Temps de lluita
El 2011 serà un any dur quant a retallada de drets i, en conseqüència, serà un any dur quant a mobilitzacions. Pel que fa a l'ocupació, ens encarem a un any de transició. L'atur continuarà fent estralls com a conseqüència lògica, d'una banda, d'una reforma laboral que només facilita l'acomiadament i la precarietat i, d'una altra, d'unes polítiques econòmiques i fiscals errònies. Aquesta és una crisi de consum, de manera que només es pot reactivar l'economia generant confiança a les famílies i mantenint la seva capacitat adquisitiva. Tot el contrari del que està fent el govern central amb mesures com ara l'augment de l'IVA, la retallada de salaris al sector públic, la congelació de les pensions –amb un IPC pujant, sobretot el preu dels productes de primera necessitat– o l'eliminació del subsidi per als aturats que han esgotat la prestació per desocupació, cosa que, a més, agreujarà la situació de moltes famílies que es queden sense ingressos.
El futur del diàleg social i de la reforma de la jubilació no és gens esperançador. Tot dependrà de si el president Zapatero insisteix a ser el delegat a Espanya del Fons Monetari Internacional i dels mercats financers o si decideix fer front a la ingerència dels especuladors i de l'Europa neoliberal i governar pensant en els interessos de la ciutadania, que és la base de la democràcia. D'altra banda, la reforma de la negociació col·lectiva també està oberta i condicionada pel nou rumb que prengui la CEOE. La patronal també ha de decidir si vol treballar pel canvi de model productiu, la competitivitat de les empreses i la creació d'ocupació de qualitat, o si només li interessa la rebaixa de costos laborals. Per la nostra banda, no podem acceptar reformes que només responguin als interessos dels poderosos i que no tinguin per objectiu remuntar aquesta crisi, sinó preparar el terreny per quan estiguem fora: desmantellar el nostre model social i retallar els drets i el salari dels treballadors, ja sigui mitjançant la reforma del mercat laboral, del sistema de pensions o de la negociació col·lectiva. Si és així, ens toca viure un temps, llarg, de lluita.
