EDITORIAL
Afrontar la crisi amb alegria sexual
Un dels indicadors de l'estat de crisi econòmica és l'augment del nombre de treballadors que s'emporten amb carmanyoles a la feina el menjar preparat a casa; no està la situació per a alegries com ara anar al restaurant, perquè tot estalvi és poc davant la incertesa sobre el futur. El sector dels serveis relacionats amb el sexe, en el qual Catalunya és un dels dos pols de producció europeus més importants en la indústria del cinema per a adults, està passant una doble crisi, la general i la pròpia d'uns formats en perill d'extinció perquè està notant molt les descàrregues gratuïtes a internet, tant perquè els continguts pornogràfics hi són penjats sense cobrar com perquè de la pirateria no se n'escapa ningú. Però mentre la producció de pel·lícules X agonitza, arrossegant els sex shops tradicionals, i les revistes per a adults tampoc aixequen el cap, aguanta força bé, i fins i tot en alguns casos es pot parlar d'expansió, la branca de la indústria sexual orientada a satisfer les necessitats eròtiques de les parelles: les cadenes de botigues eròtiques continuen obrint locals i està en alça el fenomen de les reunions tuppersex per provar estris i productes amb els quals aportar varietat i humor en l'intercanvi de fluids. Ens trobem un sector on l'augment de l'ús de la carmanyola no és conseqüència de la necessitat o voluntat d'estalviar, sinó justament al contrari: invertir alguns euros amb la voluntat de permetre's alguna alegria en temps de preocupacions.
I, deixant de banda els cicles i alguns canvis en els gustos dels consumidors, continua sense resoldre's el problema de la prostitució, legalment condemnat a formar part de l'economia submergida i a ser un camp adobat per a les xarxes de delinqüència que es dediquen a explotar milers de dones.
La indústria perd pes en l'ocupació
L'ocupació industrial a Catalunya ha arribat a l'índex més baix de la història recent. A la dècada dels setanta, amb uns 850.000 treballadors, representava un 44% del mercat del treball; ara, amb uns 600.000 professionals, tot just si arriba al 20%. La conclusió és ben evident: el pes de l'ocupació industrial al Principat marca una tendència clara cap a la davallada, una notícia molt preocupant per al país, i més encara quan aquest sector ha tingut en el darrer segle una situació capdavantera a l'Estat.
Les causes de la caiguda són complexes i responen a diversos fets fàcilment quantificables. La crisi del darrer cicle econòmic iniciada el 2007 hi ha tingut molt a dir perquè en aquest període de temps s'han perdut uns 150.000 llocs de treball. La globalització, que ha suposat sovint portar la producció a altres països d'arreu del món, o l'externalització de serveis, també hi han contribuït en bona mesura. Cal afegir que en aquesta crisi d'ara més del 40% de l'ocupació perduda a Catalunya correspon a la indústria, mentre que a l'Estat aquest sector ha significat el 33%. També és cert, per una altra banda, que un percentatge destacat de treballadors industrials espanyols es troba a Catalunya.
Cal tenir present que la indústria, que ha tingut un paper clau en la història econòmica de Catalunya, ha d'estar entre les prioritats de l'administració, de les institucions econòmiques i de la societat en general, perquè continuï essent dinàmica de cara al futur. És clau que l'activitat econòmica d'un país sigui equilibrada i competitiva.
