arquitecte del Colon), l'hotel La Florida (de Ramon Reventós, autor també del projecte de l'hotel Miramar de Montjuïc). Als Pirineus, els hotels del Parc de l'Estany de Puigcerdà, del passeig Maristany de Camprodon, del balneari de Martinet. A Andorra, l'hotel Valira de les Escaldes, l'hotel Palanques de la Massana, l'hotel Rosaleda, construït amb granit, d'Encamp. A la costa mediterrània, els hotels dels nous passeigs marítims i de les ciutats jardí construïdes davant del mar: de Roses a Vila-seca i Salou (i de Cala d'Or a la Ciutat Jardí de Palma). Amb fites com, a s'Agaró, l'hotel Monumental, més tard hotel S'Agaró i l'hostal de La Gavina; a Arenys, l'hotel Monte Nel·lo (amb, el 1914!, un viver de llagostes); a Gavà, el conjunt de l'American Lake (fotografiat, sortosament, per a les postals de Lucien Roisin); a Sitges, el Terramar Park Hotel; a Calafell, l'hotel Miramar, i a Mallorca, l'hotel Ciutat Jardí (inaugurat el 1921) o l'hotel Cala d'Or.

b. El 1930, el Centre Excursionista de Catalunya edità un fullet amb un títol indefugible: Refugis pirenencs: Hotels-Xalets-Refugis-Granges-Bordes-Cabanes. En aquest cas, el protagonisme no és d'una família d'hotelers, sinó d'una empresa col·lectiva: el CEC. De fet, el primer hotel per a esquiadors de l'estació de la Molina és del 1925. Els hotels refugi d'alta muntanya tot just començaven, per bé que, al vessant nord dels Pirineus, el gran hotel de Font-romeu havia obert les seves portes l'any 1913, just abans de la Primera Guerra Mundial.

c. El cas més emblemàtic d'hotel de platja és el de l'extraordinari Formentor, car, durant anys, només s'hi podia arribar per mar! La iniciativa havia estat d'un grup d'artistes llatinoamericans, amb Adam Diehl al centre, atrets per la personalitat del pintor català Hermen Anglada Camarassa, que s'havia instal·lat a Pollença.

d. L'any 1914, Xavier Calderó va publicar, a l'editorial L'Avenç, un petit llibre titulat Cases i hotels per a obrers, empleats i estudiants. Hi proposava la creació d'una caixa cooperativa destinada a “construir (i gestionar) els primers hotels d'empleats i dependents... on tindrien dret a instal·lar-s'hi els cooperadors solters”. Per fugir de les sinistres dispeses i gaudir d'“una cambra neta i airejada, sala de lectura, camps d'esports, jardins, banys i dutxes”.