Un exercici decisiu per al futur
A ningú se li escapa que aquest ha estat un any especialment difícil per a l'economia. Les previsions per a l'any vinent són una mica més esperançadores per al sector del gran consum. Segons l'ICO, la confiança del consumidor es va incrementar al novembre i s'espera que ho continuï fent, la qual cosa es tradueix en un augment de les possibilitats d'estalvi i de la demanda de productes. Sent optimistes, es podria esperar un augment del consum privat i l'aposta pels productes que ofereixen al consumidor innovació, confiança i qualitat, quelcom en què les marques líders són un referent. Segons Esade, aquestes marques representen el 7% del PIB, aporten 22 milions d'euros en valor afegit, donen feina a més d'un milió de persones i representen el 80% de la innovació del gran consum a l'Estat.
Per això, resulta necessari fer una crida a les administracions per garantir la lliure competència en un sector clau per a l'economia, l'ocupació i la balança comercial del país. El lideratge d'una marca ha de basar-se en la seva capacitat per innovar i satisfer les necessitats del consumidor amb productes de qualitat a preus raonables. Les marques de fabricant sempre han jugat amb aquestes regles, i el lideratge en el mercat, també en èpoques de crisi, sempre ha respost a la decisió sobirana dels consumidors. Tanmateix, en els últims anys les regles del joc semblen haver canviat. Les pràctiques abusives i deslleials d'algunes cadenes de distribució cap als seus proveïdors i la discriminació de les marques de fabricant (còpia d'innovacions, pagaments per accedir al prestatge, posicionament desfavorable en prestatges, marges artificials, etcètera) per afavorir les marques de la distribució posen en perill l'estructura competitiva del mercat, amenacen la llibertat d'elecció del consumidor i podrien desembocar en una oferta monopolista amb tot el que això comporta: productes de pitjor qualitat a preus més cars.
Per tot això, en aquesta època de bons desitjos i peticions, desitgem una ràpida sortida de la crisi i un 2011 en un entorn de lliure competència en què les marques que triomfen, de fabricants i/o distribuïdors, ho facin per mèrits propis i no per decisió d'agents econòmics que controlen l'accés als prestatges.
