Un nou lideratge per a l'economia
Tot i els resultats relativament positius de les mesures d'ajust fiscal impulsades pel govern espanyol el maig passat, s'ha de ser molt conscient que aquestes només seran viables si s'aconsegueix recuperar el creixement. És amb el creixement que augmenten els ingressos públics i d'aquesta manera l'objectiu de consolidació fiscal no ha de reposar exclusivament en un increment dels impostos o en una reducció de les despeses. És per això que les reformes i el creixement són elements decisius de l'estratègia que cal seguir. Si no es fan les reformes estructurals, la recuperació serà molt feble, i és això el que es preveu per a l'economia espanyola i catalana tant pel que fa al 2010 com al 2011, ja que la darrera estimació sobre el creixement del PIB català realitzada pel servei d'estudis del BBVA indica que el creixement acabarà sent negatiu, concretament del 0,3%, el 2010, i d'un positiu 1% el 2011. Creixement que no serà suficient per crear ocupació neta i reduir la taxa d'atur, que es mantindrà per sobre del 17%.
No toca ara entrar a debatre les característiques de les reformes. Però sí cal fer esment que amb aquestes reformes no s'acaba el procés i que entre les que cal afrontar hi ha sens dubte aquelles vinculades a una millor qualificació del capital humà, ja que l'evidència empírica ens assenyala que els retorns de la inversió privada en coneixement i innovació són entre 2 i 3 vegades superiors als retorns en la inversió en capital físic.
Espanya, malgrat aquesta evidència, fa més d'una dècada que aposta més per l'ampliació del capital físic (béns d'equip i infraestructures) que pel capital humà (treball, educació, formació i R+D+I), la qual cosa ha fet que l'increment de la productivitat hagi estat proper a zero. Això fa evident la necessitat de fer les reformes necessàries per tal d'augmentar la qualificació del nostre capital humà, i no solament a l'ensenyament obligatori i la formació professional, sinó també a la universitat, que, no ho oblidem, és la institució que atresora el major patrimoni formatiu i investigador del país, dos elements essencials per bastir un nou model de creixement.
Lideratge, doncs, per dur a terme aquestes reformes. Lideratge a Catalunya en allò que correspongui a les competències de la Generalitat, però també lideratge cap a Espanya, amb voluntat d'influir en el Parlament espanyol en allò que ens afecta a tots.